Revisió del 19:15, 5 jul 2019 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m bot: - d'acord a la + d'acord amb la ← Edició anterior		Revisió del 19:26, 5 jul 2019 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m bot: - D'acord a Goebbels, + D'acord amb Goebbels, Edició següent →
Línia 144: Un exemple contemporani és l'ús per certs sectors de la mentida que [[Barack Obama]] no és nascut als EUA<ref>[http://globedia.com/argumenta-militar-obama-nacio-estados-unidos Argumenta comandant que Obama no va néixer als Estats Units]</ref> i és musulmà.<ref>[http://www.publico.es/internacional/168532/obama/musulman/anticristo "Obama és musulmà i l'anticrist"]</ref> En la mesura que la mentida es divulga,<ref>[http://www.abc.com.py/nota/163526-no-creen-que-obama-haya-nacido-en-ee-uu/ No creuen que Obama hagi nascut als EUA]</ref> personatges tals com Rand Paul, Glenn Beck, [[Sarah Palin]], etc., suggereixen que hi ha falta de patriotisme de la seva part i la necessitat de defensar els valors cristians dels “pares fundadors”.<ref>[http://www.loonwatch.com/2010/05/rand-paul-we-wouldnt-need-laws-if-everyone-were-christian/ Rand Paul: We Wouldn’t Need Laws if Everyone were Christian]</ref><ref>[https://www.au.org/blogs/wall-of-separation/dubious-%E2%80%98destiny%E2%80%99-glenn-beck-co-are-leading-americans-toward-intolerance Dubious ‘Destiny’: Glenn Beck & Co. Are Leading Americans Toward Intolerance, Extremism]</ref><ref>[http://politics.usnews.com/news/blogs/god-and-country/2009/04/17/sarah-palins-redemption-narrative-and-last-nights-faith-drenched-speech.html Sarah Palin's Redemption Narrative and Last Night's Faith-Drenched Speech]</ref> Hi ha un exemple concret de Goebbels en la seva resposta a la reacció internacional a la introducció de legislació antisemita -per exemple, les [[Lleis de Nuremberg]]- Goebbels no busca ocultar o minimitzar tal reacció al poble alemany, però la presenta com a “campanya de propaganda internacional pels jueus”. I aquesta reacció “a la solució” del “problema jueu” per “mitjans legals” no afecta el “dret i determinació del poble alemany” a solucionar els seus problemes amb “la seva acostumada responsabilitat i serietat” — “que preferirien “les democràcies”... que es deixés la solució a les mans del poble?” pregunta Goebbels — I conclou: Aquesta campanya del judaisme internacional solament tindrà un resultat: fer les coses àdhuc més difícils per als seus “parents racials” a Alemanya.-.<ref>J Goebbels (1933): [http://www.calvin.edu/academic/cas/gpa/goeb41.htm The Racial Question and World Propaganda]</ref> D'acord aamb Goebbels, la planificació de qualsevol i tot acte ha de considerar les seves implicacions propagandístiques. I tot ha de contribuir als objectius polítics que la propaganda determina, no en una repetició mecànica, però per construir una visió general. Per exemple, “No intentem usar la ràdio solament per a propòsits partisans. Volem espai per a l'entreteniment, arts populars, jocs, bromes i música. Però tot hauria de tenir una relació amb l'actualitat. Tot hauria d'incloure el tema del nostre gran esforç reconstructiu o, almenys, no entorpir-ho. Sobretot és clarament necessari centralitzar totes les activitats radials, posar les activitats espirituals per sobre de les tècniques, introduir el principi del capdavanter, del líder, presentar una clara visió del món i presentar aquesta visió de manera flexible”.<ref>Goebbels (1938) a [http://www.calvin.edu/academic/cas/gpa/goeb56.htm The Radio as the Eight Great Power]</ref> Conseqüentment, la propaganda es va desenvolupar en diverses direccions a través de la totalitat de la societat i la vida pública alemanya. Es va utilitzar no solament als [[mitjans de comunicació massius]] — llibres, periòdics i ràdios que engrandien a Hitler com a salvador i líder de la raça ària van cobrir les ciutats, prohibint-se qualsevol expressió de dubte, arribant fins i tot a les cremes de llibres considerats "perniciosos", no tant com a acte de censura sinó d{{'}}"expurgació pública". Addicionalment es van organitzar grans actes públics, manifestacions i desfilades, que glorificaven un passat alemany mític, místic i heroic, al costat de la grandesa de Hitler i la disciplina impecable del seu exèrcit; es van difondre polítiques de benestar (vacances, pensions, etc.), tot suggerint una nació de guerrers alliberats per un heroi seleccionat i inspirat per la destinació, embolicats en una lluita a mort no solament per la seva supervivència, sinó per tot el que és just, bell i de valor, contra les miserables races inferiors que, motivats per l'enveja i la malvolença, solament saben destruir. El cinema va sofrir no solament la censura, sinó a més la manipulació. Totes les pel·lícules havien de contenir algun missatge pronazi. El mateix estat es va ocupar de produir pel·lícules documentals de propaganda, utilitzant tots els avançaments de la tècnica i de l'art. La [[ràdio]] es va convertir en un mitjà molt important per al règim, ja que permetia que la veu de Hitler entrés a totes les llars alemanyes, de la mateixa manera que la propaganda nazi.

Nazisme: diferència entre les revisions