Magnetoscopi de casset: diferència entre les revisions

UnUna '''magnetoscopi de cassetdomèstic, videograbadoravídeo ''' o ''' VCR''' ( [[acrònim]] de l'anglès '''''videovídeo cassette recorder)''''') és un tipus de [[magnetoscopi]] d'ús industrialdomèstic, que utilitza una [[cinta de vídeo]] extraïbleextractable que conté una [[cinta magnètica]] per gravar [[Senyal d'àudio|àudio]] i [[vídeo]] d'un senyal de [[televisió]] o d'una altra videograbadora de manera que pugui ser reproduït posteriorment, però també cal tenir en compte que. moltsMolts VCR tenen el seu propi sintonitzador (per a la recepció directa de la televisióTV) i un temporitzador programable (que permeten gravar un cert canal a una hora en particular).

La història dedel les[[magnetoscopi]] videograbadoresdomèstic éssegueix immediatamenta posteriorla ahistòria l'enregistramentde la gravació en [[cinta de vídeo]] en general. [[Ampex]] va introduir la primera gravadora de cinta de vídeo comercialment reeixida enel 1956. Se li'l coneixia com el format [[Cuádruplex|2 "Quadruplex]], que utilitzavautilitza una cinta de 5.1 centímetres (dues polzades). ACausa causade della seuseva preu en el mercat de 50.000 [[Dòlar dels Estats Units|US $]], 2 "Quadruplex només podia ser adquirit per cadenes de televisió i grans estacions individuals. [[Sony]] vacomercialitzà llançar enel 1963 el primer [[MagnetoscopiGravadora de cinta de vídeo|VTR]] [[Magnetòfon de bobina oberta|''reel-to-reel'']] dirigit a negocis, estudisaplicació mèdicsmèdica, aerolínies, i al sector educatiueducació. Les companyies Ampex i [[Radio Corporation of America|RCA]] van llançarcomercialitzaren després enel 1965 la seva pròpia versió VTR ''reel-to-reel'' [[Escala de grisos|monocrom]] amb un preu per sota dels US $ 1,.000 per al mercat domèsticdel consumidor casolà.

==== Sony OU-matic ====

El desenvolupament de les cintes de vídeo va sorgirseguir com a conseqüència delel reemplaçament per cintes d'altres sistemes de rodet en articles del consumidor: els [[Cassetcasset|cassets compactes d'àudio]] i els cartutxos [[Instamatic]] enel 1963, i el cartutx de pel·lícules casolà [[Súper 8 (format de pel·lícula) |Súper 8]] el 1966. Sony va demostrar un prototip de cinta de vídeo a l'octubre de 1969, després treball per establir un estàndard per a març de 1970 amb set socis manufacturers. El resultat, el sistema de Sony [[U-matic]], introduït a Tòquio alel setembre de 1971, va ser el primer format de cinta de vídeo comercial al món. Els seus cartutxos s'assemblen a una versió més gran de les futures cintes [[VHS]], utilitzaven una cinta de 1.,9 cm (3/4 de polzada) i tenien un màxim de reproducció de 90 minuts. Sony també va introduir dues màquines (el reproductor de cintes de vídeo VP-1100 i la videograbadoramagnetoscopi domèstic VO-1700) per utilitzara usar aquestes noves cintes. U-matic, amb el seu sistema d'ús fàcil, va fer que altres sistemes de cintes de vídeo passessinpassaran a estarser obsolets ràpidament al Japó i els Estats Units, on els VCR U-matic eren utilitzats en forma massiva en estacions de televisió, escoles i negocis.

==== Format "VCR" de PhilipsPhillips ====

[[File:N1500_v2 N1500 v2.jpg|miniaturathumb|Una280px|Un [[magnetoscopi]] videograbadoradomèstic N1500, amb gabinet de fusta.]]

El 19721970 la companyia [[Països Baixos|holandesa]] d'electrònica [[Philips]] va desenvolupar un format de [[cinta de vídeo]] per a la llar. PhilipsConfusament, Phillips va nomenar al seu format "VCR" (encaratot i que també era anomenat "N1500"). El format va ser també recolzat per [[Grundig]] i [[LOEWE ]]. Utilitzava un casset quadrat i una cinta de mitja polzada (1.3 cm), permetent un temps de gravació d'una hora. El primer model, disponible al [[Regne Unit]] el 1972, estava equipat amb un comptador de temps que utilitzava dials rotatoris. Amb un cost de gairebé £ 600 £, resultava un sistema summament car i amb prou feines va ser acollit com a sistema domèsticper a ús a la llar. No obstant això, més endavant van llançarcomercialitzaren una versió de cinta de llarga durada coneguda com " [[VCR-LP ]]" o N1700, que utilitzava les mateixes cintes i que es va vendre relativament bé en escoles i universitats.

