Víktor Kortxnoi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja AWB |
Noms, accents, etc. |
||
Línia 19:
|notes = Màxim [[Elo]]: 2695 (gener 1979)
}}
'''Víktor Lvóvitx Kortxnoi''' (en [[rus]]: Ви́ктор Льво́вич Корчно́й, pronunciat en rus aproximadement com a "
Kortxnoi va jugar tres matxs contra [[Anatoli Kàrpov]], els dos darrers amb el títol pel [[campionat del món d'escacs]] en joc. El 1974, va perdre la final de [[Torneig de Candidats|candidats]] contra en Kàrpov, qui va ser declarat el nou Campió del món el 1975 quan [[Bobby Fischer]] no es va presentar per defensar el seu títol. Llavors, i després de desertar de la Unió Soviètica el 1976, Kortxnoi va guanyar dos cicles consecutius de Candidats i es va classificar per a jugar els dos matxs pel títol mundial contra Kàrpov, el [[Campionat del món d'escacs de 1978|1978]] i el [[Campionat del món d'escacs de 1981|1981]], però els va perdre ambdós.
Línia 37:
De setembre de 1941 a gener de [[1944]], Kortxnoi va sobreviure al terrible [[setge de Leningrad]]. El 1941, el seu pare, que pensava que Leningrad era massa a prop del front, va decidir que Víktor fos evacuat als [[Urals]] o a l'Àsia Central, com la resta d'escolars de Leningrad, però la seva mare, que temia que els trens fossin bombardejats, el va anar a cercar al camp on es trobava, i el retornà a Leningrad.<ref name="Kortschnoi15"/> El seu pare fou enviat al front i mort el novembre de 1941,<ref>Viktor Kortschnoi, ''Mein Leben für das Schach'', {{p.|17}}. {{de}}</ref> i després, quan el seu oncle va desaparèixer, Víktor va quedar-se a casa de la seva àvia paterna, una aristòcrata polonesa arruïnada i malalta. Quan ella va morir, el març de 1942,<ref>Viktor Kortxnoi, ''Chess is my Life'', ed. Olms, 2005, {{p.|16}} {{en}}</ref> Kortxnoi i un veí varen embolicar el cadàver en un llençol i van anar a enterrar-lo en secret a la tomba familiar al cementiri, cosa que li va permetre tenir dues racions de menjar. La seva madrastra finalment el va dur amb ella. Durant l'estiu de 1942, fou enviat a l'hospital, perquè patia [[distròfia]]. Kortxnoi va heretar d'aquest període un tarannà lluitador que feia que mai es rendís davant l'adversitat i perseverés davant les dificultats i després de les derrotes.
A l'edat de sis anys<ref>Viktor Kortschnoi, ''Mein Leben für das Schach'', {{p.|16}}. {{de}}</ref> o set<ref name="Wade188">R.G. Wade, ''Soviet Chess'', {{p.|188}}. {{en}}</ref> havia après a jugar als escacs amb son pare, i el 1943, quan el setge de Leningrad ja afluixava, va participar en el seu primer torneig per edats. L'estiu de 1944, es va apuntar a un club d'escacs (i també a clubs de música i de recitació)<ref group="N">Ell somiava amb ser actor, però no tenia una pronunciació acurada. (''Chess is my life'', {{p.|17}}) {{en}}</ref> dels [[Palau dels Pioners|Pioners]] de Leningrad.<ref name="Wade188"/> Fou entrenat per [[Abraham Model]] (que havia estat anteriorment entrenador de [[Mikhaïl Botvínnik]]), [[Andrei
El 1946, va guanyar el campionat juvenil de [[Sant Petersburg|Leningrad]] (en la seva segona participació) i es classificà pel campionat juvenil de l'URSS, que fou guanyat per [[Tigran Petrossian]], i on Kortxnoi acabà empatat als llocs 11è-12è.<ref group="N">Després de cinc rondes, es trobava al capdavant del torneig, però va perdre una partida i es desmoralitzà.</ref>
El 1947, va guanyar el campionat juvenil de l'URSS,<ref group="N">Segons Kortxnoi mateix comenta, va guanyar perquè algú va forçar dos dels seus rivals a perdre contra ell. ''MLfdS'', {{p.|21}} i 22.</ref> i va repetir l'any següent, quan acabà primer ''ex æquo'' amb [[Iivo Nei]] a [[Tallinn]].<ref name="Wade188"/><ref group="N">«gairebé sense ajuda», precisa Kortxnoi.</ref> El 1949, va fer 5½ punts sobre 6 al [[Glossari de termes d'escacs#Primer tauler|primer tauler]] del fort equip júnior de Leningrad, al campionat nacional júnior per equips, cosa que li va valer el títol de ''candidat a mestre''.
