Partit Socialista del Japó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -comunment +comunament
m bot: -en bona mesura +en bona part
Línia 8:
No obstant això, des del mateix moment de la seva creació el Partit Socialista es va dividir en diferents faccions ideològiques: a la dreta es va formar un grup d'ideologia burgesa i liberal, mentre que l'ala esquerra del partit va ser recolzada per la Federació de sindicats [[Sōhyō]] i es mostrava fins i tot partidària de cooperar amb el [[Partit Comunista Japonés]]. A més de les diferents faccions, del PSJ també tenien una gran importància les koenkai o organitzacions de suport a les campanyes, ja que aquestes cobraven una gran importància durant les eleccions. Aquest fenomen també va contribuir a la "faccionalització" de l'PSJ.<ref>Alan Ware (1996). ''Partidos políticos y sistemas de partidos'', Eds. Istmo, pág. 326</ref>
===Etàpa de consolidació i oposició===
En les [[Eleccions generals japoneses de 1947|eleccions de 1947]] el PSJ va obtenir uns bons resultats, convertint-se en el partit més votat. Després d'això, Katayama es va convertir en Primer ministre nipó, sent el primer socialista a assolir aquest lloc.<ref>Harris M. Lentz (2013) [1994]. ''Heads of States and Governments Since 1945'', Routledge, pág. 456</ref> Durant el seu període de govern, el gabinet Katayama va aprovar un gran nombre de lleis i mesures governamentals de tall progressista. No obstant això, també va ser un període complicat degut en bona mesurapart a les lluites intestines del seu propi partit, de manera que Katayama va dimitir del seu lloc després d'estar en el poder tot just un any.<ref>J.A.A. Stockwin (2003). ''Dictionary of the Modern Politics of Japan'', Routledge Curzon, pág. 135</ref> La seva sortida del govern va marcar l'inici d'una època de fortes disputes i inestabilitat dins del partit, que al començament dels anys 1950 va arribar a fraccionar-se en dues formacions polítiques diferents: el partit Socialista Japonès, més radical, i el partit Socialdemòcrata del Japó, més moderat.
 
Després d'un període d'agitació, les dues faccions van acordar tornar a unir-se i cap a 1955 es va reconstruir l'antiga unitat del partit. Va ser llavors quan va començar a destacar la figura del carismàtic [[Inejirō Asanuma]], que el 1960 es va convertir en el president del PSJ. Asanuma era la gran esperança del partit de cara a les eleccions d'aquell mateix any, però aquesta il·lusió es va esfumar aviat ja que Asanuma va ser assassinat per un jove nacionalista radical en meitat d'un debat.<ref>Roman Rosenbaum, Yasuko Claremont (2011). ''Legacies of the Asia-Pacific War: The Yakeato Generation'', Routledge, pág. 118</ref> El seu assassinat va tenir un profund impacte en la societat japonesa , però encara més gran van ser els seus efectes sobre el PSJ, que va tornar a trobar-se sense un lideratge fort i víctima de les disputes entre faccions. Un sector crític pertanyent a la facció conservadora va decidir separar-se definitivament i fundar el [[Partit Socialista Democràtic (Japó)|Partit Socialista Democràtic]] (民主 社会 党 Minshu Shakaitō?). Tot i que el partit va mantenir un important percentatge de suport electoral i popular durant les dècades de 1960 i 1970, la veritat és que el PSJ va patir una lenta disminució de suport a les eleccions generals. Per contra, el partit va tenir una important influència en l'àmbit local. En els anys 1970 moltes zones del Japó estaven governades pel PSJ, que van introduir noves programes socials, i reformes de caràcter popular.<ref>Alisa Gaunder (2011). ''Routledge Handbook of Japanese Politics'', Routledge, pág. 107</ref><ref>J.A.A. Stockwin (2003). ''Dictionary of the Modern Politics of Japan'', Taylor & Francis, pág. 239</ref>