Escullera: diferència entre les revisions

A mesura que les altures de les ones de disseny es fan més grans, les runes de l'escullera requereixen unitats d'armadura més grans per resistir les forces de les onades. Aquestes unitats d'armadura poden estar formades de formigó o de roca natural. La classificació estàndard més gran per a les unitats d'[[armadura de roca]] donada a CIRIA 683 'The Rock Manual' és de 10–15 tones. Es poden trobar graduacions més grans, però en la pràctica la mida final està limitada per les propietats de fractura natural de la roca disponible localment. Les unitats d'armadura en forma de formigó (com [[Dolos]], [[Xbloc]], [[Tetràpode (estructura)|Tetràpode]], etc., es poden proporcionar fins a aproximadament 40 tones (Per exemple, [[Jorf Lasfar], el Marroc), abans que es tornin vulnerables als danys causats pel pes propi, l'impacte de les onades i l'esquerdada tèrmica de les formes complexes durant el buidatge/curació. Quan les unitats d'armadura més grans es requereixen per a les localitzacions més exposades en aigües molt profundes, les unitats d'armadura es formen amb major freqüència de cubs de formigó, que s'han utilitzat fins a ~[http://www.dragados-usa.com/exp_tinnel_projet.php?pid=123&type=Port 195 tones] per a l'extrem de l'escullera a Punta Langosteira, prop de La Corunya, Espanya.