Orde del Temple: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules d'ordes i altres canvis menors
Línia 138:
El darrer gran mestre [[Jacques de Molay]] es va oposar al projecte ''"[[Rex bellator]]"'' d'unificació dels ordes sota l'autoritat d'un rei solter o vidu, propugnat intensament per fra [[Ramon Llull]] —''Liber de Passagium'' (1292), ''Liber de Fine'' (1305)—, i això el va fer cada vegada menys tolerable als ulls del papat, que també rebia pressions per part del rei [[Felip IV de França]] per obligar-lo a acceptar la seva subordinació al poder de França (propostes de [[Pierre Dubois]]). El sis de juny del 1306 (6-6-6, data que per casualitat, coincideix amb el [[nombre de la bèstia]] de l'[[Apocalipsi]]), Molay va ser cridat a França per pressionar-lo i que acceptés el projecte de Ramon Llull, sense resultats.
 
[[Fitxer:MolayJacquesdeMolay.jpg|150x350px|thumbnail|esquerra|[[Jacques de Molay]], últim gran mestre de l'Orde del Temple ]]
 
La proposta de Molay mostra la influència del projecte de Llull, car, per una banda, demanava un desembarcament general a Síria d'un gran exèrcit croat amb els reis de França, Alemanya, Aragó, Sicília, Castella, etc. amb 15.000 cavallers i 50.000 peons; però, d'altra banda, confiava a [[Rogeró de Lloria i Lancia]], fill de l'almirall [[Roger de Llúria]] la conducció de la flota cristiana.{{sfn|Barber|1994|p=287}}