Ferrocarril: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 16:
Probablement l'avantpassat del ferrocarril és el [[carro]], que tenia el camí marcat per les roderes sobre les quals circulava. Els carros varen anar excavant solcs paral·lels en els carrers d'[[Ur]]. Els seus habitants ben aviat es varen adonar que aquestes roderes, quan eren profundes, mantenien els vehicles dins del camí i no espatllaven les cases al costat de les quals passaven, en els estrets carrers de les ciutats que regaven el [[Tigris]] i l'[[Eufrates]]. Més endavant els carrers polsegosos o enfangats es varen cobrir amb lloses, deixant, deliberadament, els solcs necessaris perquè els carros seguissin un camí fix. Cal no oblidar que la carreta de quatre rodes era llavors una invenció recent, i que el seu eix del darrere no era orientable.
 
=== Línies sobre carrils de fusta ===
[[Fitxer:Brno, Brno Město, historická koňská tramvaj.jpg|thumb|Ferrocarril urbà: tranvia de cavalls a [[Brno]] ([[República Txeca]])]]
[[Fitxer:Old mine cars, Mogollon NM.jpg|thumb|Antigues vagonetes mineres]]
Línia 24:
Els transports sobre carrils van començar a reaparèixer a [[Europa]] després de l'[[Alta Edat Mitjana]]. La primera notícia sobre un [[transport]] d'aquest tipus en el continent europeu en aquest període apareix en un vitrall a la [[catedral de Friburg de Brisgòvia]] al voltant de 1350.<ref name = GrandExperiment> {{ref-llibre| cognom=Hylton|nom = Stuart|títol = The Grand Experiment: The Birth of the Railway Age 1820-1845|editorial = Ian Allan Publishing|any=2007}}</ref> El 1515, el cardenal Matthäus Lang va descriure un funicular al castell de Hohensalzburg ([[Àustria]]) anomenat «Reisszug». La línia utilitzava carrils de fusta i s'accionava mitjançant una corda de cànem moguda per força humana o animal. La línia continua funcionant actualment, encara que completament substituïda per material modern, sent una de les línies més antigues que encara estan en servei.<ref name = FM1>{{ref-web|url=http://www.funimag.com/funimag10/RESZUG01.HTM |títol = Der Reiszug - Part 1 - Presentation|editor= Funimag|consulta=2 de juny de 2019|llengua=anglès}}</ref>
 
A partir de 1550, les línies de [[via estreta]] amb carrils de fusta van començar a generalitzar-se en les mines europees.<ref>{{ref-llibre|autor = Georgius Agricola |títol = De re metallica |any = 1913 |isbn = 0486600068}}</ref> Durant el segle XVII les vagonetes de fusta traslladaven el mineral des de l'interior de les mines fins canals on es trasbordaba la càrrega al transport fluvial o carros. L'evolució d'aquests sistemes va portar a l'aparició del primer tramvia permanent el 1810, el «Leiper Railroad» a [[Pennsilvània]].<ref>{{ref-web|url=http://www.seas.upenn.edu/~morlok/morlokpage/transp_data.html|títol = First permanent railroad in the U.S. and its connection to the University of Pennsylvania|cognom = Morlok|nom=Edward K.|data= 11 de maig 2005|urlarxiu= https://web.archive.org/web/20050402153156/http://www.seas.upenn.edu/~morlok/morlokpage/transp_data.html|datarxiu=2 de juliol de 2019|llengua=anglès}}</ref>
 
