Revisió del 13:16, 27 abr 2019 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.182 edits m eliminant redirecció de plantilla ← Edició anterior		Revisió del 12:57, 30 maig 2019 modifica desfés 81.38.177.213 (discussió) →‎Biografia Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 5: Va néixer a [[Barcelona]] fill d'una família benestant. Era filla d'una família de la burgesia catalana. El seu pare, Ramon Casas i Gatell, era un indià de [[Torredembarra]] que havia fet fortuna a [[Cuba]]. La seva mare, Elisa Carbó i Ferrer ([[Barcelona]], [[1837]] - [[Barcelona]], [[10 de novembre]] de [[1912]]<ref>{{Ref-web\|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1912/11/11/pagina-1/33360331/pdf.html\|títol=Edición del lunes, 11 noviembre 1912, página 1 - Hemeroteca - Lavanguardia.es\|consulta=2018-08-01\|nom=La Vanguardia\|cognom=Digital\|llengua=es}}</ref>), va ser una empresària [[Catalunya\|catalana]]. Va ser la propietària del monestir de [[Sant Benet de Bages]] i de la fàbrica de tèxtil que va fer construir al costat.<ref>[http://chimevapor.wordpress.com/2009/06/01/la-fabrica-de-san-benet-sant-fruitos-del-bages/ «La fábrica de Sant Benet (Sant Fruitós del Bages) {{es}}], Sudor, vapor i lágrimas. Patrimonio industrial, 1 de juny de 2009</ref> ~~Dedicà un temps a viatjar per tota la península. A [[Granada]], amb [[Laureà Barrau i Buñol\|Laureà Barrau]], va coincidir amb el pintor anglès~~ [[Tom Roberts\|oberts]], de qui pintà el retrat. A Granada mateix, el pintor va descobrir un gran interès pel tipisme [[andalús]] i va enviar al primer [[Salon des Champs-Elysées]] la seva obra ''[[Autoretrat vestit de flamenc]]'', que més tard es va exhibir a la [[sala Parés]] sota el títol ''El xulo''. Així, el mes de gener de [[1884]] va enviar a la sala Parés un dibuix titulat ''[[Cursa de braus (Casas)\|Cursa de braus]]'', amb què començava un seguit d'obres centrades en la [[tauromàquia]], una temàtica que era del gust dels parisencs i que va protagonitzar la seva obra durant uns anys. El mes de març va tornar a Barcelona i el [[1885]] es va traslladar de nou a París, on va visitar amb regularitat l'[[Acadèmia Gervex]], on va coincidir amb altres pintors com Rusiñol.▼ Als onze anys mostra poc d'interès pels estudis i, atesa la seva habilitat per a dibuixar, va començar a rebre classes de dibuix a l'estudi de [[Joan Vicens]] (1820-1886), un reconegut retratista que havia cursat estudis a [[Escola de la Llotja\|l'Escola de la Llotja]]. L'any [[1881]] començà a col·laborar en diferents revistes, començant per [[L'Avenç (1881-1893)\|''L'Avenç'']], de la qual és cofundador i hi publica per primera vegada, el 9 d'octubre, un dibuix: ''Record d'altre temps'', un detall del claustre de [[Sant Benet de Bages]]. Aquell mateix mes, Casas va emprendre el primer viatge a [[París]], acompanyat de dos cosins seus, Miquel Carbó i [[Joaquim Casas i Carbó]] i es va instal·lar a la rue Lourcine. A la capital francesa, va assistir a classes al taller del pintor [[Carolus-Duran]],<ref>{{ref-llibre\| cognom = Tharrats \|nom = Joan Josep\| enllaçautor = Joan Josep Tharrats \| títol = Cent Anys de Pintura a Cadaqués\| any = 2007\| editorial = Parsifal\| lloc = Barcelona\| isbn = 84-95554-27-5}}</ref> pintor influït en aquella època per [[Manet]], en companyia d'[[Eugène Carrière]], [[Maurice Lobre]] i [[Pierre Puvis de Chavannes\|Puis de Chavannes]] i, tal com reflecteix el carnet en què anotava les seves despeses, es va aficionar a freqüentar cafès nocturns i exposicions d'art i al consum del tabac. En aquella època, va pintar ''[[Autoretrat vestit de flamenc]]'', admès al [[Saló de París\|Saló]] de [[1883]]. Posteriorment, va tornar a [[Barcelona]], on va participar en l'exposició que la [[sala Parés]] realitzava cada quinze dies amb un paisatge titulat ''Sant Hilari''. Va ser aquest mateix any que va conèixer [[Santiago Rusiñol]], amb qui va mantenir una gran amistat durant la resta de la seva vida. ▲Dedicà un temps a viatjar per tota la península. A [[Granada]], amb [[Laureà Barrau i Buñol\|Laureà Barrau]], va coincidir amb el pintor anglès [[Tom Roberts]], de qui pintà el retrat. A Granada mateix, el pintor va descobrir un gran interès pel tipisme [[andalús]] i va enviar al primer [[Salon des Champs-Elysées]] la seva obra ''[[Autoretrat vestit de flamenc]]'', que més tard es va exhibir a la [[sala Parés]] sota el títol ''El xulo''. Així, el mes de gener de [[1884]] va enviar a la sala Parés un dibuix titulat ''[[Cursa de braus (Casas)\|Cursa de braus]]'', amb què començava un seguit d'obres centrades en la [[tauromàquia]], una temàtica que era del gust dels parisencs i que va protagonitzar la seva obra durant uns anys. El mes de març va tornar a Barcelona i el [[1885]] es va traslladar de nou a París, on va visitar amb regularitat l'[[Acadèmia Gervex]], on va coincidir amb altres pintors com Rusiñol. Durant la seva estada a [[Madrid]] estudià els clàssics del [[Museu del Prado]]. El [[1890]] tornà a París amb [[Santiago Rusiñol]], [[Miquel Utrillo i Morlius\|Miquel Utrillo]] i [[Ignacio Zuloaga]] per a viure al barri de [[Montmartre]]. Entre 1890 i 1892 va il·lustrar els articles que Santiago Rusiñol enviava a La Vanguardia en la sèrie que va titular ''Desde el Molino'', en una clara al·lusió al Moulin de la Galette, on tots dos residien; articles i dibuixos van ser aplegats el 1894 per Rusiñol en el llibre titulat ''Desde el Molino'', publicat per ''La Vanguardia'' en la sèrie amb què obsequiava els seus subscriptors. En aquesta època pintà obres com ''[[Plein air (Casas)\|Plein air]]'' (1891, MNAC) i ''[[Bal du Moulin de la Galette]]'' (1890-1891, Museu del Cau Ferrat) entre altres obres, en les quals es noten influències de [[Toulouse-Lautrec]], [[Steinlen]] i [[Jean-Louis Forain\|Forain]].

Ramon Casas i Carbó: diferència entre les revisions