Menor Estranger No Acompanyat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
Apartat de Catalunya |
||
Línia 9:
Segons la pàgina oficial de la Direcció General de la Policia<ref>{{Ref-web|títol=Página oficial de la DGP-Documentación|url=https://www.policia.es/documentacion/no_comunitarios/menores.html|consulta=2019-05-05}}</ref>, la definició de MENA seria la d'estranger menor de divuit anys que sigui nacional d'un Estat al qual no li sigui aplicable el règim de la Unió Europea que arribi a territori espanyol sense un adult responsable d'ell, sigui legalment o d'acord amb el costum, apreciant risc de desprotecció del menor, així com a qualsevol menor estranger que un cop a Espanya es trobi en aquella situació, d'acord amb l'article 189 del Reglament d'Estrangeria (RD 557/2011).
En la recerca dels menors estrangers indocumentats no acompanyats (MEINA){{sfn|Capdevila i Capdevila|Ferrer Puig|2003|pp=43-44}}, s'han localitzat un total de 1.659 MEINA diferents. El conjunt total de menors a Catalunya amb mesura protectora de la [[DGAIA]] per a l'any 2001
El significat general des del punt de vista de la [[Unió Europea]] exclou del significat d'estranger als menors d'un país de la UE respecte a un altre. Així i tot, hi ha països on l'administració del significat d'estranger es refereix a tothom de fora del país encara que sigui de la [[Unió Europea]].{{sfn|Fuentes Sánchez|2014|p=106}}
Línia 22:
Aquest esdeveniment implica per als països acollidors problemes ètics i polítics, ja que el sistema de protecció es pot veure en problemes.<ref name="bravo">{{ref-publicació|cognom=Bravo|nom=Amaia|títol=Menores extranjeros no acompañados en España: necesidades y modelos de intervención|publicació=Psychosocial Intervention|volum=26|exemplar=1|data=abril 2017|pàgines=55–62|doi=10.1016/j.psi.2015.12.001|coautors=Santos-González, Iriana}}</ref> Podem afirmar que l'arribada massiva de menors estrangers no acompanyats al nostre país durant els últims 20 anys ha suposat un repte per tots els sistemes de protecció, que s'han vist en la necessitat d'adaptar els seus procediments a les necessitats concretes d'aquests infants i adolescents.<ref name="Ref">{{Ref-publicació|cognom=Bravo|nom=Amaia|autor=|cognom2=Santos-González|nom2=Irina|article=Menores extranjeros no acompañados en España: necesidades y modelos de intervención|publicació=Psychosocial Intervention|llengua=català|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1132055915000599|volum=26|exemplar=1|data=23/02/2019|pàgines=55-62|doi=10.1016/j.psi.2015.12.001|issn=1132-0559}}</ref>
Després de Barcelona, la segona ciutat catalana amb més MENA és Santa Coloma de Gramenet. La particularitat d'aquest fet sembla tenir a veure amb la localització d'aquesta ciutat, atès que és un nucli d'immigració marroquina assentada des de fa uns anys. Aquest no és un factor desconegut, ja que el col·lectiu IOÉ en els seus estudis de camp ja identificaven l'assentament d'aquesta població a Catalunya. També s'ha d'esmentar que Girona, Lleida i Tarragona, seguint aquest ordre són les ciutats amb un índex de possibilitats més elevat per residir els MENA.
Des de 1998 a mesura que han anat passant els anys, la xifra de MENA ha augmentat considerablement a Catalunya. S'ha passat de 245 MENA nouvinguts l'any 1998 a 456 l'any 2002.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Capdevila|nom=Manel|títol=Els menors estrangers indocumentats no acompanyats|url=|edició=1|llengua=català|data=desembre de 2003|editorial=Winihard|lloc=|pàgines=46|isbn=84-393-6327-3|nom2=Marta|cognom2=Ferrer}}</ref> Tanmateix, en 2015 van arribar 377 joves, fet que marca una baixada de xifra fins a l'any 2017 que arriben 1.489 i continua creixent també l'any 2018 que resideixen més del doble que l'any anterior, 3.508.
| |||