Mani Acili Glabrió (cònsol 67 aC): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m retoc |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 2:
'''Mani Acili Glabrió''' (en {{lang-la|Manius Acilius M’. F. M’. N. Glabrio}}) va ser un [[magistrat romà]]. Era fill del tribú [[Mani Acili Glabrió (tribú)|Mani Acili Glabrió]] i de Múcia (filla de [[Publi Muci Escevola (cònsol)|Publi Muci Escèvola]], cònsol el 133 aC). Es va casar amb Emília, una filla de [[Marc Emili Escaure (cònsol)|Marc Emili Escaure]] (cònsol el 115 aC) de la que [[Sul·la]] el va obligar a divorciar-se el {{aC|82}}. El {{aC|70}} va ser [[pretor urbà]] i va dirigir el judici de [[Verres]]. [[Ciceró]] tenia confiança amb Glabrió com a jutge.
El {{aC|67}} va ser elegit [[Cònsol romà|cònsol]] amb [[Gai Calpurni Pisó (cònsol 67 aC)|Gai Calpurni Pisó]] i a l'any següent [[procònsol]] a [[Cilícia]] a la que es van afegir [[Regió del Pont|Pont]] i [[Bitínia (regió)|Bitínia]] en virtut de la [[Gabínia de pirates|llei Gabínia]], i va substituir a [[Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC)|Luci Lucul·le]] en la direcció de la guerra contra [[Mitridates VI Eupator]]; es va trobar amb un exèrcit indisciplinat i amb un enemic que no estava pas derrotat com ell pensava, i va restar inactiu a la frontera de Bitínia. Lucul·le li va entregar el comandament de les legions, i llavors Glabrió va fer una proclamació deslliurant als soldats de la seva lleialtat a Lucul·le el que en realitat va fomentar la indisciplina. Mitridates va poder així assolar [[Capadòcia]] i recuperar gran part dels territoris que havia perdut. Per la ''[[Lex Manilia de bello Mithridatico
Als debats sobre la [[conspiració de Catilina]] el {{aC|63}} es va pronunciar per la pena capital pels culpables i va aprovar la tasca de Ciceró. El {{aC|57}} va ser membre del [[col·legi de pontífexs]].
| |||