Viquipèdia

Terra: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m La paraula 'humà' és un adjectiu, no un substantiu.
Llevar guionets
Línia 6:
| image = [[Fitxer:Earth_Eastern_Hemisphere.jpg|250px|Terra]]
| epoch = [[J2000.0]]<ref group=nota name=epoch/>
| aphelion = 152.098.232 &nbsp;km<br /> 1,01671388 &nbsp;[[Unitat astronòmica|UA]]<ref group=nota name=apsis/>
| perihelion = 147.098.290 &nbsp;km<br /> 0,98329134 &nbsp;UA<ref group=nota name=apsis/>
| semimajor = 149.598.261 &nbsp;km<br /> 1,00000261 &nbsp;UA<ref name=standish_williams_iau/>
| eccentricity = 0,01671123<ref name=standish_williams_iau/>
| inclination = 7,155° respecte a l'[[Equador del Sol|equador]] del [[Sol]]<br />1,57869°<ref name=Allen294/> respecte al pla invariable
Línia 14:
| arg_peri = 114,20783°<ref name="earth_fact_sheet"/><ref group=nota name=arg_peri/>
| mean_anomaly = 357,51716°<ref name="earth_fact_sheet"/>
| period = 365,256363004 &nbsp;dies<ref name="IERS"/><br />1,000017421 &nbsp;[[Any julià|anys]]
| avg_speed = 29,78 &nbsp;km/s<ref name="earth_fact_sheet"/><br />107.200 &nbsp;km/h
| satellites = 1 satèl·lit natural &nbsp;(la [[Lluna]])
<br /> ~8.300 [[Satèl·lit artificial|satèl·lits artificials]] (dades 2001)<ref>{{ref-web|url=http://www.spaceref.com/news/viewpr.html?pid=4008|títol=Reentry Assessment - US Space Command Fact Sheet|autor=[[US Space Command]]|data=1 de març de 2001|editor=SpaceRef Interactive|consulta=7-5-2011}}</ref>
| physical_characteristics = yes
| flattening = 0,0033528<ref name=iers/>
| equatorial_radius = 6.378,1 &nbsp;km<ref name=usno/><ref name="WGS-84"/>
| polar_radius = 6.356,8 &nbsp;km<ref name=cazenave_ahrens1995/>
| mean_radius = 6.371,0 &nbsp;km<ref name=hbcp2000/>
| circumference = 40.075,017 &nbsp;km &nbsp;([[equador terrestre|equatorial]])<ref name="WGS-84">[[World Geodetic System]] (''WGS-84''). [http://earth-info.nga.mil/GandG/wgs84/ Disponible en línia] a National Geospatial-Intelligence Agency.</ref><br />40.007,86 &nbsp;km &nbsp;([[meridional]])<ref name="WGS-84-2"/>
| surface_area = 510.072.000 &nbsp;km<sup>2</sup><ref name="Pidwirny 2006" /><ref name=cia /><ref group=nota name=surfacecover/>
{{nowrap|148.940.000 km<sup>2</sup> de terra (29,2%)}}<br />
{{nowrap|361.132.000 km<sup>2</sup> d'aigua (70,8%)}}
| volume = 1,08321{{e|12}} &nbsp;km<sup>3</sup><ref name="earth_fact_sheet"/>
| mass = 5,9736{{e|24}} &nbsp;kg<ref name="earth_fact_sheet"/>
| density = 5,515 &nbsp;g/cm<sup>3</sup><ref name="earth_fact_sheet"/>
| surface_grav = 9,780327 [[metre per segon al quadrat|m/s<sup>2</sup>]]<ref name="yoder12"/><br />0,99732 &nbsp;''g''
| escape_velocity = 11,186 &nbsp;km/s<ref name="earth_fact_sheet"/>
| sidereal_day = 0,99726968 &nbsp;d<ref name=Allen296 /> <br />23{{smallsup|h}} &nbsp;56{{smallsup|m}} &nbsp;4,100{{smallsup|s}}
| rot_velocity = 1.674,4 km/h<ref name="Cox2000"/>
| axial_tilt = 23°26'21"<ref name="IERS"/>
Línia 41:
| temperatures = yes
| temp_name1 = [[Kelvin]]
| min_temp_1 = 184 &nbsp;K<ref name=asu_lowest_temp/>
| mean_temp_1 = 287,2 &nbsp;K<ref name=kinver20091210/>
| max_temp_1 = 331 &nbsp;K<ref name=asu_highest_temp/>
| temp_name2 = [[Celsius]]
| min_temp_2 = -89,2 &nbsp;°C
| mean_temp_2 = 14 &nbsp;°C
| max_temp_2 = 57,8 &nbsp;°C
| surface_pressure = [[Atmosfera (unitat)|101,325]] &nbsp;[[Pascal (unitat)|kPa]] ([[nivell mitjà del mar]])
| atmosphere_composition = 78,8% &nbsp;[[nitrogen]] (N<sub>2</sub>)<ref name="earth_fact_sheet"/><br /> 20,95% &nbsp;[[oxigen]] (O<sub>2</sub>)<br /> 0,93% &nbsp;[[argó]]<br /> 0,038% &nbsp;[[diòxid de carboni]]<br />1% [[vapor d'aigua]] (varia amb el [[clima]])
|note = no
}}
Línia 68:
=== Forma ===
[[Fitxer:Terrestrial planet size comparisons.jpg|thumb|esquerra|Comparació dels planetes interiors (d'esquerra a dreta): [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], [[Venus (planeta)|Venus]], la Terra i [[Mart (planeta)|Mart]]]]
La forma de la Terra és molt propera a la d'un [[esferoide oblat]], una esfera aixafada al llarg de l'eix de pol a pol de tal manera que hi hagi un bony al voltant de l'[[Equador terrestre|equador]].<ref name=milbert_smith96/> Aquest bony és a causa de la [[Rotació de la Terra|rotació]] de la Terra, i fa que el diàmetre a l'equador sigui 43 &nbsp;km més gran que el diàmetre dels pols.<ref name="ngdc2006"/> El diàmetre mitjà de l'esferoide de referència és d'uns 12.742 &nbsp;km, que és aproximadament 40.000 &nbsp;km/[[Nombre pi|π]], ja que el metre es va definir originalment com a 1/10.000.000 de la distància de l'equador al [[pol Nord]] passant per [[París]] ([[França]]).<ref name=nist_length2000/>
 
