Diferència entre revisions de la pàgina «Partit Socialista del Japó»

m
bot: -En bona mesura +En bona part
m (bot: -en bona mesura +en bona part)
m (bot: -En bona mesura +En bona part)
El 1978 el partit va sofrir una altra escissió, quan un grup de militants dissidents abondono el PSJ i va formar la [[Federació Socialdemòcrata]].
 
Fins a començaments de la dècada de 1980 el PSJ es va mantenir com el principal partit de l'oposició als governs del [[Partit Liberal Democràtic del Japó|Partit Liberal Democràtic]], encara que mai sense poder optar a entrar al govern japonès. En bona mesurapart, el Partit Socialista havia moderat enormement el seu discurs i plantejaments, el que va portar a acceptar l'existència de les [[Forces d'Autodefensa del Japó]] o el reconeixement de [[Corea del Sud]]. No obstant això, en 1986 el partit es va mostrar contrari a la privatització dels [[Ferrocarrils Nacionals Japonesos]] (JNR).<ref name="EP">{{ref-web|url= http://elpais.com/diario/1986/12/01/economia/533775613_850215.html|títol= El Gobierno japonés reprivatiza la red de ferrocarriles nacionales |cognom= Vilaro|nom= Ramón|data= 1 de desembre de 1986 |obra= elpais.com|llengua= |cita= }}</ref> Quan [[Takako Doi]] es va convertir en presidenta del partit, la nova líder va proposar la implementació d'una mena de "[[Perestroika]]" interna. Aquesta nova orientació va comportar bons resultats en les eleccions de 1990, arribant fins i tot a augmentar les noves afiliacions al partit,<ref>Alan Ware (1996). ''Partidos políticos y sistemas de partidos'', Eds. Istmo, pág. 149</ref> 10 però els seus efectes van demostrar tenir una durada limitada i tres anys després la formació va obtenir un dels seus pitjors resultats electorals, ja que va perdre 66 escons. Reflex de la nova situació que estava vivint el PSJ, a la convenció de 1990 el partit va abandonar el concepte de "[[socialisme revolucionàri|revolució socialista]]" i va redefinir els seus plantejaments ideològics com "socialdemocràcia".<ref>Ian Neary (2012). ''War, Revolution and Japan'', Taylor & Francis, <small>ISBN 978-1-873410-08-0</small>, pp. 141</ref>
===Darrers anys===
Els comicis de 1993 van suposar també un dur revés per al governant PLD, afectat per nombrosos escàndols de corrupció, el que el va portar a perdre la majoria: com a conseqüència, diversos partits de l'oposició van formar un govern de coalició en què també va entrar el PSJ,<ref>Vicente David Almazán, Elena Barlés (2010). ''Japón y el mundo actual'', Prensas Universitarias de Zaragoza, pág. 325n</ref> tot i que per als socialistes això suposés pactar amb forces conservadores.<ref name="p.103">Alan Ware (1996). ''Partidos políticos y sistemas de partidos'', Eds. Istmo, pág. 103</ref> Aquest nou govern va ser feble, i abans d'un any ja havia col·lapsat. Va ser llavors quan el nou president del Partit socialista, [[Tomiichi Murayama]], va formar un nou gabinet de coalició, però aquest cop ho va fer al costat del PLD i el [[Nou Partit Pioner]], el que va suposar una gran sorpresa per al públic en general. La presència del PLD en el nou gabinet no va tenir molt bona acollida entre molts militants socialistes, que es van sentir profundament decebuts amb la nova deriva del PSJ.<ref name="p.103" /> A més de la crisi econòmica que s'abatia sobre el país des de 1990, el gabinet Murayama va haver de fer front al desastre natural provocat pel [[Terratrèmol de Kobe]] de 1995. l'opinió pública japonesa va ser crítica amb la gestió governamental, el que no va fer més que empitjorar la posició de Murayama i del PSJ.
1.134.608

modificacions