Felip Font Trullàs: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
m (neteja i/o estndardització d'infotaules)
Cap resum de modificació
'''Felip Font Trullàs''' ([[Reus]], [[1819]] - [[1889]]) fou un polític català que arribà a alcalde de [[Reus]] entre el [[1871]] i el [[1874]]. Va ser el pare del bibliòfil [[Pau Font de Rubinat]] i del militar [[Josep Font de Rubinat]].
 
Va cursar la carrera de dret a Reus i a [[Barcelona|Barcelon]]<nowiki/>a, i més tard la de ciències a [[Madrid]] doctorant-se el [[1846]]. Va treballar amb el químic [[Josep Roura Estrada|Roura Estrada]] qui li va encomanar entre altres fets, l'encesa del primer llum de gas de l'estat (a la [[Llotja de Mar|Llotja de Barcelona]]).
 
Es va dedicar a l'advocacia exercint a Reus. El [[1871]] fou elegit [[Llista d'alcaldes de Reus|alcalde]], càrrec que va mantenir fins al [[1875]]. Quan el general carlí [[Joan Francesch i Serret]] va entrar a Reus el 1872, va aconseguir que la ciutat no fos saquejada, negociant el pagament d'una quantitat i retardant la negociació fins que les forces lliberals es van reorganitzar i van expulsar els carlins, morint en aquella acció el general Francesch.<ref>{{ref-llibre|cognom=Olesti Trilles|nom=Josep|títol=Diccionari biogràfic de reusencs|pàgines=272 |lloc=Reus |editorial=l'Ajuntament|any=1991}}</ref>
 
El febrer de [[1873]] va proclamar la [[Primera República Espanyola|República]] des del balcó principal de l'ajuntament, i va salvar la [[Prioral de Sant Pere de Reus]] dels revolucionaris que volien cremar-la. Va ser destituït com a alcalde després del cop d'estat del general [[Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque|general Pavía]] per part de l'autoritat militar de la província al negar-se a reconèixer el cop de Pavía i el desallotjament de les Corts per la guàrdia civil, i substituït a mitjans de febrer de 1874 per [[Marià Pons i Espinós|Marià Pons]], que, tot i prendre possessió del càrrec, va haver de dimitir per la pressió ciutadana, que li feia el buit.<ref name=":0" /> Segons ''[[La Redención del Pueblo]]'', Marià Pons era una persona que queia antipàtica "en política" a quasi tots els reusencs i el seu nomenament havia revifat "odios y rencores".<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=| article=Alcalde|publicació=La Redención del Pueblo|url=| data=20-01-1874|pàgines= }}</ref> Va ser substituït al seu torn per [[Antoni Soler i Clariana]] fins que el 2 de gener de [[1875]] prenia possessió un nou ajuntament presidit, ara si, per Marià Pons.<ref>Anguera, Pere. "Entre la reacció i la revolució (1800-1875)" A: ''Història general de Reus''. Reus: l'Ajuntament, 2003. Vol. III, pàg. 126-127. {{ISBN|8489688206}}</ref> Amic de [[Güell i Mercader]], i de [[Emilio Castelar y Ripoll]], Felip Font va presidir el Comitè Democràtic [[Partit Demòcrata Possibilista|Possibilista]] a la comarca el [[1879]], i va ser elegit diputat provincial el [[1884]].<ref name=":0">{{ref-llibre |cognom=Iglésies |nom=Josep |títol=Don Pau Font de Rubinat dins l'àmbit reusenc|pàgines=13-14|lloc=Reus|editorial=Associació Excursionista de Reus |any=1961 }}</ref> Preocupat pel tema de l'aigua, endèmic a Reus, va presidir una Comissió gestora del Projecte d'Aigües, i entre els vocals hi figuraven l'advocat federal [[Antoni Soler i Clariana|Antoni Soler Clariana]] i [[Teodor Salvadó]], com a director de ''[[Las Circunstancias]]''. Aquesta comissió va fer gestions amb propietaris de mines i pous de [[La Selva del Camp|Lala Selva]] i d'[[Alcover]] i amb el Banc de Mataró per a aconseguir crèdits. Els cabals recollits es reunirien en "''grandes depósitos''" a l'entrada de Reus. El projecte contemplava també l'erradicacióeradicació de [[Pou mort|pous morts]] i la canalització d'aigües residuals, que serien destinades al reg. La iniciativa no va tirar endavant, però va ser un projecte que interessà al sector agrari i industrial i va mobilitzar les energies dels republicans reusencs.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Duarte|nom=Àngel|títol=Possibilistes i federals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899)|url=|edició=|llengua=| data=1992|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|lloc=Reus|pàgines=216-217|isbn=8460418499}}</ref> Va ser President de la "Sociedad Hidrofórica", que portava aigua a la ciutat, sobretot a la indústria, i va ser membre de la Junta del [[Carrilet de Reus a Salou]]. Va ser també soci capitalista de la refineria de petrolis "La Pensilvània", fundada per [[Joan Vilella i Llauradó]].<ref>{{ref-llibre|títol=Pau Font de Rubinat (Reus 1860-1948): vida i actuacions d'un bibliòfil catalanista|pàgines=13|lloc=Reus|editorial=Museu Comarcal Salvador Vilaseca|any=1997 |isbn=8492083182}}</ref> Va morir a Reus el [[1889]].
 
== Referències ==
{{S-off}}
{{Filera de successions
|títol=[[Llista d'alcaldes de Reus|Alcalde de Reus]]<br/>[[Fitxer:Escut de Reus.svg|40px30px|Escut de Reus]]
|abans= [[Plàcid Bassedes Saludes]]
|després=[[Marià Pons i Espinós]]
234.477

modificacions