Déu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m m
m La paraula 'humà' és un adjectiu, no un substantiu.
Línia 137:
Una persona pot creure en l'existència d'un sol déu ([[monoteisme]]) o diversos ([[politeisme]]). També pot acceptar que un sol déu es mostra com a dos principis oposats, com la resta d'atributs de la natura ([[dualisme]]). Si pensa que un déu va crear el món o l'ésser humà però com una força cega, que es desentén del futur de la seva [[creació]], se sol dir que segueix el [[deisme]]. Si s'és més partidari de l'acció continuada de Déu en el món, més enllà de l'acte de la creació, aleshores s'està optant per una postura [[teisme|teista]].
 
Les persones que neguen l'existència de déus es denominen [[ateisme|atees]]. La desaparició de la certesa d'existència de déu és comentada per autors com [[Nietzsche]]. Per a alguns d'aquests, el concepte de Déu ens ha deixat com seqüela una innombrable quantitat de tradicions i costums mantinguts en "el seu nom" que han deixat a l'[[ésser humà]], com ser animal, en segon pla, cosa que ha fet girar la [[història]] de manera transcendental en contra d'ell mateix, deixant-lo subjecte a la voluntat d'aquest concepte intangible, i limitant la seva vida i criança per generacions i generacions sobre la base del seu discurs.
 
Les persones que ni afirmen ni neguen l'existència de déus, es denominen [[agnosticisme|agnòstiques]]. No creuen ni en l'existència ni en la inexistència de déus.