Bloc de l'Est: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -com a conseqüència de +a conseqüència de
m bot: - d'acord a l'establert en el + d'acord amb el que estableix el
Línia 7:
Per la seva banda, el govern d'[[República Popular d'Albània|Albània]] —titllat d'[[Estalinisme|estalinista]]— també va assolir el poder sense ajuda soviètica a conseqüència de la Segona Guerra Mundial. Albània va trencar la seva relació amb la Unió Soviètica a principis dels [[Dècada de 1960|anys 1960]], alineant-se amb la [[República Popular de la Xina]] i la seva posició [[antirrevisionisme|antirrevisionista]].
 
Les nacions del Bloc de l'Est van ser, a vegades, mantingudes dintre de l'esfera d'influència soviètica mitjançant la força militar. L'[[Exèrcit Roig]] va envair Hongria el [[1956]] després d'una revolta [[anticomunisme|anticomunista]]. També Txecoslovàquia va ser envaïda, en el [[1968]] i per tropes del Pacte de Varsòvia, amb l'objecte de posar fi a un període de liberalització conegut com la [[Primavera de Praga]]. Aquesta política va ser denominada [[Doctrina Bréjnev]] i es convalidava, segons l'argumentació soviètica, en l'obligació que tenien els estats socialistes de sostenir-se els uns als altres d'acord aamb l'establertel enque estableix el Pacte de Varsòvia. La Primavera de Praga no era per als seus crítics altra cosa que una tornada progressiva al [[capitalisme]], el que justificava segons aquest raonament la intervenció militar. Els crítics de la Unió Soviètica parlaven a la vegada d'[[imperialisme]].
 
El Bloc de l'Est es va dissoldre pel col·lapse dels diferents estats socialistes que la formaven, gairebé tots els quals van deixar directament d'existir. El cop definitiu va ser la dissolució de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, bastió política i militar del Bloc, fins al [[1991]].