La [[topografia]] local es desvia d'aquest esferoide ideal, tot i que a escala global aquestes desviacions són molt petites: la Terra té una tolerància d'una part de cada 584, o 0,17%, de l'esferoide de referència. És menys, per tant, que la tolerància del 0,22% permesa en boles de billar.<ref name=wpba2001/> Les desviacions locals més grans a la superfície rocosa de la Terra són el mont [[Everest]] (8.848 &nbsp;m sobre el nivell del mar local) i la [[fossa de les Mariannes]] (10.911 &nbsp;m sota el nivell del mar local). A causa de la deformació equatorial, les localitzacions de la superfície més llunyanes del centre de la Terra són els pics del [[Chimborazo]] a l'[[Equador]] i [[Huascarán]] al [[Perú]].<ref name=ps20_5_16/><ref name=lancet365_9462_831/><ref name=tall_tales/>
 
{| class="wikitable" style="float: right; clear: right; margin-left: 2em;"
Línia 148:
=== Composició química ===
{{principal|Nucli de la Terra}}
La massa de la Terra és d'aproximadament 5,98{{e|24}} &nbsp;kg. Està composta principalment de [[ferro]] (32,1%), oxigen (30,1%), [[silici]] (15,1%), [[magnesi]] (13,9%), [[sofre]] (2,9%), [[níquel]] (1,8%), [[calci]] (1,5%), i [[alumini]] (1,4%); l'1,2% restant consisteix de quantitats en traces d'altres elements. Es creu que la regió del nucli està formada principalment de ferro (88,8%), amb quantitats inferiors de níquel (5,8%), sofre (4,5%), i menys d'un 1% d'elements en traces.<ref name=pnas71_12_6973/>
 
El geoquímic F. W. Clarke va calcular que poc més d'un 47% de l'escorça de la Terra consisteix d'oxigen. Els components de les roques més comunes de l'escorça terrestre són gairebé tots òxids; el clor, el sofre i el fluor són les úniques excepcions importants i la seva quantitat total en qualsevol roca és generalment molt menys que un 1%. Els principals òxids són la sílice, l'alúmina, òxids de ferro, calç, magnesi, potassa i sosa. La sílice funciona principalment com a àcid, formant silicats, i tots els minerals més comuns de les roques ígnies són d'aquesta naturalesa. D'un càlcul basat en 1.672 anàlisis de tota mena de roca, Clarke va deduir que el 99,22% estaven compostes d'11 òxids (vegeu taula a la dreta). La resta de constituents només es troben en quantitats molt petites.<ref>{{1911|article=Petrology}}</ref>
Línia 181:
=== Estructura interna ===
{{AP|Estructura interna de la Terra}}
L'interior de la Terra, com el de tots els planetes terrestres, es divideix en capes segons les seves propietats químiques o físiques. Tanmateix, al contrari que la resta de planetes terrestres, té un nucli intern i extern distingits. La capa exterior de la Terra és una [[escorça terrestre|escorça]] de [[silicat]]s, damunt d'un mantell sòlid altament[[Viscositat| viscós.]] L'escorça està separada del mantell per la [[discontinuïtat de Mohorovičić]], i el gruix de l'escorça varia de mitjana: 6 &nbsp;km sota els oceans i 30–50 &nbsp;km als continents. L'escorça i la part freda, rígida i superior del mantell superior es coneix col·lectivament com a [[litosfera]]. A sota de la litosfera hi ha l'[[astenosfera]], una capa de viscositat relativament baixa. A sota el mantell, hi ha un nucli extern líquid extremadament poc viscós al damunt d'un nucli intern sòlid.<ref name=tanimoto_ahrens1995/> El nucli intern pot rotar a una [[velocitat angular]] lleugerament més alta que la resta del planeta, avançant de 0,1 a 0,5° cada any.<ref name=science309_5739_1313/>
 