Línia 52:
(+10 −3 =6). Gràcies a aquest èxit, fou autoritzat a participar en el seu primer torneig internacional, a [[Bucarest]] i el guanyà per davant de [[Rachid Nejmetdinov]]. La [[FIDE]] li concedí el títol de [[Mestre Internacional]] la tardor de 1954, però l'any següent, durant el XXIIè campionat de l'URSS a [[Moscou]], que era un torneig zonal classificatori pel [[Campionat del món d'escacs|campionat del món]],<ref group="N">Aquest fou el darrer campionat de l'URSS en què hi participà [[Mikhaïl Botvínnik]].</ref> Kortxnoi hi acabà 19è de 20 participants (+1 −8 =10), un resultat molt dolent.
Després del seu fracàs al [[torneig zonal]] de 1955, Kortxnoi es va aturar, va anar a fer repòs a la vora de la [[Mar Negra]], va deixar per primera vegada de fumar i es va centrar en la seva preparació física i teòrica. Tres mesos després, va guanyar el campionat de Leningrad (+16 −1 =2) el juny de 1955, amb 17 punts sobre 19 i amb tres punts d'avantatge sobre Tóluix i [[Semion
Un mes després, el febrer de 1956, Kortxnoi acabà quart al XXIIIè campionat de l'URSS a Leningrad, a mig punt dels tres vencedors,<ref name="Wade189"/> i posteriorment, a [[Tbilisi]],<ref name="Wade189"/> es classificà per la seva cinquena final consecutiva del campionat de l'URSS<ref group="N">El 1955, havia vençut als quarts de final de l'edició de 1956-1957 amb 17/18 (+17 −1) i acabà 3r-4t a la semifinal de [[Tbilisi]], per davant de [[Mikhaïl Tal|Tal]] i Polugaevski.</ref> (gener-febrer de 1957) on acabà 7è-8è, igualat amb [[Tigran Petrossian|Petrossian]]. A finals de l'any 1956, la [[FIDE]] li atorgà el títol de [[Gran Mestre Internacional]]. El 1957 quedà primer (fora de concurs) al [[Campionat d'escacs de l'Uzbekistan|campionat de l'Uzbekistan]].
Línia 82:
=== Rivalitat amb Kàrpov (1971 a 1974) ===
[[Fitxer:Semen Furman 1961 Oberhausen.jpg|thumb|upright=0.8|alt=fotografia de Semion Furman|[[Semion
[[Fitxer:Viktor Korchnoi 1972.jpg|thumb|esquerra|Viktor Kortxnoi el 1972]]
El 1969, l'entrenador de Kortxnoi, [[Semion
El 1972, Kortxnoi fumava constantment, i les seves temples començaven a tornar-se grises. Guanyava partides en [[zeitnot (escacs)|zeitnot]] i jugava amb èxit partides de doble tall, superant posicions difícils o poc clares, i refusant les proposicions de [[taules (escacs)|taules]]. Al final de les temporades 1971-1972 i 1972-1973, per sota dels seus resultats anteriors — va perdre el seu matx contra [[Tigran Petrossian|Petrossian]] el 1971, fou només onzè al fort Memorial [[Aleksandr Alekhin|Alekhin]] de Moscou (guanyat per Kàrpov), el desembre de 1971; fou segon al torneig d'[[Amsterdam]] de 1972, només vuitè al campionat de Leningrad de 1973 i va perdre el seu minimatx contra [[Semion
Kortxnoi trobà la voluntat per fer certs canvis radicals. Va començar a fer exercici físic: [[marxa]] i [[ioga]] (havia estat sempre criticat per ser un jugador poc aficionat a l'exercici físic),<ref>[[Bernard Cafferty|B. Cafferty]] i A.J.Gillam, ''Chess with the masters'', 1977. {{en}}</ref> va parar més atenció a la seva salut, i va deixar novament de fumar abans de l'interzonal de juny de 1973 a Leningrad. Ja no bevia una gota d'alcohol, va començar a dur ulleres negres com els homes de negocis i semblava molt més tranquil que abans.
