Revisió del 14:44, 26 juny 2019 modifica Jarashi (discussió \| contribucions) Autopatrullats 20.134 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 10:53, 30 juny 2019 modifica desfés General Basset (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors, Administradors 48.455 edits →‎Consonants: correcció Edició següent →
Línia 98: \|} Les plosives {{IPA\|/p t ts k/}} poden ser sonores {{IPA\|[b d dz ɡ]}} entre vocals i després de nasals. Tant {{IPA\|/ti/}} com {{IPA\|/tsi/}} es realitzen com {{IPA\|[t͡ʃi]}}, i {{IPA\|/s/}} esdevé {{IPA\|[ʃ]}} abans de {{IPA\|/i/}} i a final de síl·laba. Hi ha un poc de variació entre dialectes; al dialecte de [[Sakhalín]], els finals sil·làbics {{IPA\|/p}}, {{IPA\|t}}, {{IPA\|k}}, {{IPA\|r/}} varen sofrir lenició i es varen 'mesclar' donant {{IPA\|/x/}}. Després de {{IPA\|/i/}}, aquesta {{IPA\|/x/}} es ~~pronouncia~~pronuncia {{IPA\|[ç]}}. Una parada glotal {{IPA\|[ʔ]}} s'insereix freqüentment al començ de les paraules, precedint una vocal tònica, però no és fonèmica. Hi ha un sistema de tons. L'accentuació de paraules específiques varia un poc entre dialectes. Generalment, les paraules que inclouen afixes tenen un cop tònic alt que recau sobre l'arrel o sobre la primera síl·laba si aquesta és tancada o té un diftong, mentre que altres paraules tenen el cop tònic en la segona síl·laba. Hi ha, però, excepcions a aquesta generalització.

Ainu: diferència entre les revisions