Castell de Tamarit: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja infotaules
Línia 33:
Al segle XV, durant la guerra civil de [[Joan II de Castella]] contra la [[Diputació del General de Catalunya]], les tropes joanistes ocuparen Tamarit que serví de base per l'atac a Tarragona. Del 1470 al 1475 fou ocupat per les tropes navarreses del mercenari Joan d'Armendaris qui lliurà el castell a canvi d'una gran quantitat de diners que la ciutat i els pobles del Camp hagueren de pagar. Tamarit, port important de l'edat mitjana, rebé atacs continuats dels sarraïns durant els segles XV i XVI que eliminaren el tràfic mercantil que passà a Tarragona. A partir de 1681 la mitra tarragonina compartí la jurisdicció amb els Montserrat i llurs descendents fins al segle XIX. [[Francesc de Montserrat i Vives|Francesc de Montserrat]] rebé el títol de [[Marquesat de Tamarit|marquès de Tamarit]], concedit per el rei [[Carles II de Castella|Carles II]] i va ser governador de [[Tarragona]], i senyor de Montoliu i de la baronia d'[[Altafulla]]. L'entollament de les aigües de pluja i del riu Gaià generà paludisme i el poble de Tamarit es va anar abandonant al llarg del segle XIX.
 
L'any 1916, l'arquebisbe de Tarragona va vendre l'indret al magnat nord-americà [[Charles Deering]], que en va fer una restauració de caràcter romàntic a càrrec de [[Ramon Casas]] i Joan Ruiz. S'hi conserven elements romànics i gòtics. Actualment és propietat de la Societat Betren.
 
== Arquitectura ==