Partit Socialista del Japó: diferència entre les revisions

Fins a començaments de la dècada de 1980 el PSJ es va mantenir com el principal partit de l'oposició als governs del [[Partit Liberal Democràtic del Japó|Partit Liberal Democràtic]], encara que mai sense poder optar a entrar al govern japonès. En bona mesurapart, el Partit Socialista havia moderat enormement el seu discurs i plantejaments, el que va portar a acceptar l'existència de les [[Forces d'Autodefensa del Japó]] o el reconeixement de [[Corea del Sud]]. No obstant això, en 1986 el partit es va mostrar contrari a la privatització dels [[Ferrocarrils Nacionals Japonesos]] (JNR).<ref name="EP">{{ref-web|url= http://elpais.com/diario/1986/12/01/economia/533775613_850215.html|títol= El Gobierno japonés reprivatiza la red de ferrocarriles nacionales |cognom= Vilaro|nom= Ramón|data= 1 de desembre de 1986 |obra= elpais.com|llengua= |cita= }}</ref> Quan [[Takako Doi]] es va convertir en presidenta del partit, la nova líder va proposar la implementació d'una mena de "[[Perestroika]]" interna. Aquesta nova orientació va comportar bons resultats en les eleccions de 1990, arribant fins i tot a augmentar les noves afiliacions al partit,<ref>Alan Ware (1996). ''Partidos políticos y sistemas de partidos'', Eds. Istmo, pág. 149</ref> 10 però els seus efectes van demostrar tenir una durada limitada i tres anys després la formació va obtenir un dels seus pitjors resultats electorals, ja que va perdre 66 escons. Reflex de la nova situació que estava vivint el PSJ, a la convenció de 1990 el partit va abandonar el concepte de "[[socialisme revolucionàri|revolució socialista]]" i va redefinir els seus plantejaments ideològics com "socialdemocràcia".<ref>Ian Neary (2012). ''War, Revolution and Japan'', Taylor & Francis, <small>ISBN 978-1-873410-08-0</small>, pp. 141</ref>