=== Línies sobre carrils de metall ===
El primer ferrocarril pròpiament dit (és a dir, amb carrils de [[ferro]]) tenia [[rail|rails]] formats per un cos de fusta recobert per una xapa, i va ser fabricat el 1768.<ref>[[Coalbrookdale]] {{ref-llibre|títol=Railways (pt 1)|url=http://www.1902encyclopedia.com/R/RAI/railway-01.html|obra=Encyclopedia Britannica|any=1902 |isbn=187252463X|consulta=2 de juny de 2019|llengua=anglès}}</ref> Això va permetre l'elaboració d'[[Aparell de via|aparells de via]] més complexos. Al principi només existien llaços de final de línia per invertir les composicions, però aviat van aparèixer els [[Desviació magnètica|canvis d'agulles]].<ref>{{ref-llibre |autor = Vaughan, A. |any = 1997|títol = Railwaymen, Politics and Money |lloc=Londres |editorial = John Murray | isbn = 0719557461|llengua=anglès}}</ref> a partir de 1790 es van utilitzar els primers carrils completament d'acer al [[Regne Unit]].<ref name="Guiness Book of Rail Facts & feats">{{ref-llibre|cognom= Marshall|nom=John|títol=The Guiness Book of Rail Facts & feats|any=1979|isbn = 0-900424-56-7|llengua=anglès}}</ref> El 1803, William Jessop va inaugurar la línia «Surrey Iron Railway» al sud de [[Londres]], sent el primer ferrocarril públic de [[tracció animal]] (tirat per cavalls).<ref> {{ref-web|url= http://www.stephensonloco.fsbusiness.co.uk/surreyiron.htm|títol=Surrey Iron Railway 200TH - 26th July 2003|editor=Stephenson Locomotive Society |obra=Early Railways|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20090312025032/http://www.stephensonloco.org.uk/early_railways.htm|datarxiu=12 de març de 2009 |llengua=anglès}}</ref> La invenció del [[ferro forjat]] el 1820 va permetre superar els problemes dels primers carrils de ferro, que eren fràgils i curts, augmentant la seva longitud a 15 metres.<ref>{{ref-llibre|cognom=Skempton|nom = AW|títol= A biographical dictionary of civil engineers in Great Britain and Ireland, John Birkinshaw|pàgines=59-60|url=http://books.google.com/books?id=jeOMfpYMOtYC&pg=PA59|isbn=9780727729392|any=2002}}</ref> El 1857 van començar a fabricar-carrils de [[acer]] definitivament.<ref name = "Guiness Book of Rail Facts & feats" />
 
El primer passeig de tramvia, es va obrir entre [[Swansea]] i Mumbles a [[Gal·les]] el 1807. Els cavalls van romandre el mode preferit per al transport de tramvia fins i tot després de l'arribada de motors de vapor, fins a finals del segle XIX, perquè eren més nets en comparació amb els tramvies de vapor que causaven fum als carrers de la ciutat.
 
La invenció del [[ferro forjat]] el 1820 va permetre superar els problemes dels primers carrils de ferro, que eren fràgils i curts, augmentant la seva longitud a 15 metres.<ref>{{ref-llibre|cognom=Skempton|nom = AW|títol= A biographical dictionary of civil engineers in Great Britain and Ireland, John Birkinshaw |pàgines=59-60|url=http://books.google.com/books?id=jeOMfpYMOtYC&pg=PA59|isbn=9780727729392|any=2002}}</ref>
 
El 1857 van començar a fabricar-se carrils de [[acer]] definitivament.<ref name = "Guiness Book of Rail Facts & feats" /> La introducció del [[Procés Bessemer]], que va permetre fer un acer econòmic, va portar a l'època de gran expansió dels ferrocarrils que va començar a finals dels anys 1860. Els rails d'acer duraven molt més que els de ferro.<ref name="Wells1891">{{ref-llibre|cognom=Wells|nom=David A.|any=1891|títol=Recent Economic Changes and Their Effect on Production and Distribution of Wealth and Well-Being of Society|editorial= D. Appleton and Co.|lloc=Nova York|isbn=978-0-543-72474-8 |url= https://books.google.com/books?id=2V3qF4MWh_wC&printsec=frontcover&dq=RECENT+ECONOMIC+CHANGES+AND+THEIR+EFFECT+ON+DISTRIBUTION+OF+WEALTH+AND+WELL+BEING+OF+SOCIETY+WELLS#v=onepage&q&f=false|llengua=anglès}}</ref><ref name= "Grubler1990">{{ref-llibre|cognom=Grübler |nom=Arnulf |títol=The Rise and Fall of Infrastructures: Dynamics of Evolution and Technological Change in Transport |any=1990 |editorial=Physica-Verlag |lloc=Heidelberg i Nova York|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Fogel |nom=Robert W. |any=1964 |títol=Railroads and American Economic Growth: Essays in Econometric History |editorial=The Johns Hopkins Press |lloc=Baltimore i Londres |isbn=978-0-8018-1148-7 |llengua= anglès}}</ref> Els rails d'acer van fer possibles locomotores més pesades, cosa que va permetre trens més llargs i millorar la productivitat dels ferrocarrils.<ref>{{ref-llibre|títol=Inside the Black Box: Technology and Economics |cognom= Rosenberg |nom= Nathan |any=1982 |editorial= Cambridge University Press|lloc= Cambridge, Nova York |isbn=978-0-521-27367-1 |pàgines=60| llengua=anglès}}</ref> El procés Bessemer va introduir el nitrogen en l'acer, el que va fer que l'acer es tornés fràgil amb el temps. El forn obert va començar a substituir el procés de Bessemer cap a finals del segle XIX, millorant la qualitat de l'acer i reduint encara més els costos. Així, l’acer va substituir completament l’ús del ferro als carrils, convertint-se en estàndard per a tots els ferrocarrils.
 
=== L'era del vapor ===