Riu de la Plata: diferència entre les revisions

 

Cada any són transportats fins al Riu de la Plata uns 160 milions de [[Tona (unitat)|tones]] de sediment. Aquesta càrrega està composta per: [[llim]] -el 56% - (90 milions t / any), [[argila]] -el 28% - (45 milions t / any), i [[sorra]] -el 16% - (25 milions t / any). De tota la càrrega, el 90% viatja en suspensió (145 milions t / any). El material suspès està integrat per la totalitat de les argiles i llims que arriben al Plata, més 10 milions t / any de la sorra més fina.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Amsler|nom=M.|cognom2=Drago|nom2=E.|article=Suspended sediment at a cross section of the middle Paraná River: concentration, granulometry and influence of the main tributaries, Sediment Budgets|publicació=Proceedings of the Porto Alegre Symposium, IAHS Publication|llengua=anglès|url=|volum=174|any=1988|pàgines=381-396}}</ref>La llera del riu és dominada per la presència d'extensos bancs de baixa profunditat que dificulten la navegació de les embarcacions de calat, que ha de fer-se seguint diversos canals naturals i artificials, molts dels quals, especialment en la ruta que comunica Buenos Aires amb l'Oceà Atlàntic, són objecte de constant dragatge per a evitar l'acumulació de sediments i mantenir-los oberts a la navegació. Els principals bancs són Ortiz, Arquimedes, Anglès i Rouen.

 

== Martín García ==

 

És part del límit entre Argentina i Uruguai. La costa uruguaià és, en general, alta, presentant platges sorrenques. Els principals afluents per la ribera uruguaiana són els rius San Juan, Rosario, Saint Lucia i Solís. La costa argentina és, en general baixa, formada per llims, sent abundants els ''camalotes'' i jonqueres. En ella es destaca la Badia de Samborombón, la costa de la qual té uns 180 km de longitud. En aquesta badia desemboquen diversos cursos d'aigua, moltes vegades canalitzats, sent els principals els rius Samborombón i Salat. Els principals ports són Buenos Aires, en el sud-oest, i Montevideo, en el nord-est.

 

== Història ==