Edil romà: diferència entre les revisions

Tenien l'atribució de distribuir gra entre la plebs, els quals era distribuït de vegades de forma gratuïta, o altres cops a una taxa barata; tanmateix aquesta distribució del gra a Roma no s'hauria de confondre amb el deure d'obtenir-lo o procurar-ne el proveïment exterior, que era deure de [[cònsol romà|cònsols]], [[qüestor]]s i [[pretor]]s i alguns cops per un magistrat extraordinari, com el [[prefecte de l'annona]]. Els edils havien d'observar que els terrenys públics no eren usats de forma impròpia, i que els terrenys de pastura de l'estat no eren usats impròpiament; i tenien el poder de castigar amb multes qualsevol acte il·legal en aquest aspecte. Les multes s'usaven per a pavimentar les carreteres i en altres propòsits públics. Tenien la superintendència general sobre la compravenda, i, conseqüentment la supervisió dels mercats de coses exposades a la venda, com els esclaus, i dels pesos i mesures: per aquesta banda del seu deure deriva el nom amb què són esmentats pels escriptors grecs (a*o*ra*ómoi) Era de la seva competència vigilar que no s'introduïen ritus de nous deus a la ciutat, tenir cura de l'observança de les cerimònies religioses, i la celebració de les antigues [[festes romanes|festes i festivals]]. La superintendència general de la policia comprenia el deure de preservar l'ordre públic, la decència, i la inspecció dels [[banys romans|banys]], dels [[bordell]]s i de les prostitutes. Els edils disposaven de diversos subalterns com els ''praecones, scribae ''i'' viatores''.

 

els patricis. Des d'aquell moment quatre edils, dos plebeus i dos curuls, s'escollien anualment.<ref>Livi, VI 42</ref> Els honors distintius dels edils curuls eren la [[Cadira curul|sella curul]], de la que deriva el seu nom, la [[toga pretexta]], precedència en els discursos davant del senat, i el ''ius imaginum''.<ref>Ciceró, Verr. v. 14</ref>

Només els edils curuls tenien el ''ius edicendi'', o el poder de promulgar [[edicte]]s;<ref>Gaius, I 6</ref>