Catedral de Burgos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja infotaules i altres canvis menors |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula edifici
|
| nom = Catedral de Burgos
| imatge = Catedral de Burgos.jpg
| peu = Façana principal de la Catedral de Burgos
|tipus_edifici = [[Catedral]]
|superficie = 1,03 ha
Linha 9 ⟶ 11:
|img_planta = O'SHEAS (1895) p196 BURGOS - CATHEDRAL.jpg
}}
La '''Catedral de
▲La '''Catedral de Santa Maria de [[Burgos]]''', tercera catedral d'[[Espanya]] per les seves dimensions, després de [[Sevilla]] i [[Toledo]], és un destacable edifici [[arquitectura gòtica|gòtic]] que ha sabut adaptar l'estil adornat amb flors vingut de [[França]] i d'[[Alemanya]] a l'exuberància pròpia de l'estil decoratiu espanyol. Les nombroses obres d'art que es troben a l'interior en fan un grandiós museu de l'escultura gòtica europea.
== Història ==
[[Fitxer:Burgos Cathedral Needles.jpg|thumb|esquerra|Les torres]]▼
Després de la col·locació de la primera pedra per [[Ferran III de Castella]] el [[1221]], la construcció de la catedral s'efectua en dues grans etapes corresponents a dos estils del gòtic:
* al [[segle XIII]] les [[nau (arquitectura)|naus]] i les portades són edificades per arquitectes locals segons els plànols que féu el bisbe Don Mauricio en un viatge a través de França, llavors en plena febre gòtica;
* al [[segle XV]] una nova tallada de treballs eleva les fletxes de la façana, la capella del ''Condestable'' i la decoració de les capelles dels laterals. És llavors l'estil nòrdic que s'implanta, ja que Alonso de Cartagena, un altre gran prelat de Burgos, ha portat amb ell a la seva tornada del [[Concili de Bâle]] diversos arquitectes i escultors vinguts de [[Països Baixos espanyols|Flandes]], de [[Renània]] i de [[Borgonya]].
▲[[Fitxer:Burgos Cathedral Needles.jpg|thumb|Les torres]]
Aquests artistes van trobar en l'art local, impregnat d'[[arabesc]]s [[mudèjar]]s, una font de renovació del [[gòtic flamejant]] que es dessaboria llavors en la resta d'Europa. [[Felipe Bigarny]], el flamenc [[Gil de Siloé]] i el renà [[Jean de Cologne]] en són distingits molt particularment. Assimilant ràpidament, crearan verdaderes descendències d'escultors
== L'exterior ==
[[Fitxer:Catedral de Burgos 23-07-07 1645.jpg|thumb|esquerra|Porta del Sarmental]]▼
;Porta del Sarmental: Construïda al voltant del [[1230]], és la primera porta bastida de la catedral. Consta d'un timpà, envoltat per tres [[arquivolta|arquivoltes]] en la que es representen els ancians de l'[[Apocalipsi]] i diversos cors d'àngels. Al timpà s'hi troba la figura de Jesús en majestat, flanquejat pels símbols dels evangelistes o [[Tetramorf]] (fixar-se en la varietat de les actituds dels quatre evangelistes). Sota el timpà una llinda amb dotze figures assegudes representant els apòstols. La porta està dividida per un mainell en la que apareix una moderna estàtua (substituint la deteriorada original) en la qual es representa un bisbe, tradicionalment es diu que és el Señor Mauricio, encara que bé pogués ser don Asterio de Oca o San Indalecio. En els muntants es troben esculpits sis figures, quatre de les quals representen [[Moisès]], [[Aaró]], [[Sant Pere]] i [[Pau de Tars|Sant Pau]]. Les escultures d'aquesta portalada van ser obrades pel mateix taller francès que va esculpir part de la portalada occidental de la catedral d'Amiens, assolint un nivell artístic d'excel·lent qualitat dins el conjunt catedralici castellà. El tipus elegant, la serenor i la voluntat de crear imatges naturalistes són característics d'aquest taller escultòric d'Amiens, actiu al primer quart del segle XIII. La famosa escultura del Beau Dieu del mainell de la porta central d'Amiens és un bon exemple de l'estil del taller i és impressionant la seva semblança formal amb el Crist com a Jutge de Burgos, possiblement obra del mateix autor francès.▼
;La Portada de la Coroneria: Les estàtues de pedra del [[timpà]] tenen la gràcia dels seus models de [[Notre-Dame de París]], però els plecs de la seva roba són més animats. Els apòstols dels brancals no arriben a uns bons nivells formals.▼
▲[[Fitxer:Catedral de Burgos 23-07-07 1645.jpg|thumb|Porta del Sarmental]]
