Regne d'Ondo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
m bot: -en gran mesura +en gran manera |
||
Línia 1:
{{MR|data=abril de 2016}}
El '''regne d'Ondo''' fou un estat nadiu històric de [[Nigèria]] que va tenir els seus orígens fa més de 500 anys (el 1510), amb capital a la [[ciutat d'Ondo]], avui a l'[[estat d'Ondo]]. El regne va sobreviure durant i després de l'època colonial, però amb un paper en gran
==Història==
Els ondos són un dels majors subgrups dels [[ioruba]]. Hi ha tres diferents històries de l'origen del regne Ondo. Una primera tradició, que se celebra fins avui dia afirma que Ondo va ser fundada per l'esposa d'[[Oduduwa]], el progenitor dels ioruba que havien emigrat de [[la Meca]] a [[Ile-Ife]]. L'esposa d'Oduduwa, Pupupu, va donar a llum a bessons, cosa que es considerava de tan mala sort que va resultar en el seu exili amb els seus bessons. Es va traslladar cap al sud fins a arribar a la ubicació actual de la ciutat d'Ondo. Pupupu es va convertir en el primer governant del Regne Ondo a l'inici del segle XVI i els seus descendents han portat la corona fins a l'actualitat. L'historiador dels ioruba, el reverend Samuel Johnson, representa una història similar però on Pupupu era l'esposa d'Ajaka, el nét d'Oduduwa. Un darrer mite de l'origen sosté que Ondo va ser fundada per gent procedent del [[Regne de Benín]] durant el regnat de Ozolua.
Un cop militar va derrocar a Pupupu i va nomenar al seu fill, Aiho (o Airo en algunes versions) com a governant. Aiho va establir l'estructura política bàsica per l'estat d'Ondo vinculat en gran
El Regne d'Ondo va conservar la seva independència enfront d'altres potències regionals fins al segle XIX, quan la pressió europea es va ampliar i el país ioruba va entrar en crisi política. Amb l'expansió del comerç d'esclaus a l'[[Atlàntic]] i el desplaçament de la població a gran escala a terra ioruba, la vida política del Regne d'Ondo va canviar. Abans del segle XIX, Ondo era inusual a la regió pel seu sistema de consells i dels principis de tinença de la terra relativament oberts. El sistema de consells rotava el lideratge entre les cases reials i hi havia alguna condició política relativament important per a les dones, que tenien el seu propi consell el qual consultava amb el consell dels homes (un paper disputada per altres). El principi de tinença de la terra a Ondo era que tota la terra era propietat del rei, però que qualsevol home podria conrear-la si obtenia el permís del líder de la comunitat més propera. No obstant això, amb l'augment de la pressió relacionada amb els moviments de població ioruba i la importància del comerç d'esclaus, la major part d'això va canviar. El poder polític i econòmic es va perdre en gran part pel llinatge hereditari i l'accés a la propietat de la terra que es va centrar principalment en la tinença d'esclaus. El resultat va ser un conflicte a gran escala al Regne d'Ondo a partir de 1845 fins a 1872, un període amb un ràpid canvi de règim, les guerres amb altres potències regionals, una violència significativa, i el canvi de la capital tres vegades. Durant aquest període, l'adoració d'Orisha es va propagar àmpliament, el que va portar als sacrificis humans (sovint dels esclaus) per tal d'intentar posar fi als desordres.
Quan els missioners cristians van començar a entrar en terra ioruba en la segona meitat del segle XIX, Ondo era un regne gran dominant extenses zones de boscos. No obstant això, els missioners es van centrar en gran
L'Osemawe d'Ondo va arribar a un acord el 20 de febrer 1889 amb el governador de la [[colònia de Lagos]] per el qual es garantia el lliure comerç entre Ondo i la colònia, i les disputes es remetrien a un àrbitre nomenat pel governador, per a la seva resolució. En 1899 un Decret del Consell va ser emes per estendre el control de la colònia de Lagos sobre el [[protectorat de Lagos]], és a dir sobre la terra ioruba (''[[Iorubaland]]'', o sigui [[Iorubalàndia]]) fent d'Ondo formalment un protectorat britànic.
| |||