Grèvol: diferència entre les revisions

A més de la seva acció farmacològica, també s'utilitza per altres finalitats perquè la [[fusta]] de grèvol és molt resistent i de difícil podriment. Tradicionalment s'emprava per a fer tanques o llindars de les finques. La seva tija o escorça és molt dura, pesant i d'un color blanc marfil, és molt apreciada en torneria, ebenisteria i marqueteria on freqüentment es tenyia de negre per a substituir el banús. De les branques més flexibles s'obtenen mànecs per les eines, fustes, peces dels instruments agrícoles i altres objectes útils per a usos agraris o com mànecs per als utensilis de cuina. A causa de la resistència de la fusta del grèvol i que resisteix molt bé la humitat, s'ha emprat al camp per a construccions que aguanten la podridura. També és habitual el seu ús per a fer estaques de tanques o particions de finques. Antigament a partir de l'escorça interior (corfa) s'obtenia una resina que s'utilitzava per a l'elaboració de "lliga", un entrebanc per a atrapar els pardals i amb les branques agrupades en gavelles s'escuraven les xemeneies. A l'Alsàcia francesa, les baies del boix grèvol es destil·len per obtenir aiguardent. El seu altre ús, juntament amb el [[galzeran]] (''Ruscus aculeatus''), el [[vesc]] (''Viscum albus'') i la [[molsa]] és com a ornament en les festes nadalenques, a causa dels seus atractius fruits i a les seves peculiars fulles punxant convertint-se així en un símbol. Aquesta tradició es deu al fet que es creia que plantat prop de casa, el grèvol protegia a aquesta de la mala sort i aportava prosperitat. Com aA conseqüència d'això, en molts països d'Europa es considera actualment una espècie protegida, ja que està en perill d'extinció.