▲Construïda al voltant del [[1230]], és la primera porta bastida de la catedral. Consta d'un timpà, envoltat per tres [[arquivolta|arquivoltes]] en la que es representen els ancians de l'[[Apocalipsi]] i diversos cors d'àngels. Al timpà s'hi troba la figura de Jesús en majestat, flanquejat pels símbols dels evangelistes o [[Tetramorf]] (fixar-se en la varietat de les actituds dels quatre evangelistes). Sota el timpà una llinda amb dotze figures assegudes representant els apòstols. La porta està dividida per un mainell en la que apareix una moderna estàtua (substituint la deteriorada original) en la qual es representa un bisbe, tradicionalment es diu que és el Señor Mauricio, encara que bé pogués ser don Asterio de Oca o San Indalecio. En els muntants es troben esculpits sis figures, quatre de les quals representen [[Moisès]], [[Aaró]], [[Sant Pere]] i [[Pau de Tars|Sant Pau]]. Les escultures d'aquesta portalada van ser obrades pel mateix taller francès que va esculpir part de la portalada occidental de la catedral d'Amiens, assolint un nivell artístic d'excel·lent qualitat dins el conjunt catedralici castellà. El tipus elegant, la serenor i la voluntat de crear imatges naturalistes són característics d'aquest taller escultòric d'Amiens, actiu al primer quart del segle XIII. La famosa escultura del Beau Dieu del mainell de la porta central d'Amiens és un bon exemple de l'estil del taller i és impressionant la seva semblança formal amb el Crist com a Jutge de Burgos, possiblement obra del mateix autor francès.
;La portada de la Pellejeria: Sobre l'altra cara del [[Creuer (arquitectura)|creuer]] nord, ha estat concebuda per François de Cologne al començament del segle XVI, en estil [[plateresc]]. Vorejant la capçalera, un s'adona que la capella del condestable amb la seva decoració ''isabelina'' i la seva llanterna amb pinacles és un afegitó sobre l'aspecte inicial.▼
▲Les estàtues de pedra del timpà tenen la gràcia dels seus models de [[Notre-Dame de París]], però els plecs de la seva roba són més animats. Els apòstols dels brancals no arriben a uns bons nivells formals.
▲Vorejant la capçalera, un s'adona que la capella del condestable amb la seva decoració ''isabelina'' i la seva llanterna amb pinacles és un afegitó sobre l'aspecte inicial.
== L'interior ==
;La Cruïlla del creuer: L'esplèndida [[llanterna]] omplerta d'estrelles de la cruïlla s'eleva a 54 m sobre el sòl. Sota es troben les làpides
;El cor: L'imponent conjunt de 103 seients de fusta de noguera ha estat esculpit de [[1507]] a [[1512]] per [[Felipe Bigarny]]. Les escenes de l'[[Antic Testament|Antic]] i del [[Nou Testament]] ocupen els respatllers alts, els subjectes mitològics o burlescos dominen la part inferior dels seients. Al centre: bonica estàtua jacent del bisbe fundador Mauricio, de fusta recobert d'una placa de coure esmaltat del [[segle XIII]].▼
;El retaule del mestre Autel: És una obra del [[Renaixement]] del [[segle XVI]], tractada en fort relleu sobre fons de nínxols i de frontons molt clàssics.▼
▲L'esplèndida llanterna omplerta d'estrelles de la cruïlla s'eleva a 54 m sobre el sòl. Sota es troben les làpides d'[[el Cid]] i de la seva muller [[Ximena Díaz|Doña Jimena]].
;El deambulatori: A darrere de l'altar, degut en part a Felipe Bigarny, hi ha una escena sorprenentment expressiva de la Pujada en el Calvari.▼
; La capella del condestable: Està tancada per una magnífica reixa. Sumptuosa fundació del condestable de Castella [[Hernández de Velasco]], aquesta capella isabelina construïda per Simon de Cologne està il·luminada per una llanterna posada en una elegant cúpula estrellada. Tots els grans escultors burgalesos del començament del Renaixement han col·laborat en l'exuberant decoració dels murs i del retaule. El Condestable i la seva esposa jeuen sobre el seu mausoleu de [[marbre de Carrara]], al costat d'una immensa llosa de marbre granat que destinaren als seus nens. Sobre el costat dret de la capella s'obre la porta plateresca de la sagristia ([[1512]]) on s'admira una Maria Magdalena de Giovan Pietro Rizzoli de Gianpetrino discípul de [[Leonardo da Vinci]].▼
▲L'imponent conjunt de 103 seients de fusta de noguera ha estat esculpit de [[1507]] a [[1512]] per [[Felipe Bigarny]]. Les escenes de l'[[Antic Testament|Antic]] i del [[Nou Testament]] ocupen els respatllers alts, els subjectes mitològics o burlescos dominen la part inferior dels seients.
