Presbícia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 4:
La vista cansada es presenta cap als 40-45 anys en la persona sense ''graduació'' amb un ull normal, és a dir, aquell que no precisa cap correcció per veure-hi bé de lluny. Quan existeix cansament visual en llegir abans d'aquesta edat, es tracta normalment d'una [[hipermetropia]] o un [[astigmatisme]] que no s'han corregit. Gairebé tothom arriba a presentar presbícia, malgrat que existeix alguna persona excepcional que als 70 anys conserva una agudesa visual perfecta tant de lluny com de prop.
==Punt pròxim ==▼
En els principis de l’òptica ocular, es coneix com a punt pròxim o punt proper, el punt més proper en què un objecte pot ser per l’ull (portat al focus de l'ull) . Normalment, en el disseny d'instruments òptics i en la caracterització de dispositius òptics com les lupes, se li dona al punt proper una distància estàndard de 25 cm.<ref>{{optimot|punt/20pròxim|punt proxim}}</ref>▼
A partir dels 40-50 anys, la compensació de la presbícia requereix l'ús de lents convergents per a tasques de visió propera. La gent amb algun defecte de visió previ sol canviar-se a lents bifocals o progressives. A més, l'èxit de les operacions de [[cataractes]] ha potenciat la investigació en lents intraoculars amb capacitat acomodativa.<ref>{{cite book|last=Gregory|first=Richard Langton|title=Eye and brain : the psychology of seeing.|year=1977|publisher=McGraw-Hill|location=New York; Toronto|isbn=978-0070246652|edition=3rd ed. rev. and update.}}</ref>▼
==Mecanisme==
Linha 15 ⟶ 10:
Els estudis mostren que l'amplitud d'acomodació disminueix linealment amb l'edat, al voltant d'unes dues diòptries per dècada. El procés comença ja a la infantesa i culmina al voltant dels cinquanta anys amb la pèrdua completa de la capacitat d'acomodació.<ref>Nota: els estudis basats en mesures subjectives, no en [[autorefractómetres]], troben valors residuals d'acomodació d'aproximadament 1,2 diòptries en el cas d'edats avançades. Aquest és un efecte originat per la profunditat de focus de l'ull, que contamina aquest tipus de mesures. Vegeu Kaufman, Paul L.; Adler, A. A.: ''Fisiología del Ojo. Aplicación Clínica'', cap. 7</ref> Alguns subjectes amb [[miopia]] i presbícia són capaços de llegir sense fer servir lents a causa de la compensació que es produeix entre ambdós fenòmens.
▲==Punt pròxim ==
▲En els principis de l’òptica ocular, es coneix com a punt pròxim o punt proper, el punt més proper en què un objecte pot ser per l’ull (portat al focus de l'ull) . Normalment, en el disseny d'instruments òptics i en la caracterització de dispositius òptics com les lupes, se li dona al punt proper una distància estàndard de 25 cm.<ref>{{optimot|punt/20pròxim|punt proxim}}</ref>
▲A partir dels 40-50 anys, la compensació de la presbícia requereix l'ús de lents convergents per a tasques de visió propera. La gent amb algun defecte de visió previ sol canviar-se a lents bifocals o progressives. A més, l'èxit de les operacions de [[cataractes]] ha potenciat la investigació en lents intraoculars amb capacitat acomodativa.<ref>{{cite book|last=Gregory|first=Richard Langton|title=Eye and brain : the psychology of seeing.|year=1977|publisher=McGraw-Hill|location=New York; Toronto|isbn=978-0070246652|edition=3rd ed. rev. and update.}}</ref>
== Vegeu també ==
* [[Lent progressiva]].
| |||