{| class="wikitable" style="margin:4px; margin-right:0; width:100%; text-align:center;"
Línia 193:
|0–60
|style="text-align:left;"|
;[[Litosfera]]<ref group="nota">Varia localment entre 5 i 200 &nbsp;km.</ref>
:És la part més superficial que es comporta de manera elàstica. Comprèn l'escorça i la porció superior del mantell.
|—
Línia 199:
|0–35
|style="text-align:left; padding-left:1em;"|
; [[Escorça terrestre|Escorça]]<ref group="nota">Varia localment entre 5 and 70 &nbsp;km.</ref>
: És la capa més superficial. Està composta per [[basalt]] en les conques oceàniques i per [[granit]] en els continents.
|2,2–2,9
Línia 209:
|3,4–4,4
|-
|  &nbsp;&nbsp;35–2890
|style="text-align:left;"|
; [[Mantell (geologia)|Mantell]]
Línia 235:
 
=== Escalfor ===
L'escalfor interna de la Terra prové d'una combinació d'escalfor residual de l'acreció planetària (un 20%) i escalfor produïda per mitjà de [[radioactivitat]] (80%).<ref name="turcotte"/> Els principals isòtops que produeixen escalfor són el [[potassi|potassi- 40]], [[urani|urani- 238]], urani- 235, i [[tori|tori- 232]].<ref name=sanders20031210/> Al centre del planeta, la temperatura pot ser de 7.000 &nbsp;K i la pressió pot arribar a 360 &nbsp;[[Pascal (unitat)|GPa]].<ref name=ptrsl360_1795_1227/> Com que gran part de l'escalfor prové de radioactivitat, els científics creuen que al principi de la història de la Terra, abans que els isòtops amb períodes de semidesintegració curts s'haguessin esgotat, la producció d'escalfor de la Terra hauria estat molt més gran. Aquesta producció d'escalfor addicional, dues vegades l'actual fa 3.000 milions d'anys,<ref name="turcotte" /> hauria augmentat la temperatura de la Terra, incrementant els ritmes de tectònica de plaques, permetent la producció de roques ígnies com les komatites que no es formen avui en dia.<ref name=epsl121_1/>
 
{| class="wikitable" style="text-align:center;"
Línia 275:
=== Hidrosfera ===
{{principal|Hidrosfera}}
L'abundància d'aigua a la superfície de la Terra és una característica única que distingeix el "Planeta blau" de la resta del sistema solar. La hidrosfera de la Terra consisteix en els oceans, que tècnicament conté totes les altres superfícies del món, incloent-hi mars interiors, llacs, rius, i aigües subterrànies d'una profunditat de fins a 2.000 &nbsp;m. La posició sota l'aigua més profunda és la [[fossa Challenger]] de la [[fossa de les Mariannes]] a l'[[oceà Pacífic]] amb una profunditat de -10.911,4 &nbsp;m.<ref group="nota" name=trench_depth/><ref name=kaiko7000/>
 
La massa dels oceans és d'aproximadament 1,35{{e|18}} &nbsp;[[tona (unitat)|tones]], o 1/4400 de la massa total de la Terra. Els oceans cobreixen una àrea de 3,618{{e|8}} &nbsp;km<sup>2</sup> amb una profunditat mitjana de 3.682 &nbsp;m, resultant en un volum estimat d'1,332{{e|9}} &nbsp;km<sup>3</sup>.<ref name=ocean23_2_112/> Si tota la terra de la Terra s'expandís uniformement, l'aigua pujaria a una altitud de més de 2,7 &nbsp;km.<ref group=nota> La superfície total de la Terra és de 5,1{{e|8}} &nbsp;km<sup>2</sup></ref> Un 97,5% de l'aigua de la terra és salada, mentre que el 2,5% restant és aigua dolça. Gran part de l'aigua dolça, un 68,7%, és actualment gel.<ref name=shiklomanov_et_al_1999/>
 
La [[salinitat]] mitjana dels oceans de la Terra és d'uns 35 &nbsp;grams de sal per quilogram d'aigua de mar (35‰).<ref name=kennish2001/> La major part d'aquesta sal es va alliberar durant activitat volcànica de roques ígnies fredes.<ref name=mullen2002/> Els oceans són també una reserva de gasos atmosfèrics dissolts, que són essencials per a la supervivència de moltes formes de vida aquàtiques.<ref name=natsci_oxy4/> L'aigua de mar té una influència important en el clima mundial, ja que els oceans actuen com a [[focus calòric]].<ref name=michon2006/> Les variacions en la distribució de temperatura oceànica poden causar variacions climàtiques importants, com ''El Niño''.<ref name=sample2005/>
 
=== Atmosfera ===
{{principal|Atmosfera terrestre}}
La [[pressió atmosfèrica]] a la superfície de la Terra és de mitjana 101,325 &nbsp;[[Pascal (unitat)|kPa]], amb una [[alçada d'escala]] d'uns 8,5 &nbsp;km.<ref name="earth_fact_sheet"/> Està composta en un 78% de [[nitrogen]] i un 21% d'[[oxigen]], amb quantitats en traces de [[vapor d'aigua]], [[diòxid de carboni]] i altres molècules gasoses. L'alçada de la [[troposfera]] varia amb la latitud, variant entre 8 &nbsp;km als pols i 17 &nbsp;km a l'equador, amb una mica de variació a causa del temps i factors estacionals.<ref name=geerts_linacre97/>
 
