Pompeu Trogus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+image |
m retoc i referència |
||
Línia 2:
[[File:Iustinus - ita, negli anni dil signore MCCCCLXXVII ali giorni X semptembris - 913806 Scan00008.jpg|thumb|''Epitome historiarum Trogi Pompeii'']]
'''Gneu Trogus Pompeius'''<ref>En el català de la Baixa Edat Mitjana aquest autor sol aparèixer citat com a Trogo Pompeo o Trogo Pompeyo, formes que s'han de veure com a italianismes (per exemple, apareixen emprades a la traducció catalana del [[Breviloqui]] del franciscà [[Joan de Gal·les]]); [[Eiximenis]] empra la forma ''Trogus Pompegus'' (Francesc Eiximenis: ''Lo Cristià''. Barcelona: Edicions 62, 1994. Pàg. 252). La forma canònica del nom d'aquest autor en català modern és '''Trogus Pompeius'''.</ref> o, per bé que no tan recomanable, '''Gneu Trogue Pompeu''' ([[llatí]]: ''Gnaeus Trogus Pompēius'' o ''Gnaeus Pompēius Trogus''),
De la personalitat de Trogus Pompeius, no se'n sap gaire cosa.
De la seva obra, a part de l'epítom de Justí, ens han pervingut el títol i els ''pròlegs'' ('resums') dels 44 llibres de les ''Històries filípiques''. El títol respon a l'objectiu de l'obra, que volia fer un relat complet de l'origen, ascens, progrés, decadència i extinció del [[Regne de Macedònia]], començant pel seu fundador [[Filip II de Macedònia|Filip II]]. Trogus es va permetre, imitant [[Herodot]] i [[Teopomp de Quios|Teopomp]], desviar-se de la seva proposta inicial i va abastar un camp d'investigació molt ampli, tot i què la designació de l'obra com a "història de tot el món" és excessiva. Els primers sis llibres fan d'introducció a la resta, estudiant l'època anterior a Filip I, i parla dels imperis que van tenir relació amb els macedonis. D'aquesta manera, parla dels [[Assíria|assiris]], dels [[Imperi Mede|medes]] i dels [[Imperi Persa|perses]]. Segueix després amb les conquestes d'[[Alexandre el Gran]], la seva mort i el repartiment de l'imperi entre els seus successors. No parla de Roma fins que la [[República Romana|República]] va entrar en contacte amb Grècia durant el [[Període hel·lenístic]].
Com dèiem, aquesta obra es va perdre i només se'n coneixen els resums de Justí, a part de fragments i cites d'altres historiadors, com ara [[Flavi Vopisc]], [[Jeroni d'Estridó]] i [[Agustí d'Hipona]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II |pàgines=680-681 |lloc=London |editorial=Taylor and Walton |any=1846}}</ref>
== Notes i Referències ==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
Linha 13 ⟶ 18:
* [http://www.forumromanum.org/literature/justin/ Marcus Junianus Justinus: ''Abrégé des Histoires Philippiques de Trogue Pompée''] {{fr}}.
{{Gals}}
{{Autoritat}}
| |||