Revisió del 10:14, 21 maig 2019 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.647 edits m Amb minúscula Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 10:20, 21 maig 2019 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.647 edits m Enllaç Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 161: <!--Veure les tendències a l'anuari FAO, L'increment de l'àrea regada al món, en ha, 8 – 48 – 296--> [[Fitxer:Turpan-karez-museo-d02.jpg\|thumbnail\|dreta\|Interior d'un sistema d'irrigació amb túnels a Turpan, Xina]] Les primeres obres de reg daten de l'[[edat dedel bronze]], amb el sorgiment de les civilitzacions al voltant dels grans rius. Aquest és el cas de [[Mesopotàmia]] i d'Egipte, on s'aprofitava el cabal dels rius [[Tigris]] i [[Èufrates]] i el del [[Nil]] respectivament, fet que també es produeix al voltant dels rius [[Riu Groc\|Groc]] i [[Indus]], la qual cosa fa suposar els possibles intercanvis d'aquestos coneixements entre les civilitzacions. És conegut al món de la logística el nivell de planificació de l'[[Antic Egipte]], al qual es mesurara el cabal del Nil segons les altures en punts determinats del riu amb un [[nilòmetre]]. D'aquesta manera es podia calcular la producció de la temporada. Això era degut al fet que l'abastiment d'aigua i la producció estaven directament relacionades amb el cabal del riu. Aquesta mesura servia per fixar les taxes imposades segons la bondat de l'any, visualitzant també les possibles emergències d'excés d'aigua o de fam.<ref name=Dooge>{{ref-llibre\|títol=Hydrology in perspective\|cognom=Dooge\|nom=James C.I.\|url=http://www.cig.ensmp.fr/~iahs/hsj/330/hysj_33_01_0061.pdf \|editor=Hydrological Sciences Journal\|any=1988\|llengua=anglès}}</ref>

Regadiu: diferència entre les revisions