Marina romana d'Orient: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
m bot: -en gran mesura +en gran manera |
||
Línia 11:
==Guerres civils i invasions bàrbares: segle IV i V ==
La marina bizantina, com el mateix [[Imperi Romà d'Orient]] o l'[[Imperi Bizantí]], van ser la continuació de l'[[Imperi Romà]] i les seves institucions. Després de la [[batalla d'Actium]] el 31 aC, i a causa de l'absència de qualsevol tractat extern a la [[Mediterrània]], la [[marina romana]] va realitzar gran quantitat de funcions de vigilància i escorta. Massives batalles navals, com les ocorregudes durant les [[Guerres Púniques]], ja no es van produir, i la flota romana es va compondre llavors de [[vaixells]] relativament petits, que es van adaptar millor a les seves noves tasques. Al voltant del [[segle IV]], les flotes permanents dels romans havien disminuït, de manera que quan les flotes dels emperadors rivals [[Constantí el Gran]] i [[Licini I]] es van enfrontar el 324, es trobaven compostos en gran
El nou [[regne vàndal]] de [[Cartago]], sota el poderós rei [[Genseric]], immediatament va llançar atacs contra les costes de la península Itàlica i [[Grècia]], fins i tot va saquejar i va conquerir [[Roma]] el 455. Els atacs vàndals van continuar sense parar les següents dues dècades, tot i els repetits intents romans per derrotar-los. L'Imperi Occidental es trobava impotent, la seva marina de guerra es va reduir a gairebé res, però els emperadors d'orient podrien recórrer als recursos i coneixements navals de la Mediterrània oriental. No obstant això, la primera expedició oriental del 448 no va anar més enllà de [[Sicília]], i el 460 els [[vàndals]] van destruir una flota de l'armada occidental a [[Cartagena]], [[Hispània]]. Finalment, el 486, una gran expedició de l'orient va ser feta sota [[Basilisc]], suposadament formada per 1.113 vaixells i 100.000 homes, però va fallar estrepitosament. Prop de 600 vaixells es van perdre a causa dels incendis dels [[vaixells]], i el cost financer de 130.000 quilos d'or i 700 lliures de plata van posar prop de la fallida a l'imperi.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gibbon |nom=Edward |títol=The Decline and Fall of the Roman Empire |url=http://books.google.cat/books?id=cgUaAQAAMAAJ&q=486+Genseric+basiliscus&dq=486+Genseric+basiliscus&hl=ca&sa=X&ei=ubPyUaT3LIzn7AbN2IBg&ved=0CDkQ6AEwAQ |llengua=anglès |editorial=P. Fenelon Collier |data=1901 |pàgines=615 |isbn=}}</ref> Això va obligar als romans a arribar a un acord amb [[Genseric]] i a signar un tractat de pau. No obstant això, després de la mort de Genseric el 477, l'amenaça dels vàndals va retrocedir.
Línia 18:
El segle VI va marcar el renaixement del poder naval romà. El 508, l'antagonisme pel [[Regne Ostrogot d'Itàlia]] de [[Teodoric el Gran]] es va encendre, l'emperador [[Anastasi I de Bizanci]] (491-518) va informar que va enviar una flota de 100 vaixells de guerra per atacar les costes d'Itàlia. El 513, el general [[Vitalià]] es va rebel·lar contra l'emperador Anastasi I. Els rebels van reunir una flota de 200 vaixells de guerra que, malgrat alguns èxits inicials, van ser destruïts per l'almirall Marí, que va emprar una substància incendiària (possiblement una forma primerenca de [[foc grec]]) per derrotar-los.
El 533, prenent avantatge de l'absència de la flota vandàlica, va enviar per suprimir una rebel·lió a [[Sardenya]], un exèrcit de 15.000 soldats sota [[Belisari]] que van ser transportats a l'[[Àfrica]] per una flota d'invasió de 92 dromons i 500 transports, començant la [[Guerra vandàlica]], la primera de les guerres de reconquesta de l'emperador [[Justinià I]] (527-565). Aquestes van ser en gran
No obstant això, el 541, el nou rei ostrogot, [[Tòtila]], va crear una flota de 400 vaixells de guerra que van impedir navegar les aigües d'Itàlia a l'Imperi. Dues flotes bizantines van ser destruïdes a prop de Nàpols el 542, i el 546, Belisari personalment va comandar 200 vaixells contra les flotes gòtiques que bloquejaven les entrades del [[Tíber]], en un esforç fallit per alliberar Roma. El 550, Tòtila va envair Sicília, i l'any següent, la seva flota de 300 vaixells capturats a [[Sardenya]] i [[Còrsega]], van atacar [[Corfú (ciutat)|Corfú]] i la costa de l'[[Província de l'Epir|Epir]]. No obstant això, una derrota a la batalla naval de Sena Gallica va marcar l'inici del final de l'ascens imperial. Amb la conquesta final d'Itàlia i el [[Espanya|sud d'Espanya]] sota Justinià, el Mediterrani va tornar a ser un "llac romà".
| |||