La biosfera de la Terra ha alterat significativament la seva atmosfera. La fotosíntesi oxigènica va evolucionar fa 2.700 milions d'anys, formant l'atmosfera formada principalment per nitrogen i oxigen d'avui en dia. Aquest canvi va permetre la proliferació d'[[organisme aeròbic|organismes aeròbics]], així com la formació de la capa d'ozó que bloqueja la [[radiació solar]] [[ultraviolat|ultraviolada]], permetent al seu torn la vida a terra. Entre altres funcions atmosfèriques importants per la vida a la Terra hi ha el transport de vapor d'aigua, aportant gasos útils, fer que [[meteoroide]]s es cremin abans d'impactar amb la superfície, i moderar la temperatura.<ref name="atmosphere"/> Aquest últim fenomen es coneix com a [[efecte hivernacle]]: molècules en traces de l'atmosfera s'utilitzen per capturar energia tèrmica emesa des del terra, conseqüentment augmentant la temperatura mitjana. El vapor d'aigua, el diòxid de carboni, metà i ozó són els principals [[gas hivernacle|gasos hivernacle]] de l'atmosfera de la terra. Sense aquest efecte de retenció de calor, la temperatura mitjana de la superfície seria de -18 &nbsp;°C i la vida molt probablement no existiria.<ref name="Pidwirny2006" />
Les capes de l'atmosfera són: la [[troposfera]], l'[[estratosfera]], la [[mesosfera]], la [[termosfera]], i l'[[exosfera]]. Les seves altituds varien amb els canvis estacionals. La massa total de l'atmosfera és aproximadament 5,1·10<sup>18</sup> &nbsp;kg.
 
== Òrbita i rotació ==
Línia 300:
[[Fitxer:Obliqüitat o inclinació de l'eix de la Terra.svg|thumb|175px|Animació que mostra la rotació de la terra]]
{{AP|Rotació de la Terra}}
El període de rotació de la Terra en relació al Sol —el seu dia solar mitjà— és de 86.400 &nbsp;segons de temps solar mitjà (86.400,0025 &nbsp;segons del [[Sistema Internacional d'Unitats|SI]]).<ref name=aj136_5_1906/> Com que el dia solar de la Terra és lleugerament més llarg que durant el segle XIX a causa de l'[[Força de marea|acceleració de la marea]], cada dia és entre 0 i 2 [[mil·lisegon]]s del [[Sistema Internacional d'Unitats|SI]] més llarg.<ref name=USNO_TSD/><ref>{{Ref-web|url=http://maia.usno.navy.mil/ser7/ser7.dat|títol=Rapid Service/Prediction of Earth Orientation|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
 
El període de rotació de la Terra en relació a les estrelles fixes, anomenat ''dia estel·lar'' per l'International Earth Rotation and Reference Systems Service (IERS), és de {{nowrap|86164,098903691 segons}} de tems solar mitjà, o {{nowrap |23{{smallsup|h}} 56{{smallsup|m}} 4,098903691{{smallsup|s}}.}}<ref name=IERS/><ref group=nota name=Aoki/> El període de rotació de la Terra en relació a l'[[equinocci]] vernal, anomenat incorrectament ''[[dia sideral]]'', és de {{nowrap|86164,09053083288 segons}} de temps solar mitjà (UT1) {{nowrap|(23{{smallsup|h}} 56{{smallsup|m}} 4,09053083288{{smallsup|s}})}}.<ref name=IERS/> Per tant el dia sideral és més curt que el dia estel·lar per uns 8,4 &nbsp;ms.<ref name=seidelmann1992/> La longitud del dia solar mitjà en segons del SI és disponible a l'IERS per als períodes 1623–2005<ref name=iers1623/> i 1962–2005.<ref name=iers1962/>
 
A part de [[Meteor (astronomia)|meteors]] a l'atmosfera i satèl·lits en òrbita baixa, el moviment aparent dels cossos celestes vistos des de la Terra es realitza cap a l'oest, a una velocitat de 15°/h = 15'/min. Per a cossos propers a l'[[equador celeste]], això és l'equivalent a un diàmetre aparent del Sol o la Lluna cada dos minuts; des de la superfície del planeta, les mides aparents del Sol i la Lluna són aproximadament les mateixes.<ref name=zeilik1998/><ref name=angular/>
Línia 308:
=== Òrbita ===
{{AP|Òrbita de la Terra}}
La Terra gira al voltant del Sol a una distància mitjana d'uns 150 &nbsp;milions de quilòmetres cada 365,2564 dies solars mitjans, o un [[any sideri]]. Des de la Terra, això provoca un moviment aparent del Sol cap a l'est respecte les estrelles a un ritme d'aproximadament 1°/dia, o un diàmetre del Sol o la Lluna cada 12 &nbsp;hores. A causa d'aquest moviment, de mitjana la Terra tarda 24 &nbsp;hores —un [[temps solar|dia solar]]— en completar una rotació sencera sobre el seu eix fins que el Sol torna al meridià. La velocitat orbital de la Terra mitjana és d'uns 29,8 &nbsp;km/s (104.000 &nbsp;km/h), que és prou ràpid per a cobrir el diàmetre del planeta (d'uns 12.600 &nbsp;km) en set minuts, i la distància amb la Lluna (384.000 &nbsp;km) en quatre hores.<ref name="earth_fact_sheet"/>
 
