Priscià de Cesarea: diferència entre les revisions

Entre les obres menors de Priscià hi ha un panegíric a l'emperador romà [[Anastasi I (emperador romà)|Anastasi I]] (491—518), que ajuda a ubicar-lo en el temps. A més, els manuscrits de les seves ''Institutiones grammaticae'' conténen una referència al fet que foren copiades el 526 o 527 per Flavius Theodorus, un escrivent del secretarial imperial.

 

[[File:Firenze, prisciano, institutiones grammaticae, 1290 ca. 01.jpg|thumb|300px|''Institutiones Grammaticae'', 1290 circa, [[Biblioteca Medicea Laurenziana]], Florencia]]

L'obra més famosa de Priscià, les '''''Institutiones grammaticae''''', és una exposició sistemàtica de la gramàtica llatina. La dedicatòria a Julià probablement fa referència al cònsol i patrici Julià l'Apòstata. Aquesta gramàtica està dividida en divuit llibres, els primers setze dels quals tracten principalment dels sons, la formació de les paraules i les inflexions; els dos darrers, que suposen entre una quarta part i una tercera part de la total obra, tracten de la [[sintaxi]].