Anton Denikin: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Errata: he canviat “boltxecicsm” per “boltxevics”.
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 4:
En veure el caos al front i la descomposició de Rússia va oposar-se ferotgement als bolxevics. Va seguir al Don al general Kornílov i allà van alçar-se a finals de 1917 com a 'Exèrcit de Voluntaris'. En morir [[Lavr Kornílov|Kornílov]] al Kuban, Denikin va assumir la direcció d'un incipient moviment blanc (en oposició al roig dels revolucionaris, el blanc simbolitzava la puresa).
 
Denikin assumeix la direcció d'un grup de rebels sense esperança, rodejats de bolxevicsmbolxevics, però posa en marxa una sorprenent capacitat militar, trenca el setge i [[República Verda|consolida un exèrcit blanc al sud de Rússia]] amb brillants operacions militars. El gener de 1919 funda les Forces Armades del Sud de Rússia (FASR), que llencen una ofensiva contra [[Moscou]] i arriben a ocupar la futura Stalingrad (en temps tsaristes anomenada Tsaritsin). Rodejat per nacionalistes ucraïnesos, bolxevics i anarquistes, acaba aturant l'ofensiva a causa de la manca del suport promés pels aliats. Llavors comença una retirada cap a [[Crimea]] i ha de dimitir, i és succeït pel general Wrangel. Deinkin es refugia primer a [[Constantinoble]], on escapa per poc d'un atemptat comunista. Marxa a Anglaterra, França i, el 1945, als Estats Units. Allà mor el 8 d'agost de 1947.
 
A l'exili Denikin va dedicar-se a escriure els seus records a 'La descomposició de l'armada i el poder' (1921). En esclatar la [[Segona Guerra Mundial]] els [[nazisme|alemanys]] li van oferir encapçalar un exèrcit rus antibolxevic, però Denikin es va negar car no volia entrar a Rússia al front d'un exèrcit estranger.