Rieti: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
format segle + tipo |
||
Línia 37:
|web = [http://www.comune.rieti.it/ Pàgina de l'Ajuntament]
}}
'''Rieti''' (antigament '''Reate''') és una ciutat d'[[Itàlia]], a la regió del [[Laci]], [[província de Rieti]], amb uns 50.000 habitants. Els historiadors antics li deien
==Situació==
===Geografia===
Rieti es troba en una plana elevada a 405 m sobre el nivell del mar,<ref>[http://www.nonsolocap.it/lazio/93-rieti/ Dades geogràfiques i estadístiques]</ref> a la vora d'un antic llac molt gran (el ''Lacus Velinus''), el qual ha evolucionat amb el pas dels anys fins a quedar transformat en tres petits llacs anomenats: Piediluco, Ripasottile i Lungo, i una cascada (''Cascata delle Marmore''). Els llacs Ripasottile i Lungo formen part d'un parc considerat [[reserva natural]]. Les muntanyes que envolten la plana on es troba Rieti són: El [[mont Terminillo]] i les [[muntanyes de Rieti]], que formen part de la serralada de les [[Muntanyes sabines]]. El territori municipal té una extensió de 206 km², una part del qual està regat pel riu [[Velino]].
La natura del terreny fa que estigui classificat com una zona d'elevat
===Localitats veïnes===
Línia 54:
'''Reate''' fou una antiga ciutat de [[Sabínia]] i una de les principals del poble dels [[sabins]]. Era situada a la [[via Salària]] a uns 70 km de Roma a la vora del riu [[Velinus]]. No apareix a la història fins que els sabins foren sotmesos pels romans i reberen la ciutadania el [[290 aC]]. A la [[Segona Guerra Púnica]] el [[211 aC]] [[Anníbal]] va passar davant la ciutat quan marxava contra Roma o quan es retirava de la ciutat. En aquest temps va tenir freqüents disputes amb ''[[Interamna]]'' ([[54 aC]]) per la qüestió del Llac Velinus, i la ciutat va demanar el patronatge de Ciceró amb el que va resoldre els seus problemes i va recuperar la seva prosperitat. Durant l'imperi va recuperar la seva condició de municipi amb magistrats propis. Amb [[Vespasià]] s'hi van establir nombrosos veterans però sense adquirir el títol de [[Colònia romana|colònia]]. Se sap que a la rodalia hi havia un balneari d'aigües minerals o termals conegut per ''Septem Aquae''.
===Edat Mitjana===
Al {{segle
El {{segle
===Del Renaixement fins a l'actualitat===
Fou part del [[ducat de Spoleto]]. El
==Edificis d'interès històric==
===Arquitectura religiosa===
Línia 64:
* La catedral, dedicada a la Verge, iniciada l'any 1109 en estil romànic i reconstruïda després en estil barroc.
* Església de Sant Antoni Abat, encomanada el 1570 a [[Jacopo Vignola]].
* Església de Sant Agostí, del
* Església de Sant Domènec, iniciada al
* Església de Sant Francesc, del
* Església de Sant Ruf, iniciada el 1141 i reconstruïda el 1748. Considerada el ''Umbilicus Italiae'',
* Església de Santa Escolàstica, del 1698, actualment està desconsagrada i és l'auditori ''Varrone''.
Línia 94:
[[Fitxer:Porta d'Arci, Rieti, interno - 1.jpg|thumb|200px|Muralla i ''Porta d'Arci'', per la banda interior.]]
* La muralla medieval i les seves portes.
* El palau bisbal (també dit palau del Papa), del
* Palazzo Dosi Delfini, actualment ocupat per una entitat bancària.
* Palazzo Comunale o ajuntament.
* Palazzo Potenziani, actualment és l'oficina d'una entitat bancària.
* Palazzo Vincentini, actualment seu de la prefectura i els antics jardins del palau són des de 1927 jardins públics.
* Palazzo Vecchiarelli, de final del
* Teatre ''Flavio Vespasiano'', famós per la seva acústica.<ref>Informació als enllaços externs</ref>
* Palau Ricci, d'arquitectura neoclàssica.
* Palau del seminari, iniciat al
* Font dels dofins
* Monument nacional a la [[Lira italiana]].
[[Fitxer:Palazzo Comunale, Rieti - facciata, 1.JPG|thumb|200px|''Palazzo Comunale'' (Ajuntament)]]
===Llocs arqueològics===
* Restes d'un pont del
* Rieti subterrània, un passeig per túnels baix la ciutat que formaven part de l'antiga via salaria.
==Ciutats agermanades==
Línia 122:
* [[Eugenio Garin]], filòsof
* Carlo Jucci, científic, considerat un dels pares fundadors de la [[genètica]].
* Matteo Ferri, ornitòleg del
* Nazzareno Strampelli, agrònom i pare de la [[biogenètica]].
* Giovanni Agamennone, geòleg i sismòleg.
|