'''''Agilodocodon scansorius''''' és un [[protomamífer]] [[extint]] que visqué durant el [[Juràssic mitjà]] ({{Geodurada/Juràssic mitjà}} [[milions d'anys|Ma]]) en allò que avui en dia és la [[República Popular de la Xina]]. Aquesta espècie, l'única del [[gènere (biologia)|gènere]] '''''Agilodocodon''''', és coneguda a partir d'un esquelet [[fòssil]] descobert a la [[formació de Tiaojishan]], on també s'han trobat restes de ''[[Docofossor]]'', un parent proper seu.
''A. scansorius'' és el [[mamífer]] [[arborícola]] més antic conegut. Tenia la fesomia d'una [[musaranya]], amb una llargada total de 13 cm i un pes que s'estima en 27 g. El seu aspecte exterior recordava el d'un [[esciúrid|esquirol]], amb el [[musell]] llarg, urpes corbes i articulacions del turmell i el canell com les dels mamífers que pugen als arbres. Tenia dents en forma d'[[enformador]] que hauria fet servir per rosegar la [[fibra basta]] dels arbres i així alimentar-se de la seva [[escorça (anatomia vegetal)|escorça]] i la seva [[saba (biologia)|saba]]. Així doncs, ''A. scansorius'' és el mamífer més antic conegut que no tenia una dieta estrictament [[insectivorisme|insectívora]], sinó que també [[herbivorisme|s'alimentava de matèria vegetal]].
