Capitalisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m m
m bot: - D'acord a nombrosos + D'acord amb nombrosos
Línia 41:
D'acord als arguments dels defensors del capitalisme, cadascun dels actors del mercat actuaria segons el seu propi interès; per exemple, l'ocupador, qui posseeix recursos productius i capital, buscaria maximitzar el [[benefici econòmic]] per mitjà de l'acumulació i producció de mercaderies. D'altra banda, els empleats, els qui estarien venent el seu treball al seu ocupador a canvi d'un [[salari]]; i, finalment, els consumidors, que estarien buscant obtenir la major satisfacció o utilitat adquirint el que desitgen o necessiten en funció a la qualitat del producte i del seu preu.
 
D'acord aamb nombrosos economistes, el capitalisme podria organitzar-se a si mateix com un sistema complex sense necessitat d'un mecanisme de planejament o guia externa.<ref>{{ref-web|url=http://www.capitalism.net/articles/blog_06_06.html#Freedom_Is_Slavery |títol=Freedom Is Slavery: Laissez-Faire Capitalism Is Government Intervention, A Critique of Kevin Carson's Studies in Mutualist Political Economy |autor=George Reisman |obra=Capitalism.net |dataaccés=20 de novembre de 2009}}</ref> A aquest fenomen se l'hi anomena ''[[laissez faire]]''. La frase «laissez faire, laissez passer» és una expressió francesa que significa «deixeu fer, deixeu passar», referint-se a una completa llibertat en l'economia: lliure mercat, lliure manufactura, baixos o nuls impostos, lliure mercat laboral, i mínima intervenció dels governs. Va ser usada per primera vegada per Jean-Claude Marie Vicent de Gournay, fisiòcrata del segle XVIII, contra l'intervencionisme del govern en l'economia. Altres economistes moderns han assenyalat la conveniència de les regulacions, especialment si es tenen en compte que les economies estan inserides en sistemes sociopolítics i mediambientals que també és necessari preservar. Referent a això el mateix president [[Franklin D. Roosevelt]], en un missatge al Congrés del 29 d'abril de 1938 va arribar a afirmar:
{{cita|
la llibertat d'una democràcia no està fora de perill si la gent tolera el creixement del poder en mans privades fins al punt que es converteix en una mica més fort que el propi estat democràtic.}} Franklin D. Roosevelt,<ref>[http://links.jstor.org/sici?sici=0002-8282(194206)32%3A2%3C119%3AAAMFTP%3e2.0.co%3B2-B "Appendix A: Message from the President of the United States Transmitting Recommendations Relative to the Strengthening and Enforcement of Anti-trust Laws"],