Utopia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
m bot: -eradicaria +erradicaria
Línia 97:
* '''utopies religioses''': des de ben antic, les [[religions abrahàmiques]] vehiculen promeses utòpiques, desenvolupades sobretot en el seu vessant popular, com ara l'[[escatologia]], el [[mil·lenarisme]] o l'[[apocatàstasi]]. A partir del segle XVII, la colonització del Nou Món també va oferir una terra «verge» a diferents moviments religiosos, que van poder concretar-hi els seus somnis de purificació tot creant diverses comunitats: van ser, per exemple els [[puritans]], els [[amish]] o, més tard, els [[mormons]].
* '''utopies ecologistes''': la relació entre l'home i la natura ha estat sovint font de somnis utòpics; amb l'adveniment del món modern industrial, aquest desig d'harmonia va florir a través dels mites d'[[Arcàdia (poesia)|Arcàdia]], del [[bon salvatge]] o amb la proposta d'[[Ecotopia]] dels anys 1970. A partir d'aquesta dècada, hi ha hagut diversos intents de creació de comunitats ecologistes per posar en pràctica l'[[autarquia]] alimentària, energètica i fins i tot arquitectural ([[ecoviles]]).
* '''utopies tecnocientífiques''': la creença en què el progrés eradicariaerradicaria els mals de la humanitat ha estat una de les utopies més arrelades dels dos segles passats. Aquesta s'ha manifestat en ideals i pràctiques com el [[cientisme]], l'[[eugenèsia]], el [[transhumanisme]] i l'[[extropianisme]] o la [[singularitat tecnològica]]. A la fi, també s'han originat pràctiques contràries, com la de la [[tecnologia adequada]].
 
== Alguns indrets d'utopia ==