Partit Comunista de Noruega: diferència entre les revisions

 

Paral·lelament a la disminució de la seva influència electoral, el partit va ser devastat per lluites internes. [[Halvard Olsen]] i altres dirigents sindicals va abandonar el partit en 1924, en protesta per la política sindical del NKP. [[Sverre Sjøstad]], president i fundador, i els seus seguidors van abandonar el partit el 1927 per prendre part en la reunificació amb el DNA (que es va fusionar amb el Partit Socialdemòcrata Laborista de Noruega). Emil Stang i Olav Scheflo deixaren el partit el mateix any, ja que no s'oposaven al govern dels laboristes. Però el 1927 se'ls uní el grup Mot Dag, un cercle d'intel·lectuals d'esquerra, tot i que el 1928 deixaren el partit per a formar un grup d'ultraesquerra.

=== La Segona Guerra Mundial ===

 

 

El NKP va jugar un paper dirigent en el moviment de resistència, organitzant sabotatges i accions guerrilleres. Però encara que els diferents sectors de la resistència mostraven un front unit contra els ocupants, les relacions entre el NKP i el Front intern, el govern a l'exili i el moviment sindical clandestí no sempre eren cordials, ja que aquests només proposaven la resistència pacífica i tasques de suport d'intel·ligència als Aliats, i només al final del conflicte participaren activament en la resistència. Generalment el NKP cercà adoptar tàctiques ofensives contra els ocupants. També editaren el diari ''Friheten'' (Llibertat).

=== Ressorgiment en la Postguerra ===

Després de la guerra, el NKP va gaudir d'un fort impuls de popularitat pel seu paper en la lluita de la resistència. El paper que de la [[Unió Soviètica]] havia exercit en derrotar Alemanya i, en particular, l'alliberament de [[Finnmark]] pels soviètics, també va contribuir a la seva popularitat.

 

Al govern d'unitat nacional format després de la guerra, s'hi van incloure dos comunistes (Johan Strand Johansen i Kirsten Hansteen). Hansteen va ser la primera dona ministra de Noruega. L'òrgan del partit ''Friheten'' assolirà una edició d'uns 100.000 exemplars després de la guerra. En el nou clima de tolerància de la postguerra, es plantejaren alguns debats sobre la possible reunificació entre laboristes i NKP. Durant la guerra, els debats han tingut lloc en el [[camp de concentració de Grini]] entre líders capturats laboristes i comunistes (inclosos [[Einar Gerhardsen]] de DNA i Jørgen Vogt de NKP). Tanmateix, aquests plans van ser rebutjats per Furubotn. A [[les eleccions legislatives noruegues de 1945]] el NKP va assolir el seu màxim històric amb 176.535 vots (11,89%) i 11 escons al [[Storting]]. El 1946 Furubotn va ser elegit secretari general de NKP.

=== L'inici de la Guerra Freda ===