La boda camperola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Descripció: desambiguació |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 15:
== Descripció ==
La pintura a l'oli representa el banquet de noces d'uns camperols, com indica el seu títol. Hi una taula dins una pallissa on seuen els convidats. A les parets pengen dues [[Espiga (inflorescència)|espigues]] de cereal amb un [[Rampí|rasclet]]. La núvia és la dona que seu enmig, sota el tapís verd amb una corona (els símbols habituals del casament renaixentista, presents també en el ric vestit de l'esposa de ''[[El matrimoni Arnolfini]]'').<ref>Milicua, José. ''Historia Universal del Arte:La pintura flamenca'' (en castellà). Barcelona, Editorial Planeta, 1988. ISBN 84-320-8905-2.</ref>
Les dones ja casades tenen el cap cobert amb vels blancs i participen amb els seus marits i altres veïns de la festa. Se serveixen cremes, [[porridge]], beguda i sobre la taula hi ha pa per sucar. En primer pla un home passa part d'aquest menjar a altres membres de la taula des de la fusta que aguanten entre dues persones, mentre que a l'altra punta una dona reclama que li omplin la gerra per seguir bevent. Diverses persones entren per la porta o miren l'escena per no tenir espai dins del graner. Un nen seu a terra menjant amb les mans i els dos músics que amenitzen el convit amb gaites estan dempeus. Apareix un gos que menja del banc llesques dipositades per l'home ric (el suposat pintor, que sembla ser el seu amo).
Línia 21:
No apareix de manera clara el nuvi. Alguns estudiosos l'han identificat amb l'home vestit de fosc junt a la fusta de servir<ref>Gilbert Highet. 1945. Bruegel's Rustic wedding. ''American Magazine of Art'' 38. 274-276.</ref> i d'altres amb un jove que menja amb una cullera perquè mira de front. Segons diversos crítics, el costum de l'època era que el nuvi fes d'amfitrió i per tant no seuria a taula, sinó que podria ser l'home que serveix la beguda ([[cervesa]]).
Brueghel pintava sovint escenes camperoles dins la [[pintura de gènere]] però els dotava d'un sentit figurat més enllà de la imatge costumista que representés cada obra. La història que inspira aquesta en concret és la que es narra a les [[Conversió de l'aigua en vi|Noces de Canà]], sovint representada amb una taula central en una posició similar a la de ''Les noces camperoles''.<ref>{{ref-web |url=http://www.templegallery.com/content/thesis_part4.pdf |consulta=22 juny 2019 |obra=The temple gallery}}</ref>
== Paròdies ==
| |||