Liberal Demòcrates (Regne Unit): diferència entre les revisions

 

El començament fou difícil. A les [[eleccions europees de 1989]] els [[Partit Verd d'Anglaterra i Gal·les|Verds]] els deixaren en quart lloc, però a les [[eleccions al Parlament del Regne Unit de 1992|legislatives de 1992]] va treure el 17,8% dels vots i 20 escons, i a les de [[eleccions al Parlament del Regne Unit de 1997|1997]] en va treure 46, gràcies a la concentració tàctica del vot. Volien proposar pacte als laboristes, però [[Tony Blair]] guanyà amb majoria absoluta i no fou possible.

El 1999 dimití Ashdown i fou substituït per [[Charles Kennedy]], cap fins al 2006. A les [[eleccions al Parlament del Regne Unit de 2001|legislatives de 2001]] augmentà el seu vot al 18,3% i obtingueren 52 escons, i Kennedy fou nomenat parlamentari de l'any gràcies a l'oposició a la guerra. A les [[eleccions al Parlament del Regne Unit de 2005|eleccions de 2005]] van obtenir el 22,1% i 62 escons, el millor resultat fins aleshores, però exigiren un canvi en el sistema electoral porque havien obtingut vora la quarta part dels vots i només una desena part dels escons. L'elecció de [[Michael Cameron]] com a cap [[Partit Conservador (Regne Unit)|conservador]], més carismàtic, i els problemes amb l'alcohol de Kennedy el van fer dimitir el 2006. Fou elegit cap del partit sir [[Menzies Campbell]], però no va poder aturar la caiguda en intenció de vots en eleccions parcials i el 2007 va dimitir.  Fou substituït per Nick Clegg, diputat per Midlands.

 

== Resultats electorals ==

{| class="wikitable"

|-