Pompeu Trogus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+image
m retoc i referència
Línia 2:
[[File:Iustinus - ita, negli anni dil signore MCCCCLXXVII ali giorni X semptembris - 913806 Scan00008.jpg|thumb|''Epitome historiarum Trogi Pompeii'']]
 
'''Gneu Trogus Pompeius'''<ref>En el català de la Baixa Edat Mitjana aquest autor sol aparèixer citat com a Trogo Pompeo o Trogo Pompeyo, formes que s'han de veure com a italianismes (per exemple, apareixen emprades a la traducció catalana del [[Breviloqui]] del franciscà [[Joan de Gal&#183;les]]); [[Eiximenis]] empra la forma ''Trogus Pompegus'' (Francesc Eiximenis: ''Lo Cristià''. Barcelona: Edicions 62, 1994. Pàg. 252). La forma canònica del nom d'aquest autor en català modern és '''Trogus Pompeius'''.</ref> o, per bé que no tan recomanable, '''Gneu Trogue Pompeu''' ([[llatí]]: ''Gnaeus Trogus Pompēius'' o ''Gnaeus Pompēius Trogus''), fouva ser un historiador romà, d'origen gal, autor d'unes [[Histor&#301;ae Philipp&#301;cae|''Historĭae Philippĭcae'']] en quaranta-quatre llibres. L'historiador Marc Junià [[Justí (historiador)|Justí]] en féuva fer, un segle després,<ref>És una hipòtesi, car, amb certesa,perquè no se sap pas quan va viure Justí amb certesa. Habitualment se'l sol situar temporalment en els segles II o III d.Cr., però autors com Ronald Syme, el situen en el segle IV d.Cr.; segonsSegons aquest autor, l'epítom s'hauria escrit vers el 390 d. Cr. Cf. Ronald Syme, ''"The Date of Justin and the Discovery of Trogus''". Dins: ''Historia'' 37 (1988), pp. 358–371.</ref> un compendi o epítom, salvant-les així per a la posteritat. Aquest compendi és intitulat ''Epit&#335;ma histori&#257;rum Philippic&#257;rum'' o ''Historiae Philippicarum et totius mundi originum et terrae situs, ex Trogo Pompeio libri XLIV''.<ref>''Iust&#299;ni Histori&#257;rum ex Trogo Pompēio Libri XLIV'', ''Marci Iuniani Justini Epitoma historiarum Philippicarum Pompei Trogi libri quadraginta quattuor'' o ''Iust&#299;ni Histori&#257;rum Philippic&#257;rum ex Trogo Pompēio Libri XLIV''</ref> Probablement es va publicar l'any [[20 aC]], ja que els últims fets que relata corresponen a la recuperació dels estendards que [[Marc Licini Cras Dives (triumvir)|Cras]] havia perdut en les guerres contra l'[[Imperi Part]].
 
De la personalitat de Trogus Pompeius, no se'n sap gaire cosa. HauriaSegons el que en va conservar Justí, hauria viscut a la segona meitat del [[segle I aC]] i hauria estat membre de la tribu cèltica dels [[voconcis]], establerts a la [[Gàl·lia Narbonense]]. El seu avi havia servit en la guerra contra [[Guerra de Sertori|Sertori]] a les ordres del [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]], el qual, a canvi, li va concedir la ciutadania romana. Com a mostra de gratitud, l'avi va adoptar el nom de ''Pompeu''. Son pare va servir a [[Juli Cèsar]] com a traductor i secretari. Trogus Pompeius mateix era un home molt intel·ligent i de grans coneixements i, d'acord amb la informació transmesa per [[Plini el Vell]], també hauria escrit una ''Història dels animals'' (''De Animalibus''), una història natural d'animals i plantes que Plini hauria utilitzat en la seva ''[[Naturalis Historia]]''.
 
De la seva obra, a part de l'epítom de Justí, ens han pervingut el títol i els ''pròlegs'' ('resums') dels 44 llibres de les ''Històries filípiques''. El títol respon a l'objectiu de l'obra, que volia fer un relat complet de l'origen, ascens, progrés, decadència i extinció del [[Regne de Macedònia]], començant pel seu fundador [[Filip II de Macedònia|Filip II]]. Trogus es va permetre, imitant [[Herodot]] i [[Teopomp de Quios|Teopomp]], desviar-se de la seva proposta inicial i va abastar un camp d'investigació molt ampli, tot i què la designació de l'obra com a "història de tot el món" és excessiva. Els primers sis llibres fan d'introducció a la resta, estudiant l'època anterior a Filip I, i parla dels imperis que van tenir relació amb els macedonis. D'aquesta manera, parla dels [[Assíria|assiris]], dels [[Imperi Mede|medes]] i dels [[Imperi Persa|perses]]. Segueix després amb les conquestes d'[[Alexandre el Gran]], la seva mort i el repartiment de l'imperi entre els seus successors. No parla de Roma fins que la [[República Romana|República]] va entrar en contacte amb Grècia durant el [[Període hel·lenístic]].
De la seva obra, a part de l'epítom de Justí, ens han pervingut el títol i els ''pròlegs'' ('resums') dels 44 llibres de les ''Històries filípiques'', i nombrosos fragments en forma de cites contingudes en l'obra de Flavi (o ''Flavià'') [[Vopisc]], [[sant Jeroni]], [[sant Agustí]] i d'altres escriptors.
 
Com dèiem, aquesta obra es va perdre i només se'n coneixen els resums de Justí, a part de fragments i cites d'altres historiadors, com ara [[Flavi Vopisc]], [[Jeroni d'Estridó]] i [[Agustí d'Hipona]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II |pàgines=680-681 |lloc=London |editorial=Taylor and Walton |any=1846}}</ref>
 
== Notes i Referències ==
{{referències}}
 
== Enllaços externs ==
Linha 13 ⟶ 18:
* [http://www.forumromanum.org/literature/justin/ Marcus Junianus Justinus: ''Abrégé des Histoires Philippiques de Trogue Pompée''] {{fr}}.
 
 
== Remarques ==
<references/>
{{Gals}}
{{Autoritat}}