Dret internacional privat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
m bot: -com a conseqüència de +a conseqüència de |
||
Línia 19:
Hi ha estats, coneguts com a estats plurilegislatius, amb ordenaments jurídics formats per una pluralitat de sistemes jurídics. En aquests estats es donen situacions jurídiques que afecten els particulars i respecte de les quals cal concretar quin dret és aplicable, d'entre tots els vigents dins l'estat, a la situació jurídica privada i quin [[jutge]] és competent per a conèixer del cas. És el que es coneix com a dret interlocal o interregional, que resol el problema que planteja l'existència de relacions privades que presenten vincles amb diverses legislacions coexistents dins un mateix estat. Sobre si el dret interregional és o no un sector més del Dret internacional privat o bé es tracta d'una disciplina autònoma dues posicions són possibles:
* '''Teoria negativa o de l'exclusió''': per aquest grup d'autors (p.e. W. Goldschmidt i E. Bartin), les situacions de les quals s'ocupa el Dret interregional no formen part de l'objecte del DIP, en tractar-se de situacions internes i no pas internacionals.
* '''Teoria positiva o de la inclusió''': per a un altre grup de juristes (p.e. F.K. Savigny i E. Audinet), la qüestió és bàsicament mateixa que en el DIP, determinar quin dret d'entre tots els connectats amb la situació jurídica l'ha de regular. Aquesta opció és la seguida als [[Estats Units d'Amèrica]]
== Història ==
| |||