La Lluna gira amb la Terra al voltant d'un [[baricentre]] comú cada 27,32 &nbsp;dies en relació a les estrelles del fons. Quan es combina amb la revolució comuna del sistema Terra–Lluna al voltant del Sol, el període del [[Mes#Mes sinòdic|mes sinòdic]] (de lluna nova a lluna nova), és de 29,53 &nbsp;dies. Vist des del [[pol celeste|pol nord celeste]], el moviment de la Terra, la Lluna, i les seves rotacions axials són totes antihoraris. Vist des d'un punt de vista damunt dels pols nord del Sol i la Terra, la Terra gira en un sentit antihorari al voltant del Sol. Els plans orbitals i axials no estan precisament alineats; la [[inclinació axial]] de la Terra és d'uns 23,4 &nbsp;graus respecte a la perpendicular al pla Terra–Sol, i el pla Terra–Lluna està inclinat uns 5 &nbsp;graus respecte al pla Terra-Sol. Sense aquesta inclinació, hi hauria un [[eclipsi]] cada dues setmanes, alternant entre [[eclipsi de Lluna|eclipsis de Lluna]] i [[eclipsi de Sol|eclipsis de Sol]].<ref name="earth_fact_sheet" /><ref name="moon_fact_sheet"/>
 
L'[[esfera de Hill]], o esfera d'influència [[gravetat|gravitacional]], de la Terra té un radi d'aproximadament 1,5 &nbsp;Gm (o 1.500.000 quilòmetres).<ref name=vazquez_etal2006/><ref name=hill_radius group=nota/> Aquesta és la distància màxima a la qual la influència gravitacional de la Terra és superior a la del Sol i altres planetes. Els objectes han d'orbitar la Terra dins d'aquest radi, o acabaran atrapats per la pertorbació gravitacional del Sol.
 
[[Fitxer:Artist's impression of the Milky Way (updated - annotated).jpg|thumb|Il·lustració de la [[Via Làctia]], mostrant la posició del Sol]]
 
La Terra, juntament amb el sistema solar, es troba a la [[galàxia]] de la [[Via Làctia]], orbitant a uns 28.000 &nbsp;[[any-llum|anys-llum]] del centre de la galàxia. Actualment es troba a uns 20 &nbsp;anys-llum damunt del pla equatorial de la galàxia al [[Braç d'Orió]].<ref name=nasa20051201/>
 
=== Inclinació de l'eix i estacions ===
Línia 325:
Per convenció astronòmica, les quatre estacions es determinen pels [[solstici]]s —els punts de l'òrbita amb més inclinació axial respecte al Sol — i els [[equinocci]]s, quan la direcció de la inclinació i la direcció del Sol són perpendiculars. A l'hemisferi nord, el [[solstici d'hivern]] ocorre el 21 de desembre, el [[solstici d'estiu]] proper al 21 de juny, l'[[equinocci de primavera]] cap al 20 de març i l'[[equinocci de tardor]] cap al 23 de setembre. A l'hemisferi sud, la situació és oposada, amb els solsticis d'estiu i hivern intercanviats i les dates de l'equinocci de primavera i tardor intercanviades.<ref name=bromberg2008/>
 
L'angle d'inclinació de la Terra és relativament estable al llarg de grans períodes de temps. Tanmateix, la inclinació pateix [[nutació]]; un moviment lleuger, irregular, amb un període principal de 18,6 &nbsp;anys.<ref name=lin2006/> L'orientació (en lloc de l'angle) de l'eix de la Terra també canvia al llarg del temps, [[Precessió|precessant]] un cercle sencer en cicles de 25.800 &nbsp;anys; aquesta precessió és el motiu de la diferència entre un any sideral i un any tropical. Ambdós moviments són provocats per l'atracció variable del Sol i la Terra al bony equatorial de la Terra. Des del punt de vista de la Terra, els pols també migren uns quants metres a la superfície. Aquest moviment polar té components múltiples i cíclics, anomenats col·lectivament moviments quasiperiòdics. A part d'un component anual a aquest moviment, hi ha un cicle de 14 mesos anomenat [[moviment de Chandler]]. La velocitat rotacional de la Terra també varia en un fenomen conegut com a variació de la longitud del dia.<ref name=fisher19960205/>
 
En èpoques modernes, el [[periheli]] de la Terra es produeix al voltant del 3 de gener, i l'[[afeli]] al voltant del 4 de juliol. Aquestes dates canvien amb el temps a causa de la [[precessió]] i altres factors orbitals, que segueixen patrons cíclics coneguts com a [[Teoria de Milankovitch|cicles de Milankovitch]]. La canviant distància entre la Terra i el Sol provoca un augment d'un 6,9%<ref name=solar_energy group=nota/> en energia solar que arriba a la Terra al periheli en relació a l'afeli. Com que l'hemisferi sud està inclinat cap al Sol quan la Terra està més propera al Sol, l'hemisferi sud rep lleugerament més energia del Sol que l'hemisferi nord al llarg de l'any. Aquest efecte és molt menys significatiu que l'energia total per culpa de la inclinació axial, i la major part d'aquesta energia és absorbida per la proporció superior d'aigua a l'hemisferi sud.<ref name=williams20051230/>
Línia 334:
|+ '''Característiques'''
|-
| Diàmetre || 3,474.8 &nbsp;km
|-
| Massa || 7,349{{e|22}} &nbsp;kg<br />8,1{{e|19}} tones
|-
| [[Semieix major]] || 384,400 &nbsp;km
|-
| Període orbital || 27 &nbsp;d 7 &nbsp;h 43,7 &nbsp;m
|}
La Terra té un [[satèl·lit natural]], la [[Lluna]] que orbita al voltant de la Terra cada [[mes|27 1/3 dies]]. Així que hi ha un moviment de la Lluna respecte al Sol i les estrelles fixes a una velocitat d'aproximadament 12 &nbsp;°/dia, és a dir un diàmetre de la Lluna cada hora, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel.
 
