Partit Socialista d'Alliberament Nacional: diferència entre les revisions

Un cop produïda l'escissió del Col·lectiu Comunista d'Alliberament, convertit en el [[Moviment d'Unificació Marxista]], al PSAN Oficial ja no hi ha gairebé cap dirigent que es va enfrontar amb el [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional|PSAN-Provisional]] el 1973. D'aquesta manera, entre el febrer i el juny del 1977 hi va haver reunions per unificar en un nou partit els dos PSAN. El PSAN Oficial va proposar que el nou partit es digués ''PSAN reunificat'' (''PSAN (r)'') i que tingués als òrgans directius quotes proporcionals entre els PSAN anteriors. El [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional|PSAN-P]] ho va rebutjar perquè les quotes proporcionals els convertien en clara minoria i perquè el PSAN Oficial no va acceptar el compromís d'impulsar conjuntament els [[Col·lectiu d'Obrers en Lluita]], el [[sindicat]] del [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional|PSAN-P]].{{Sfn|Buch i Ros|2010|pp=117-119|p=}}

 

 

Durant els següents mesos diverses organitzacions independentistes van fer uns quants comunicats conjunts. El 12 i 13 de novembre de es va celebrar la primera Conferència d'Organitzacions de l'Esquerra Independentista dels Països Catalans a proposta del [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional|PSAN-Provisional]]. Hi van assistir uns 200 representants de [[Comunistes Catalans Independents]], [[Esquerra Catalana dels Treballadors]], Esquerra Nacional, Gent Nacionalista Independent, el Grup Socialista Independent, el [[Moviment d'Unificació Marxista]], el PSAN, el [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional|PSAN-P]] i [[Socors Català]]. Aquestes organitzacions eren les organitzacions [[Marxisme|marxistes]] que participaven de ple dret a la Conferència. A la Conferència també hi van assistir altres organitzacions com a observadores pel fet de no ser [[Marxisme|marxistes]] o estar vinculades a altres partits. Les organitzacions observadores van ser el Col·lectiu Comunista Català, el col·lectiu EINA, el Col·lectiu per la Independència i el Socialisme, el [[Col·lectiu d'Obrers en Lluita]], ERC (històrica), Estat Català (ortodox), el [[Front d'Alliberament de Catalunya]], el [[Front Nacional de Catalunya]], les [[Jovent Republicà|JERC]], les [[Joventuts Revolucionàries Catalanes]], les JSAN i el Partit Federalista Europeu dels Països Catalans.{{Sfn|Buch i Ros|2010|pp=117-119|p=}}