Niki Lauda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 13:
Durant la forçada absència de Lauda, l'anglès [[James Hunt]] havia jugat els seus trumfos i l'última carrera de la temporada, el [[Gran Premi del Japó]], va començar amb un lleuger avantatge de tres punts de Lauda sobre Hunt. En una pista perillosament mullada, Lauda es va retirar després de realitzar dues voltes, assegurant que considerava insegur continuar en aquelles condicions. La causa d'aquest abandó s'ha atribuït al fet que, en no tenir celles a causa de les cremades sofertes en l'accident, l'aigua li entrava als ulls impedint-li així la visió. Hunt va liderar la carrera durant la major part del gran premi, fins que una punxada el va fer perdre posicions. Va aconseguir remuntar, no obstant això, fins a la tercera posició, fet que li va valer el títol mundial per un sol punt. L'anterior bona relació de Lauda amb l'equip Ferrari es va veure greument afectada després d'aquest abandonament, i va haver de suportar una difícil temporada 1977 malgrat de vèncer còmodament al campionat mundial gràcies a la seva regularitat. Havent ja anunciat que abandonaria l'equip al final de la temporada, Lauda va anticipar aquest abandó davant la decisió de Ferrari d'incorporar un tercer cotxe en el [[Gran Premi del Canadà]] amb el fins llavors desconegut [[Gilles Villeneuve]].
Incorporat a l'equip Brabham el 1978, Lauda va passar dues temporades sense èxits, en bona mesura a causa del radical disseny del cotxe, amb una aerodinàmica assistida per turbines. Després de la seva única victòria, el cotxe va ser immediatament desqualificat. En el Gran Premi del Canadà, Lauda va informar el propietari de l'escuderia, [[Bernie Ecclestone]], del seu desig de retirar-se immediatament, perquè no desitjava "continuar conduint en cercles". Lauda, que havia fundat una companyia de vols xàrter,
Però el 1982 Lauda va tornar a la competició, sentint que encara tenia una carrera com pilot per davant. Després d'una prova reeixida amb [[Team McLaren|McLaren]], el seu únic problema va ser convèncer el patrocinador de l'equip, [[Marlboro (tabac)|Marlboro]], que encara era capaç de guanyar. Ho va demostrar en la seva tercera cursa després de la seva tornada a les pistes, guanyant el [[Gran Premi de l'oest dels Estats Units del 1982|Gran Premi de Long Beach]]. Lauda va aconseguir el seu tercer campionat del món el 1984 amb una victòria per mig punt sobre el seu company d'equip [[Alain Prost]].
Després de la seva retirada el 1985, va tornar a la gestió de la seva companyia aèria, Lauda Air. El 1995 va ser assessor tècnic de Ferrari i a la seva arribada li van demanar consell per a guanyar novament després de molts anys.
El [[2000]] fou guardonat amb el premi ''[[Marca Leyenda]]''.<ref>Guardó que atorga el [[diari Marca]] als millors professionals de la història de l'esport</ref> Després de la venda de la companyia al soci majoritari [[Austrian Airlines]], va dirigir l'equip [[Jaguar Racing|Jaguar]] el 2001 i el 2002. A la fi de 2003, va constituir una nova companyia aèria, Niki. Lauda col·laborà com a comentarista de F1 a la cadena alemanya [[RTL Television|RTL]], i, des del 2013, fou President no executiu de l'equip [[Mercedes AMG Petronas Formula One Team|Mercedes AMG Petronas]].
Com a conductor, es considera que Lauda s'ha caracteritzat per una aproximació intel·ligent, que minimitzava els riscos i maximitzava els resultats, i se'l considera un dels pilots més
== Vida personal ==
Lauda va tenir dos fills amb la seva primera dona Marlene Knaus (matrimoni 1976, divorci 1991): [[Mathias Lauda|Mathias]], també pilot, i Lukas, que és el
Lauda hagué de ser sotmès a un
== Referències ==
| |||