Línia 100:
{{Article principal|Campionat del món d'escacs de 1975}}
La final de Candidats de 1974 es va organitzar a [[Moscou]].<ref group="N">En les seves memòries, Kortxnoi explica que la decisió de jugar el matx a Moscou li havia estat imposada per la federació soviètica (que donava suport a Kàrpov): Baturinski hauria afegit un paràgraf a un paper que Kortxnoi havia signat.</ref> Guanyaria el primer jugador que vencés en cinc partides, sense comptar les [[taules (escacs)|taules]], amb un límit de 24 partides com en un campionat del món. Aquesta final de candidats va ser la més llarga de la història, i va durar dos mesos, del 16 de setembre al 22 de novembre.<ref>{{ref-web| url= http://www.mark-weeks.com/chess/7375$cix.htm |títol= Matxs de Candidats 1973-75| nom= Mark |cognom= Weeks| editor= mark-weeks.com|llengua= anglès| consulta= 29 d'abril de 2014}}</ref> Després d'haver pres la davantera ràpidament amb 2 victòries a 0, i després d'11 partides taules, encara 3 a 0,<ref group="N">Durant el matx, va passar un incident curiós en la partida 21ena. Kortxnoi va jugar una [[novetat teòrica]] durant l'[[obertura d'escacs|obertura]], i després d'una terrible equivocació de Kàrpov, es va trobar en una posició guanyadora. Durant la partida, Kortxnoi es va aixecar, es va dirigir a l'àrbitre, i mostrant una sorprenent ignorància de les regles del joc, li va demanar si tenia el dret d'[[enroc (escacs)|enrocar-se]] tenint la seva [[torre (escacs)|torre]] amenaçada. L'àrbitre, [[Albéric O'Kelly de Galway]], li va respondre que sí, Kortxnoi es va enrocar, i Kàrpov abandonà la partida.</ref> Kàrpov es va deixar remuntar a 3 victòries a 2 i acabà per emportar-se la final amb el marcador de 12½ a 11½ (+3, -2, =19). Durant aquest matx, Kortxnoi va tenir el suport dels seus assistents [[Viatxeslav Osnos]] i [[Roman Djindjikhaixvili]], mentre que Kàrpov es beneficià de l'ajut del seu entrenador [[Semion
El desembre de 1974, Kortxnoi va concedir una entrevista a un periodista iugoslau,<ref group="N">Aquest periodista havia arbitrat el seu matx contra [[Henrique Mecking]].</ref> una part de la qual va aparèixer a la publicació ''Politika''. Va gosar dir-hi que no es considerava pas inferior a [[Anatoli Kàrpov|Kàrpov]], la superioritat del qual sobre [[Lev Polugaevski|Polugaievski]], [[Tigran Petrossian]] o [[Boris Spassky|Spasski]] no li semblava pas evident. Denunciava les condicions amb què s'havia desenvolupat el matx de 1974. Opinava que Kàrpov, tot i que bon jugador, era encara jove, i que s'havia aprofitat de totes les possibilitats ofertes per l'aparell per arribar al cim.<ref group="N">Botvínnik va fer una anàlisi anàloga en una entrevista nou anys més tard, cf. {{en}} ''Chess is my life'', {{p.|89}}: «Kàrpov, explicà, forçà tots els escaquistes del país a treballar per a ell».</ref> Kortxnoi sostingué també la reivindicació de Fischer de no comptar les partides taules en els matxs pel campionat del món.<ref name="soltis"/> Tot i així, després de la publicació, Kortxnoi es va penedir de les seves imprudents paraules: al seu retorn a l'URSS, el 20 de gener de 1975, el comitè d'esports de l'URSS li va demanar explicacions per escrit.
Línia 108:
=== Deserció i boicot (1976-1977) ===
[[Fitxer:Viktor Korchnoi 1976.jpg|thumb|Víktor Kortxnoi el 1976]]
El segon semestre de [[1975]], Kortxnoi va participar en l'[[espartaquiada]] dels pobles de l'URSS (el juliol), i fou autoritzat<ref group="N">En una conferència el [[2006]] a [[Londres]], Kortxnoi va mencionar que l'autorització per reaparèixer a l'estranger no va arribar fins després que Kàrpov va obtenir el títol mundial. Alguns observadors criticaven la manera com Kàrpov havia esdevingut campió del món. Com que els seus adversaris Kortxnoi, Spassky i Polugaievski romanien invisibles en tant que caiguts en desgràcia, i que no s'havia pas enfrontat a Bobby Fischer, hom podia pensar que el títol de Kàrpov era de poc valor.</ref> a participar en un torneig internacional a Moscou (3r-5è del Memorial Alekhin, l'octubre-novembre), i, el desembre de 1975, a jugar el [[Torneig d'escacs de Hastings|torneig de Hastings]] (on acabà 4t). Va aprofitar per enviar alguns llibres d'escacs que tenia, i àlbums de fotos, que féu arribar a [[
[[Fitxer:Boris Spasski 1980.jpg|thumb|esquerra|El 1978, Kortxnoi va batre Spassky a la final de candidats.]]