Vist des del pol nord de la Terra, el moviment de la Terra, i la Lluna així com els seus moviments de rotació són tots directes (en sentit contrari a les agulles del rellotge).
Línia 352:
L'[[gravetat|atracció gravitatòria]] entre la Terra i la Lluna causa les [[marea|marees]] a la Terra. El mateix efecte a la Lluna fa que el seu [[període de rotació]] sigui igual que el [[període orbital]]. Com a resultat, la Lluna sempre presenta la mateixa cara a la Terra. En el seu moviment al voltant de la Terra diferents fraccions de la Lluna són il·luminades pel Sol, presentant un cicle complet de [[Fase lunar|fases lunars]].
 
A causa de l'[[acceleració de les marees]], la Lluna s'allunya a raó de 38 &nbsp;mm per any. Al llarg dels mil·lennis, aquestes petites modificacions juntament amb l'allargament del dia terrestre en 23 [[Microsegon|µs]] per any, van sumant canvis significatius.<ref>{{ref-web
| url = http://sunearth.gsfc.nasa.gov/eclipse/SEcat5/secular.html| títol = Secular acceleration of the Moon| consulta = 2007-04-20| autor = Espenak, F.; Meeus, J.| editor = NASA| data = 2007-02-07
|arxiuurl=https://archive.is/EtmF|arxiudata=2012-12-05}}</ref> Durant el període [[Devonià]], per exemple, (fa aproximadament 410 milions d'anys) un any tenia 400 dies, essent cada un de 21,8 hores.<ref>{{ref-web
Línia 422:
De l'escorça terrestre s'exploten grans dipòsits de [[combustible fòssil|combustibles fòssils]] tals com el [[carbó]], el [[petroli]], el [[gas natural]] i [[hidrat de metà]]. Aquests dipòsits són emprats pels éssers humans tant per a la producció d'energia com a matèria primera per a la producció química. Les [[mena|menes]], cossos minerals, també s'han anat formant a la Terra mitjançant el procés anomenat [[mena gènesi]], resultant de l'[[erosió]] i la [[tectònica de plaques]].<ref name=mnpl_utx2006/> Aquests cossos formen fonts concentrades de diversos [[metall]]s i altres [[element químic|elements químics]] útils.
 
La biosfera de la Terra produeix molts recursos útils per als humans, incloent-hi (però lluny de limitar-se a això) menjar, fusta, [[medicament]]s, oxigen i el reciclatge de diversos residus orgànics. Els ecosistemes terrestres depenen de la fertilitat de la terra i de l'aigua dolça, mentre que els ecosistemes oceànics dels nutrients dissolts provinents de la terra.<ref name=science299_5607_673/> Els humans també fan servir l'[[petjada ecològica|àrea de la terra]] fent servir materials de construcció per edificar [[habitatge]]s. El [[1993]], l'ús humà de la Terra era -aproximadament- de 2.481.250 &nbsp;km².<ref name="cia" />
 
=== Perills naturals i ambientals ===
Línia 451:
La Terra és la llar d'aproximadament 7.500.000.000 de persones al gener del 2018,<ref name="World Population Clock"/> però les estimacions indiquen que la població mundial arribarà a 9.200 milions el 2050,<ref name=un2006/> amb un major creixement de la població localitzat als països en vies de desenvolupament. La [[densitat de població]] varia considerablement entre les diferents regions del planeta, que està dividit en 5 continents -Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa i Oceania- i 2 pols: l’Àrtic i l’Antàrtic (que rodeja el Pol Sud i és considerat per alguns exploradors, com l’últim continent descobert -com és el cas de Charles Wilkes el 1838; encara que pocs més ho van fer fins després de la Segona Guerra Mundial-). Cal remarcar que la densitat de població és més gran al continent [[Àsia|asiàtic]]. A més, s'estima que a partir del 2020, aproximadament el 60% de la població mundial viurà en zones urbanes.<ref name=prb2007/>
 
S'estima que només una vuitena part de la superfície de la Terra és adequada perquè hi puguin viure els éssers humans. Tres quartes parts de la Terra estan cobertes per oceans, i la meitat de la superfície de terra és o bé deserta (14%),<ref name=hessd4_439/> muntanyes altes (27%),<ref name=biodiv/> o altres terrenys no adequats. L'assentament humà permanent més al nord és [[Alert]], a [[Ellesmere]] de [[Nunavut]] ([[Canadà]]).<ref name=cfsa2006/> (82° &nbsp;28′ &nbsp;N) El que es troba més al sud és l'estació Amundsen-Scott a l'[[Antàrtida]], gairebé exactament al Pol Sud (90°S).
 
