Partit Obrer Socialdemòcrata Rus: diferència entre les revisions

Les derrotes russes en el front de guerra, la situació econòmica i l'agitació política van provocar la caiguda del [[tsar]] durant la [[Revolució de Febrer]] de 1917. El govern provisional amb participació dels menxevics i [[Partit Social-Revolucionari|socialrevolucionaris]] en aliança amb els liberals va optar per continuar la guerra, amb el que el debat entre defensistes i internacionalistes es va convertir en el problema central de la revolució russa. Enmig de protestes massives contra la guerra es va reunir el 24 d'abril de 1917 la VII Conferència bolxevic coneguda com a "Conferència d'Abril" que va cridar a lluitar contra el govern provisional amb la consigna "pau, pa i terra", a lliurar "tot el poder als Soviets" ja reconstruïts pertot arreu segons el model de la Revolució de 1905 i a preparar-se per a la revolució socialista. Il·legalitzats els bolxevics pel govern, el Sisè Congrés del partit celebrat clandestinament entre el 26 de juliol i el 3 d'agost de 1917, va cridar a enderrocar al govern provisional i a preparar la insurrecció armada. En aquest congrés va participar el petit grup "Interdistrital" (''Mezhraiontsi''), amb àmplia influència a [[Petrograd]], al qual pertanyien [[Lev Trotski|Trotski]], [[Anatoli Vasilevitx Lunatxarsky|Lunatxarski]], Uritski, Riazánov[[David Riazanov|Riazanov]], Iurenev, Manuilski i altres internacionalistes destacats que van declarar el seu acord amb la política dels bolxevics i se'ls van unir.