Batalla de Verdun: diferència entre les revisions

|baixes1 = 146.000 morts <br>216.000 ferits<ref name=Lormier>{{Ref-llibre |cognom=Lormier |nom=Dominique |títol=L'apport capital de la France dans la victoire des alliés 14-18/40-45 |url=https://books.google.es/books?id=V-49B0U95YoC&pg=PP20&dq=163+000+fran%C3%A7ais+et+143+000+allemands&hl=ca&sa=X&ei=HLsoVaauMILj7Qaez4CACw&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=163%20000%20fran%C3%A7ais%20et%20143%20000%20allemands&f=false |llengua=francès |editorial=L'apport capital de la France dans la victoire des alliés 14-18/40-45 |data=2011 |pàgines= |isbn=2749120365}}</ref>

|baixes2 = 140.000 morts <br>196 000 ferits<ref name=Lormier/>

}}

 

 

Les idees que en aquells dies predominaven a França eren contràries a tota plaça forta, que, segons preconitzaven els Estats Majors, no tenien cap mena de valor en si mateix i només podien ser considerades com a elements més o menys importants d'una línia defensiva, arribant-se l'absurd d'ordenar el desarmament d'alguns forts de forma semipermanent. Aquestes idees feien que el general [[Herr]] (un cognom gens francès), defensor de Verdun, no fos anomenat governador de la plaça, sinó cap de la ''Regio fortificada de Verdun''. Aquest general només contava per a resistir el primer embat en la zona d'atac ja indicada, amb les dues divisions del 30.e cos i diverses agrupacions d'artilleria tenint un total de 130 canons de campanya i 140 de gran calibre de model antic. Entre Verdun i Bar-le-Duc s'escalonaven d'altres divisions. El general [[Fernand de Langle de Cary|Langle de Cary]], avançant idees que tan sols al final de la guerra predominaren, ordenà al seu subordinat general Herr que, tenint en compte que en cas d'atac no tan sols serien destruïdes pel bombardeig les primeres línies sinó tot el conjunt de defenses que constituïen la primera posició, no devien apressar-se a portar tot el seu efectiu a les primeres línies, ni tan sols a la primera posició, a fi de guardar reserves per a la defensa de les altres posicions.

Petain afirma que Verdun no es trobava en condicions de resistir l'atac, i en esclatar la tempesta no hi havia verdaderament més posició de resistència que la de la línia dels forts.{{Cita|Potser haguérem salvat la totalitat dels nostres forts i fixat més aviat a l'adversari si ens haguéssim decidit a definir i organitzar una sola ''posició de resistència'' intermèdia entre la zona de llocs d'avantguarda i la línia de forts.}}