; L'escala de la Coroneria: Del més pur estil renaixentista, aquesta majestuosa escala ha estat concebuda per [[Diego de Siloé]] al començament del [[segle XVI]]. El mestre ferreter francès Hilaire va participar en l'execució de l'elegant rampa daurada. Està esculpida amb una gran riquesa iconogràfica, motius vegetals, animals fantàstics, esfinxs, i altres animals que es distribueixen al llarg dels murs i arcs de l'escala. L'escala està rematada amb una barana de ferro sobredaurat de gran bellesa. Va ser model de l'escala que es pot admirar a l'[[Òpera de París]].▼
; Les capelles laterals: Cadascuna és un verdader museu d'art gòtic i plateresc: [[Gil de Siloé]] i [[Diego de la Cruz]] van treballar junts al gran retaule gòtic de la capella de [[Santa Anna]] que descriu la vida de la mare de la Verge. En el seu centre s'obre l'Arbre de Jessé al cim del qual regnen la Verge i el Nen. Al cor de l'Arbre representa la trobada d'Anna i de Joaquim, el seu espòs. Al cap de la nau, a prop de les voltes, un ''[[papamoscas]]'' obrint la boca a ritme de les hores. Es veurà a la capella del Sant Crist un d'aquests crists revestits de pell de búfal i de cabells per donar-los una aparença humana. El de Burgos és un dels més populars. A la capella de la Presentació, sepulcre del bisbe de Lerma, per Felipe Bigarny. A la capella de la Visitació, tomba d'Alonso de Cartagena per Gil de Siloé.▼
▲És una obra del [[Renaixement]] del [[segle XVI]], tractada en fort relleu sobre fons de nínxols i de frontons molt clàssics.
▲A darrere de l'altar, degut en part a Felipe Bigarny, hi ha una escena sorprenentment expressiva de la Pujada en el Calvari.
▲Tots els grans escultors burgalesos del començament del Renaixement han col·laborat en l'exuberant decoració dels murs i del retaule. El Condestable i la seva esposa jeuen sobre el seu mausoleu de [[marbre de Carrara]], al costat d'una immensa llosa de marbre granat que destinaren als seus nens. Sobre el costat dret de la capella s'obre la porta plateresca de la sagristia ([[1512]]) on s'admira una Maria Magdalena de Giovan Pietro Rizzoli de Gianpetrino discípul de [[Leonardo da Vinci]].
▲Del més pur estil renaixentista, aquesta majestuosa escala ha estat concebuda per [[Diego de Siloé]] al començament del [[segle XVI]]. El mestre ferreter francès Hilaire va participar en l'execució de l'elegant rampa daurada. Està esculpida amb una gran riquesa iconogràfica, motius vegetals, animals fantàstics, esfinxs, i altres animals que es distribueixen al llarg dels murs i arcs de l'escala. L'escala està rematada amb una barana de ferro sobredaurat de gran bellesa. Va ser model de l'escala que es pot admirar a l'[[Òpera de París]].
▲Cadascuna és un verdader museu d'art gòtic i plateresc: [[Gil de Siloé]] i [[Diego de la Cruz]] van treballar junts al gran retaule gòtic de la capella de [[Santa Anna]] que descriu la vida de la mare de la Verge. En el seu centre s'obre l'Arbre de Jessé al cim del qual regnen la Verge i el Nen. Al cor de l'Arbre representa la trobada d'Anna i de Joaquim, el seu espòs. Al cap de la nau, a prop de les voltes, un ''papamoscas'' obrint la boca a ritme de les hores. Es veurà a la capella del Sant Crist un d'aquests crists revestits de pell de búfal i de cabells per donar-los una aparença humana. El de Burgos és un dels més populars. A la capella de la Presentació, sepulcre del bisbe de Lerma, per Felipe Bigarny. A la capella de la Visitació, tomba d'Alonso de Cartagena per Gil de Siloé.
== El claustre ==
Linha 80 ⟶ 53:
* [[Leocadio Hernández Azcunce]] ([[Pamplona]], 1883-1965)
== Vegeu també
* [[Arquebisbat de Burgos]]
{{commonscat}}
Linha 87 ⟶ 61:
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Catedral
[[Categoria:Edificis de Burgos]]
[[Categoria:Patrimoni de la Humanitat a Espanya]]
| |||