La federació soviètica va instaurar un [[boicot]] contra Kortxnoi. Els organitzadors de torneigs foren posats davant un dilema: o la presència de jugadors soviètics, o la de Kortxnoi. Les pressions s'incrementaren durant les seves temptatives de disputar el títol mundial a [[Anatoli Kàrpov]], de [[1977]] a [[1981]]. Durant els [[anys 1970]], més escaquistes forts abandonaren l'[[URSS]],<ref>[[Andrew Soltis]], ''Soviet Chess''. Capítol 15: ''Target: Kortchnoi''. {{en}}</ref> però Kortxnoi fou el de més prestigi, cosa que ni la federació soviètica d'escacs, ni el [[Kremlin]]<ref group="N">Sembla que les maniobres de desestabilització i el boicot del qual Kortxnoi fou víctima, partien de les més altes instàncies del país. (''Soviet Chess'' {{p.|347}}).</ref> li
El [[1977]], la federació soviètica el va intentar desqualificar amb el pretext que el campionat del món es disputava entre federacions i no entre individus, i que Kortxnoi no podia representar la federació soviètica. Durant el cicle de candidats, el 1977, Kortxnoi s'enfrontà successivament a tres jugadors soviètics: [[Lev Polugaievski|Polugaievski]] i els dos campions del món precedents: [[Tigran Petrossian|Petrossian]] i [[Boris Spassky|Spassky]], a qui va vèncer de manera convincent. Fou segon (davant [[Ulf Andersson|Andersson]], [[Jan Timman|Timman]], [[Miguel Najdorf|Najdorf]], [[Tony Miles|Miles]], [[Henrique Mecking|Mecking]], [[
=== Primera final del campionat del món, a Baguio (1978) ===
[[Fitxer:Max Euwe Viktor Kortchnoi 1978.jpg|thumb|Kortxnoi (a la dreta) amb el [[FIDE|President de la FIDE]] [[Max Euwe]], el 1978.]]
{{Article detallat|Campionat del món d'escacs de 1978}}
La primera final d'un campionat del món per Kortxnoi, el 1978, a [[Baguio]] ([[Filipines]]), la qual va perdre per 5 a 6, resta en els annals de la història dels escacs. Va durar més de tres mesos (des del 17 de juliol al 18 d'octubre de 1978) i 32 partides molt disputades. El matx va tenir lloc durant l'estació plujosa, i hi va haver un incessant combat psicològic, a banda d'una gran discussió teòrica. Per tal de desconcentrar l'aspirant i mirar de desestabilitzar-lo, els soviètics varen portar un [[parapsicòleg]],<ref group="N">El terme l'utilitzà Kàrpov, amb el de psicòleg, per designar l'assistent Korchnoi, Zagainov, acusat de tractar d'hipnotitzar-lo, el 1974: [[Andrew Soltis]], ''Soviet Chess''. {{en}}</ref> el Dr.
Després de 17 partides, Kàrpov va obtenir un confortable avantatge de 4 a 1. Kortxnoi va guanyar la 21a partida, però Kàrpov va fer el mateix amb la 27a, cosa que el situà a una victòria del títol. Kortxnoi llavors no es donà per vençut i va obtenir tres victòries sobre quatre partides, i empatà el marcador a 5 victòries. Kàrpov llavors va guanyar la 32a i amb ella el matx, +6 -5 =21.<ref>{{ref-web|url= http://www.mark-weeks.com/chess/7678$wix.htm |títol= World Chess Championship : 1976-78 cycle : 1978 Karpov - Korchnoi| editor= Mark-weeks.com| llengua= anglès}}</ref>
Línia 129:
=== La ciutadania suïssa ===
Durant aquest temps, el maig de 1978, el fill de Kortxnoi va ser cridat a fer el servei militar, però va decidir de no acatar la crida. Després de viure 12 mesos en la clandestinitat, es va lliurar a la policia, i a les darreries de 1979, Igor Kortxnoi fou condemnat a dos anys i mig de presó en un camp de treball per deserció, agreujada amb parasitisme. Com a [[apàtrida]], Kortxnoi no va obtenir l'asil polític a [[Suïssa]], i l'estatut de refugiat polític,<ref group="N">La seva primera petició d'asil polític davant les autoritats neerlandeses li havia estat denegada, Viktor Kortchnoi, ''Chess is my life'', {{p.|100}}. {{en}}</ref> fins després de l'olimpíada de 1978. Va adquirir la ciutadania suïssa el 1992.<ref>Viktor Kortchnoi, ''Chess is my life'' {{p.|196}}. {{en}}</ref>
== Llibres ==
| |||