Oppidum: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -en certa mesura +en certa manera
m bot: -com a conseqüència de +a conseqüència de
Línia 39:
Tenint en compte alguns factors, com són la superfície total de l’assentament, el seu emplaçament geogràfic, les seves construccions fortificades i la seva disposició urbanística; existeix una certa unanimitat entre els arqueòlegs, en classificar els poblats ibèrics del nord-est peninsular en: poblats de cim, poblats de barrera, i poblats de vessant.
 
Els poblats de cim es caracteritzen en primer lloc, com el seu nom indica, per estar situats en un lloc elevat. Aquesta posició s’interpreta fonamentalment com a defensiu, o com de vigilància i control sobre el territori circumdant. Normalment tenen una superfície reduïda com a conseqüència de la seva situació i de l'adequació a la topografia del lloc. Acostumen a estar fortificats, encara que les seves defenses mai són de la magnitud dels poblats de barrera o de vessant, ja que la seva situació geogràfica els ofereix un elevat grau de protecció natural. El mur perimetral serà el que marcarà el límit de l’assentament, i a aquest mur se l'adossaran les construccions o habitacions utilitzant-lo com a paret de fons i obrint-se cap a un espai central. Aquest espai central normalment manca d’una funcionalitat, tampoc trobem una xarxa viària perfeccionada amb només la presència d’algunes vies estretes en la que no es documenten la presència de roderes de carro. Alguns exemples de poblats de cima en el nord-est peninsular són: ''Montarbat'' ([[Lloret de Mar]], [[Girona]]),'' Castellruf'' ([[Santa Maria de Martorelles]], [[Barcelona]]), o el ''Puig Castellar'' ([[Santa Coloma de Gramenet]], Barcelona). Però un cas excepcional dins dels poblats considerats de cim és el de la ''Moleta del Remei'' ([[Alcanar]], [[Tarragona]]). Com s’ha dit anteriorment, en aquest jaciment es confonen els conceptes clàssics de ''castellum'' i ''oppidum'' i el podem considerar un exemple evolucionat de poblat de cim. Encara que es tracta d'un poblat de cim, presenta unes característiques pròpies d’una altra tipologia d’assentaments, com poden ser els de barrera, o de vessant. La Moleta del Remei és un assentament gran (5000 m2) comparat amb els poblats de cim típics (entre 1000 i 4000 m²), trobem una fortificació amb un gruix de mur més important (3 metres) i amb la presència d’una torre de vigilància, també la utilització de l’espai central sembla que tenia una funcionalitat i per últim existeix, encara que de forma molt incipient, una petita xarxa viària que comunica les cases i els graners.
 
Els poblats de barrera són els que aprofiten certs accidents naturals com penínsules, o istmes per establir un assentament que serà fortificat només per la part que no ofereix una protecció natural. Es tracta d’assentaments molt més grans que els anteriors i podem trobar extensions de fins a 40.000 m² com en el cas de l’assentament de Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona). La fortificació és més important que la que hem vist en els poblats de cim, ja que la seva protecció natural és molt més reduïda. Així trobem murs molt més gruixuts, presència de fossats o l'existència d’unes torres defensives. L’urbanisme en aquests assentaments està molt més evolucionada i podem trobar una xarxa viària més regular, distingint-se unes parts d’ús públic i unes residències de diferent mida que ens indiquen una diferència social dels seus ocupants. Encara ens trobem amb uns carrers bastant estrets i no podem documentar la presència de roderes de carros, no obstant això l'amplada de certes entrades ens fa suposar que si que hi va haver tràfic rodat en aquests assentaments. Exemples de poblats de barrera són ''Sant Miquel'' ([[Vinebre]], Tarragona), ''Turó Rodó'' (Lloret de Mar, Girona) o ''[[Conjunt monumental d'Olèrdola|Sant Miquel d'Olèrdola]]'' al [[Penedès]]. Però segurament l’exemple més interessant es tracta del ''jaciment de les Toixoneres-Alorda Park'' a [[Calafell]].