Aquest element altament [[radioactiu]], segons es confirma per [[espectrometria de masses]] es comporta químicament de manera molt semblant als altres [[halogen|halògen]]s, especialment el [[iode]] (probablement s'acumula en la [[glàndula tiroide]] com el iode). L'Àstatàstat és probablement més [[metall|metàl·lic]] que el iode. Investigadors del [[Laboratori Nacional Brookhaven]] han realitzat experiments, en les quals han identificat i mesurat reaccions elementals on hi intervé l'[[anió]] Àstaturastatur (At <sup>-</sup>).
La quantitat total d'Àstatàstat en un moment determinat, en tota l'[[escorça terrestre]] es creu que és inferior a 30 [[gram]]s, tenint en compte que aquest element es crea contínuament (a partir de l'urani i el tori presents en l'escorça terrestre) i es torna a descompondre en altres elements ràpidament.
== Història de l'element ==
L'Àstatàstat ( del [[Grec antic|grec]] ''astatos'' que significa "inestable") fou sintetitzat per primera vegada el [[1940]] per [[Vall R. Corson]], [[K. R. MacKenzie]], i [[Emilio Segre]] de la [[Universitat de Califòrnia]], [[Berkeley]] per bombardeig d'àtoms de [[bismut]] amb [[partícula alfa|partícules alfa]] mitjançant la reacció en un [[ciclotró]].
== Ocurrència ==
L'Àstatàstat es produeix bombardejant bismut amb partícules alfa energètiques per obtenir At-209 i At-211 amb uns [[període de semidesintegració|períodes de semidesintegració]] relativament llargs, els quals poden ser llavors separats per [[destil·lació]] del bismut escalfant-lo en presència d'[[aire]].
== Isòtops ==
L'Àstatàstat té uns 20 [[isòtop]]s coneguts, i tots ells són [[radioactiu]]s; l'isòtop de vida més llarga és l'At-210 amb un [[període de semidesintegració]] de només 8.3 hores.