Els estats sobirans independents reclamen gairebé tota la superfície de terra del planeta, excepte algunes parts de l'Antàrtida i la terra de Bir Tawil entre [[Egipte]] i [[Sudan]]. A data del 2011 hi ha [[Llista d'estats independents i territoris dependents|204 estats sobirans]], incloent-hi els [[Llista d'estats membres de les Nacions Unides|193 membres de les Nacions Unides]]. A part, hi ha 59 territoris dependents, i una sèrie d'àrees autònomes, territoris sota disputa, i altres entitats.<ref name=cia /> Històricament, la Terra mai ha tingut un govern sobirà amb autoritat sobre tot el planeta, tot i que algunes nacions han intentat tenir el domini del món i han fracassat.<ref name=kennedy1989/>
Línia 457:
Les [[Nacions Unides]] són una organització internacional que es va crear amb l'objectiu d'intervenir en les disputes entre nacions, intentant evitar un conflicte armat.<ref name=uncharter/> Tanmateix, no és un govern mundial. Les Nacions Unides són principalment un fòrum per a diplomàcia internacional i llei internacional. Si hi ha consens entre els membres, té un mecanisme per a intervenció armada.<ref name=un_int_law/>
 
El primer humà a entrar en òrbita a la Terra va ser [[Iuri Gagarin]] el 12 d'abril de 1961.<ref name=kuhn2006/> En total, unes 400 persones han visitat l'[[espai exterior]] i han arribat a l'òrbita de la Terra a data del 2004 i, d'aquestes 400, [[Programa Apollo|dotze]] han caminat a la Lluna.<ref name=ellis2004/><ref name=shayler_vis2005/><ref name=wade2008/> Normalment els únics humans a l'espai són els que es troben a l'[[Estació Espacial Internacional]]. La tripulació de l'estació, de sis persones, se substitueix típicament cada sis mesos.<ref name=nasa_rg_iss2007/> Els humans que han arribat més lluny de la Terra són la tripulació de l'[[Apollo 13]] del 1970, que van arribar a 400.171 &nbsp;km.<ref name=cramb2007/>
 
== Origen ==
La formació del planeta Terra està datada en 4,54·10<sup>9</sup> anys.<ref name="age_earth1"/> El seu origen com a planeta ha de trobar-se lligat a l'origen i formació de la resta dels planetes del Sistema Solar. Bàsicament, i donant tan sols unes breus pinzellades sobre aquesta qüestió, direm que s'han proposat fonamentalment dues teories al respecte:
# '''Teoria catastrofista''' (origen calent): Els planetes es varen formar a partir d'una "llengua" de material solar (gasos incandescents) produïda com a conseqüència del pas d'altra estrella per les proximitats del Sol. Un posterior refredament d'aquest material va permetre als planetes així formats passar primerament per una etapa líquida, i finalment per una etapa sòlida. Aquest pas intermedi (etapa líquida) hauria permès una decantació (separació dels materials per densitat) dels elements en capes concèntriques, com està comprovat que passa a la Terra. La calor interna de la Terra, segons està teoria, provindria de l'energia original. La forma de fus que té la distribució dels planetes del Sistema Solar, sembla ser un argument a favor d'una "llengua" inicial de material com a origen dels planetes; però, per altra banda, no hi ha una plena justificació per a no considerar altres possibilitats admetent la hipòtesi del pas d'altra estrella (per exemple: que el material solar inicial s'haguera dispersat a l'espai en comptes de donar lloc als planetes).
# '''Teoria de la nebulosa primitiva''' (origen fred): És la teoria més acceptada actualment (inicialment proposada per Kant i Laplace). Aquesta teoria considera que el Sol i els planetes es varen formar a partir d'una nebulosa original per concentració de la matèria freda que la formava. Pel que fa al Sol, la mateixa energia gravitacional és la que va donar lloc al començament de les reaccions nuclears de fusió. Els planetes es varen formar a partir de protoplanetes (semblants a meteorits) per un procés de creixement per atracció gravitatòria i xocs (procés d'acreció). Durant aquest procés, la temperatura dels planetes hauria arribat als 8.000-10.000 &nbsp;°C, i hauria permès la fusió dels elements i la separació en capes concèntriques en funció de les seves densitats. El posterior refredament hauria solidificat la part externa aïllant l'interior de pèrdues energètiques (la calor interna tindria un origen primordial).
 
== Punt de vista cultural ==
Línia 588:
<ref name=gould1994>{{ref-publicació | cognom=Gould|nom=Stephan J.|article=The Evolution of Life on Earth|publicació=Scientific American|mes=October|any=1994|url=http://brembs.net/gould.html|consulta=05-03-2007}}</ref>
<ref name=bgsa119_1_140>{{ref-publicació|autor=Wilkinson, B. H.; McElroy, B. J.|article=The impact of humans on continental erosion and sedimentation|publicació=Bulletin of the Geological Society of America|any=2007|volum=119|exemplar=1–2|pàgines=140–156|url=http://bulletin.geoscienceworld.org/cgi/content/abstract/119/1-2/140|consulta=22-04-2007|doi = 10.1130/B25899.1}}</ref>
<ref name=psc>{{ref-web|autor=Staff|url=http://www.lakepowell.net/sciencecenter/paleoclimate.htm|títol=Paleoclimatology &nbsp;– The Study of Ancient Climates|editor= Page Paleontology Science Center|consulta= 02-03-2007}}</ref> -->
 