El sistema [[Avco]] [[Cartrivision]], una combinació de televisió i VCR de [[Cartridge Television Inc]] que es venia a US $ 1,600, va ser la primera videograbadoramagnetoscopi domèstic a tenir cintes pregravades de pel·lícules populars disponibles per a lloguer. Igual que el format VCR de [[Philips]]Phillips, el casset quadrat de Cartrivision tenia dos rodets de cinta de mitja polzada muntat un damunta sobre d'un altre que podien gravar fins a 114 minuts. Això es devia a l'ús de [[compressió de vídeo]] que gravava cada terç de [[camp de vídeo]] i el reproduïa una altrade vegadatornada tres vegades. Videocassets de pel·lícules conegudes de l'època com '' [[El pont delsobre el riu Kwai|Bridge on the River Kwai]] '' i '' [[Endevina qui ve a sopar|Guess Who 's Coming to Dinner]] '' podien ser sol·licitadesdemanades mitjançant un catàleg a un detallistaminorista i era enviat per correu i després de veure-la havia de ser retornat al minorista. Altres videocassets amb temes esportius, viatges, art i altres, estaven disponibles per a la compra. També estava disponible al mercat una càmera monocroma per realitzar vídeos casolans. Cartrivision va començar a vendre's alel juny de 1972, principalment a les botigues per departament [[Sears]] i [[Montgomery Ward]] als Estats Units. Va deixar de vendre's tres mesos després apel causa defet que va obtenir baixes vendes. Més endavant, es va descobrir que les cintes de Cartivision que havien estat emmagatzemades en un magatzem s'havien desintegrat.

* Alguns indiquen que VHS va guanyar perquè des del principi comptava amb el doble de temps de gravació, ja que el format Beta estava limitat a una hora de gravació, encara queperò aviat va ser substituït per la versió Beta II que permetia dues hores de gravació. Beta I ja estavaera obsolet quan va arribar a Europa el [[1978]] .

==== PhilipsEl Videoprincipi 2000de la fi? ====

Presentat elen 1983, Macrovision és[[Macro-vision]]s un sistema que redueix la qualitat de gravat feta de cintes de vídeo comercials, [[DVD]] i [[pagament per visió]], per a això difonen el senyal de vídeo afegint pics aleatoris de luminància durant l'emblanquiment vertical. Això confon l'ajust de nivell automàtic de gravat del VCR causant que la brillantor de la imatge canviï constantment, deixant ununa enregistramentgravació incapaç de veure's.

Quan es crea una còpia d'un videocasset protegit contra còpies, el senyal distorsionadadistorsionat Macrovision és emmagatzemadaemmagatzemat en la mateixa cinta per un equip de gravat especial. PerEn contracanvi, en els DVDDVDs hi ha només un marcador que sol·licitademana a l'aparell que produeixi talaquesta distorsió durant la reproducció. Tots els reproductors de DVD inclouen aquesta protecció i obeeixen al marcador, encara que de forma no oficial molts models poden ser modificats o ajustats per desactivara deshabilitar aquesta opció.

El sistema de protecció Macrovision pot fallar enal treballar en VCRs antics, usualmentnormalment a causa de la manca d'un sistema AGC[[Automatic Gain Control|AGC]]. Només els VHS i [[S-VHS]] (i gravadors de DVD) són susceptibles a aquest senyal, generalment màquines d'altres formats de cinta no són afectats. Els VCRs usats de manera professional compten ambdisposen d'un sistema AGC ajustable, un circuit específic "Macrovision" o [[Time Base Corrector|Digital Timebasetimebo Corrector]] (corrector de base de temps o TBC) i poden copiar les cintes protegides preservant o no la protecció. Aquests VCRs són generalment cars i són venuts exclusivament a professionals certificats (editors de vídeo, estacions de televisió, etc.) controlant d'aquesta manera els canals de distribució per a evitar que siguin usats per produir còpies il·lícites.

