Jürgen Habermas: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing from Category:Filòsofs alemanys using Cat-a-lot |
He afeigit informació tant a la part biografia com a la part d'introducció. Encara esa pendent l'edició de pensament i les obres. |
||
Línia 4:
}}
[[Fitxer:AdornoHorkheimerHabermasbyJeremyJShapiro2.png|thumb|right|200px|Habermas (al fons a la dreta, juntament amb [[Theodor Adorno]] i [[Max Horkheimer]] el [[1964]] a [[Heidelberg]].]]
Jürgen Habermas (/ˈjʏʁɡn̩ ˈhaːbɐmaːs/) (Düsseldorf, 18 de juny de 1929) és un filòsof i sociòleg alemany reconegut en tot el món pels seus treballs en filosofia pràctica (ètica, filosofia política i de dret). Gràcies a una activitat regular com a professor en universitats estrangeres, especialment als Estats Units, així com per la traducció dels seus treballs més importants a més de trenta idiomes, les seves teories són conegudes, estudiades i discutides al món sencer. Habermas és el membre més eminent de la segona generació de l’Escola de Frankfurt, i un dels exponents de la teoria crítica desenvolupada a l’Institut d’Investigació Social. Entre les seves aportacions destaquen la construcció teòrica de l’acció comunicativa i la democràcia deliberativa.
== Biografia ==
Jürgen Habermas va estudiar filosofia, història, psicologia, literatura alemanya i economia a les universitats de Gotinga, Zürich y Bonn. Nicolai Hartmann, Wilhelm Keller, Theodor Litt, Johannes Thyssen, Hermann Wein, Erich Rothacker y Oskar Becker van ser alguns dels seus professors durant els estudis de llicenciatura. En 1954, sota la direcció dels dos últims professors citats, va defensar a la Universitat de Bonn la seva tesis doctoral sobre el tema «L’Absolut i la historia: De les discrepàncies en el pensament de Schelling», que encara avui dia es manté inèdita. Entre els seus companys d’estudis, va establir amistat amb Karl-Otto Apel, una fructífera relació intel·lectual que es manté fins al present.
Amb anterioritat, en 1953, publicà el seu primer article: una recensió crítica de la obra de Heidegger “Introducció a la metafísica, que va titular significativament «Pensar amb Heidegger contra Heidegger» (“Mit Heidegger gegen Heidegger denken”), article que li va proporcionar certa notorietat. En els següents anys es guanyaria la vida mitjançant col·laboracions amb la premsa.
De 1954 a 1959 fou ajudant i col·laborador d’Adorno a l’Institut d’Investigació Social de Fráncfort. En 1960 defensà en Marburg (sota la direcció de Wolfgang Abendroth) el seu escrit d’habilitació, centrat en les transformacions estructurals de la noció “d’esfera pública” (Öffentlichkeit) al llarg de la historia europea dels últims tres segles. Entre 1964 y 1971 exercí com a catedràtic a la Universitat de Fráncfort, convertint-se en un dels principals representants de la segona Teoria Crítica. En 1968 va publicar “Coneixement i interès”, llibre que li va concedir una enorme projecció internacional.
De 1971 a 1983 fou director a l’Institut Max Planck per la “investigació de les condicions de vida del món tècnic-científic”. En 1983 tornà a la Universitat de Fráncfort com catedràtic de filosofia i sociologia, on va romandre fins la seva jubilació, en 1994. Es manté, no obstant, actiu com docent, especialment en qualitat de «Permanent Visiting Professor» de la Northwestern University (Evanston, Illinois) i com «Theodor Heuss Professor» de The New School (Nueva York).
En 1986, va rebre el Premi Gottfried Wilhelm Leibniz de la Deutsche Forschungsgemeinschaft, considerat com la màxima distinció en l’àmbit alemany d’investigació. En 2001 va obtenir el Premi de la Pau que concedeixen els llibrers alemanys i, en 2003, el Premi Príncep d’Astúries de les Ciències Socials.
Es doctor honoris causa per les universitats, entre d’altres, de Jerusalem, Buenos Aires, Hamburgo, Northwestern University Evanston, Utrecht, Tel Aviv, Atenas y la New School for Social Research de Nueva York, i membre de l’Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia.
== Pensament ==
| |||