<ref name=asu_lowest_temp>{{ref-web|url=http://wmo.asu.edu/world-lowest-temperature|títol=World: Lowest Temperature|obra=[[WMO]] Weather and Climate Extremes Archive|editor=[[Arizona State University]]|consulta=07-08-2010}}</ref>
Línia 677:
<ref name=sverdrup>{{ref-llibre|nom=H. U.|cognom=Sverdrup|coautors=Fleming, Richard H.|data=01 gener 1942|títol=The oceans, their physics, chemistry, and general biology|editorial=Scripps Institution of Oceanography Archives|url=http://repositories.cdlib.org/sio/arch/oceans/|consulta=13-06-2008|isbn=0-13-630350-1}}</ref> -->
 
<ref name=kaiko7000>{{ref-web|títol=7,000 &nbsp;m Class Remotely Operated Vehicle ''KAIKO 7000''|url=http://www.jamstec.go.jp/e/about/equipment/ships/kaiko7000.html|editor=Japan Agency for Marine-Earth Science and Technology (JAMSTEC)|consulta=07-06-2008}}</ref>
 
<ref name=ocean23_2_112>{{ref-publicació | cognom=Charette|nom=Matthew A.|coautors=Smith, Walter H. F.|article=The Volume of Earth's Ocean|publicació=Oceanography|volum=23|exemplar=2|pàgines=112–114|any=2010|mes=June|url=http://www.tos.org/oceanography/issues/issue_archive/issue_pdfs/23_2/23-2_charette.pdf|consulta=04-06-2010}}</ref>
Línia 720:
<ref name=seidelmann1992>{{ref-llibre|cognom=Seidelmann|nom=P. Kenneth|any=1992|títol=Explanatory Supplement to the Astronomical Almanac|pàgines=48|editorial=University Science Books|lloc=Mill Valley, CA|isbn=0-935702-68-7}}</ref>
 
<ref name=iers1623>{{ref-web|autor=Staff|url=http://hpiers.obspm.fr/eop-pc/earthor/ut1lod/lod-1623.html|títol=IERS Excess of the duration of the day to 86400s &nbsp;... since 1623|editor=International Earth Rotation and Reference Systems Service (IERS)|consulta=23-09-2008}}—Graph at end.</ref>
 
<ref name=iers1962>{{ref-web|autor=Staff|url=http://hpiers.obspm.fr/eop-pc/earthor/ut1lod/figure3.html|urlarxiu=http://web.archive.org/web/20070813203913/http://hpiers.obspm.fr/eop-pc/earthor/ut1lod/figure3.html|dataarxiu=13-08-2007|títol=IERS Variations in the duration of the day 1962–2005|editor=International Earth Rotation and Reference Systems Service (IERS)|consulta=23-09-2008}}</ref>
Línia 759:
<ref name=science299_5607_673>{{ref-publicació | cognom=Rona|nom=Peter A.|article=Resources of the Sea Floor|publicació=Science|any=2003|volum=299|exemplar=5607|pàgines=673–674|url=http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/299/5607/673?ijkey=AHVbRrqUsmdHY&keytype=ref&siteid=sci|consulta=04-02-2007|doi = 10.1126/science.1080679|pmid = 12560541}}</ref>
 
<ref name=un20070202>{{ref-web|autor=Staff|data= 02-02-2007|url=http://www.un.org/apps/news/story.asp?NewsID=21429&Cr=climate&Cr1=change|títol=Evidence is now 'unequivocal' that humans are causing global warming &nbsp;– UN report|editor=United Nations|consulta=07-03-2007|urlarxiu=http://replay.waybackmachine.org/20081221031717/http://www.un.org/apps/news/story.asp?NewsID=21429&Cr=climate&Cr1=change|dataarxiu=21 desembre 2008}}</ref>
 
<ref name="World Population Clock">{{ref-web|autor=United States Census Bureau|url=http://www.census.gov/ipc/www/popclockworld.html|títol=World POP Clock Projection|obra=United States Census Bureau International Database|data=07 gener 2008|consulta= 07 gener 2008}}</ref>
Línia 794:
<!-- unused references
<ref name=randhouse2005>{{ref-llibre|mes=July|any=2005|títol=Random House Unabridged Dictionary|editorial=Random House|isbn=0-375-42599-3}}</ref>
<ref name=liungman2004>{{ref-llibre|nom=Carl G.|cognom=Liungman|any=2004|capítol=Group 29: Multi-axes symmetric, both soft and straight-lined, closed signs with crossing lines|títol=Symbols &nbsp;– Encyclopedia of Western Signs and Ideograms|pàgines=281–282|editorial=Ionfox AB|lloc=Nova York|isbn=91-972705-0-4}}</ref> -->
 
<ref name=arnett20060716>{{ref-web|nom=Bill|cognom=Arnett|data= 16 juliol 2006|títol=Earth|obra=The Nine Planets, A Multimedia Tour of the Solar System: one star, eight planets, and more|url=http://nineplanets.org/earth.html|consulta=09-03-2010}}</ref>
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Terra»