A més del VCR casolà estàndard, amb lael passadapassar dels anys s'han produït un gran nombre de variants. Aquestes inclouen aparells "tot en un" tals com Televideoara [[TV/VCR combo|televídeo]] (un aparell amb funcionalitat de TV i VCR)

També es van vendre VCRs amb doble cassetcasetera, encara que amb poc èxit.

Alguns Camcorders també van integrar un sistema VCR. La majoria d'ells usavenfeien servir formats de videocasset més petits, gairebé de [[8 mm vídeo format|8mm]], [[VHS-C]], o [[DV|MiniDV]], encara que alguns models antics suportaven [[VHS]] i Betamax de grandàriamida original.

Per gravació de vídeos casolans, es van popularitzar els [[Enregistrador digitalpersonal de vídeo|gravadors personals de vídeo]] (com ara [[TiVo]], [[MythTV]], [[Sky +]] i [[ReplayTV ]]) i els [[Gravadorgravador de DVD|gravadors de DVD recorder]], encara que només van reemplaçar lentament al VCR. És més, TiVo treballa amb VCR 's que poden ser usats per emmagatzemar enregistramentsgravacions PVR. No obstant això, la introducció de DVD regravablesre-gravables amb suficient capacitat d'enregistramentde gravació i amb l'avantatge de [[accés aleatori]] pot significar el final del VCR, sobretot ara que els preus estan baixant.

El principal inconvenient del DVD regravablere-gravable no és la tecnologia en si mateixa, sinó els formats dels discos. En l'actualitat hi ha tres tipus de discs DVD regravablesre gravables: '' DVD +,'', '' DVD - '' (tots dos en versions per a una sol enregistramentgravació la mateixa manera que versions regravablesre gravables) i DVD-RAM (que és sempre regravablere gravable i sempre confós amb DVD -). ElsTots tres són produïts per diferents empreses d'electrodomèstics i cap al ‡ mostra cap signe d'estar guanyant en elal mercat consumidorde consum. No obstant això molts reproductors de DVD no són capaços de gravar en DVD + i DVD-.

Una altra important desavantatge de l'enregistramentla gravació de DVD és que un DVD està limitat a dues hores de gravació si es desitja que la qualitat no es redueixi considerablement (cal tenir en compte que la qualitat és molt millor que el VHS, a qualitat similarsemblant el temps d'enregistramentde gravació augmenta considerablement), mentre que les cintes VHS gravaven fins a 210 minuts (reproducció estàndard) en zones NTSC i prop de 300 minuts en zones PAL. La difusió dels DVD regravablesre-gravables de dues capes redueix aquest desavantatge, però el cost el converteix en un producte gairebé prohibitiu, comparat amb els discosdiscs estàndard d'una capa.

* Predicció del temps restant real ena la cinta i temps real transcorregut. Abans s'indicava un valor relacionat amb el nombre de girs de la cinta. En variar el diàmetre de la cinta enrotllada també variava la velocitat de la cinta en relació amb les revolucions.

* '''Programació'''

** Programació de l'inici i final de l'enregistramentla gravació.

** OTR (One Touch Recording): Programació ràpida. Se li dóna al REC i segons el nombre de vegades que se li torni a donar se pers'atura en 30 ', 60', etc.

** [[Showview|Showview.ShowView]]. Mitjançant uns codis ena les revistes de programació es pot poden programar els videosvídeos que posseeixentenen aquesta funció. Té l'inconvenient que hi ha sintonitzar les cadenes alsen els canals preestablerts, sinó gravés la cadena equivocada.

* '''Cerca'''

** Cerca indexada. A la cinta se li poden fer marques, per després situar la cinta directament en alguna d'aquestes posicions automàticament. En alguns models solnomés es poden fer en començar a gravar i normalment són incompatibles entre els diferents aparells.

** També se li pot indicar el minut exacte i que es paris'aturi en aquest punt.

* L'enregistramentLa gravació de diversos canals alhoraal mateix temps, és més senzilla. Es necessita una sintonizadorasintonitz-adora que pugui gravar diversos canals alhoraal mateix temps, i un [[Unitat central de processamentCPU|processador]] i [[disc dur]] suficientmentprou ràpids.

* RebobinatgeRebobinat, posicionament i avanç instantani.