Pernil: diferència entre les revisions

Els primers porcs (''Sus scrofa domestica'') apareixen ja a la primeria del [[Neolític]]. Les races actuals són el resultat de llargs processos de selecció, adaptació a les condicions ambientals de cada indret i barreja de diferents varietats. Tampoc no es pot descartar el paper jugat per la hibridació amb porcs [[senglar]]s autòctons. El primer esment del pernil data de l'[[Imperi Romà]], pels romans els millors pernils eren els de la Cerdanya i els Menapi del nord de les Gàlies. Els pernils de la Cerdanya ("''pernac cerretanae''") van ser ensalçats sovint pels romans, en parlaren d'ells entre altres el geògraf Estrabó i també Polibi i el poeta Marcial (“''Que em serveixin perna del país dels cerretans o que me n’enviïn, tant se val, del país dels menapis; i que els golafres devorin el gambajó!''”). En temps de l'emperador Dioclecià una lliura romana (326 gr) de pernil Menapi o Ceretà costaven 20 denaris, l'equivalent al sou diari d'un pagès .<ref>Fabrega, Jaume-2019-Cuina i cultura del gust al País Valencià: El patrimoni culinari pp 200-201</ref><ref>http://abemuscat.blogspot.com/2015/01/de-pernils-i-espatlles.html</ref><ref>https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/26/22/13olestimercadal.pdf pp 299-300 & 307</ref><ref>https://www.raco.cat/index.php/TreballsArqueologia/article/viewFile/332216/422977</ref><ref>http://www.revistadegirona.cat/recursos/2007/0245_058.pdf pp 59-60</ref><ref>Morera Camprubí, Jordi-2017-Territori i poblament de Cerdanya a l’antiguitat la iberització i romanització de la Vall Cerdana. Tesi, Universitat Autònoma de Barcelona pp 76, 85, 95-96, 105, 122-123, 144 etc.</ref>. A [[Tarraco]] s'hi trobà un pernil fossilitzat de gairebé dos mil anys d'antiguitat.