Mola d'Ares: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja infotaules
m →‎Morfologia: Enllaços, canvis menors de redacció
Línia 8:
|ruta_normal = Des d'[[Ares del Maestrat]]
}}
La '''Mola d'Ares''' (1.323 m) és una muntanya amb relleu tabular del municipi [[País Valencià|valencià]] d'[[Ares del Maestrat]], a la comarca de l'[[Alt Maestrat]]. ConstitueixConstituïx una fita en el paisatge de les terres valencianes i un emblema del paisatge de l'interior del país.
 
La mola rocosa en la qual s'incrusta el nucli urbà d'[[Ares del Maestrat]] constitueix un dels elements més destacats de l'entorn de les muntanyes. Així, l'entorn del paratge té un gran valor paisatgístic, ja que des d'aquest punt són visibles un gran nombre de valls i muntanyes del [[serralada del Maestrat|Maestrat]] i els [[Ports]]. Fou declarada [[Paratge Natural Municipal]] per Acord del Consell de la [[Generalitat Valenciana]] de data [[3 de març]] de [[2006]].
 
== Morfologia ==
El cimrelleu de la mola és pla i aquest relleu s'enquadra en el sector oriental del [[Sistema Ibèric|domini ibèric]]. Com indica el mateix nom del paratge, es tracta d'una mola, un [[altiplà]] generat per processos d'[[erosió]] diferencial, vorejadavorejat per grans penya-segats[[Cingle|cingles]] de fort desnivell que es corresponen amb una xarxa [[Riu|fluvial]] fortament encaixada, formada sobretot per [[Barranc|barrancs]] i rambles de [[Cabal hidràulic|cabal]] molt variable.
 
==Nevera del segle XVI==
Línia 19:
 
== Fauna i vegetació ==
La coberta vegetal consisteixconsistix a grans trets en un [[pasturatge]] la presència del qual es deu a ld'ús [[Ramaderia|ramader]] que han tingut els terrenys des d'antic. Al costat dels vessants de fort pendent i en els petits tàlvegs del costat sud hi ha presència d'espècies arbustives. Quant a la fauna, és especialment rellevant la presència de la [[cabra salvatge ibèrica]]; també és freqüent observar [[voltor lleonat|voltors lleonats]] sobrevolant l'espai a escassa altura. Altres espècies que s'hi poden trobar són: la granota i el gripau comuns, el [[llangardaix ocel·lat]] i la [[colobra bastarda]], l'[[ofegabous]], aus com l'[[alosa vulgar]], el [[gaig]] i el [[cruixidell]] i mamífers com la [[musaranya]] grisa, l'estarruf europeu, la [[fagina]], el [[teixó]], la [[mostela]], l'[[esquirol]] vermell i ratapinyades.
 
== Vegeu també ==