Mandinkà: diferència entre les revisions

{{vegeu lliure|Aquest article és sobre el dialecte '''mandinkà''', refererint-se als parlars de l'extrem occidental de la [[llengua mandenkà]]. Pel que fa al poble, vegeu '''[[Malinkes]]'''.}}S'anomena<br '''mandinkà''' (de vegades escrit erròniament '''mandinga''' degut a la influència de la literatura en fracès) al conjunt de parlars de la [[llengua mandenkà]], en el seu extrem occidental. Actualment els parlars mandinkà es parlen a l'[[Àfrica occidental]]: a Gàmbia, Guinea Bissau, i sud de Senegal./>{{llengua

}}El '''mandinkà''' pertany—de avegades escrit, erròniament, '''mandinga''', per influència de la literatura en [[francès]]— és un [[Dialecte|dialecte o parlar]] de la [[llengua mandenkà]], dins de la branca [[Llengües mandé|mandé]] dins de la [[Llengües nigerocongoleses|família lingüística del Congo-Níger]], parlat a l'extrem occidental de la seva àrea lingüística. Cal no confondre el nom donat a aquest parlarsparlar de l'extrem occidental dins les llengües mandenkà, amb el que es dona a tota la [[llengua mandenkà]]. DonatCom que forma part d'aquesta, és similar als parlars [[bambara|bàmbara]] i als [[Maninka|Maninkàmaninkà]]. Actualment el mandinkà es parla a [[Gàmbia]], [[Guinea Bissau]] i el sud de [[Senegal]].

*Les vocals són les d'obertura simple a, e, i, o, u que poden ser llargues i aleshores s'escriuen repetides, per exemple: ''Baabaabaabaa,'' (papa)‘papa’, o ''Teerimaateerimaa,'' (amic)‘amic’. Algunes paraules canvien de significat depenent si es pronuncien amb vocal llarga o curta.

*No s'usen les consonants Vv, Xx, Zz, Qq i Gg. La Cc és pronunciada com lael "TX"dígraf catalanatx encatalà ''cotxe''a ‘cotxe’. La lletra especial ŋ es pronuncia com "ng" i la ñ com "ny".

Algunes paraules mandinkà són préstecs de l'anglès, com per exemple ''bukoo'' (de ''book'', llibre‘llibre’) o ''tabuloo'' (''table'', taula‘taula’). Directament de l'àrab véve la salutació mandinga: ''Salaamalekum'' (la‘la pau estiguisigui amb tutu’) i moltes altres paraules de la vida religiosa, ja que l'[[islam]] és majoritari enentre els aquestaseus ètniaparlants.

''N niŋ saasaa le mu'', (estic‘estic malalt)malalt’, literalment: jo‘jo amb malaltia esticestic’.