Tractat de Rapallo (1920): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - d'acord al [[Tractat + d'acord amb el [[Tractat |
m bot: - s'assemblava a allò establert al Tractat + s'assemblava al que s'establia en el Tractat |
||
Línia 20:
Després de diversos retards, el {{Data inici|8|11|1920}} la delegació iugoslava ja era a Rapallo llesta per tal de reiniciar les converses amb els italians{{sfn|Lederer|1963|p=301}}. Al primer dia no van haver-hi avanços, presentant cada delegació la seva postura i alhora rebutjant la de l'altra part.{{sfn|Lederer|1963|p=304}} El dia 9 tampoc van haver-hi avanços. A l'endemà, el dia 10, davant la impossibilitat d'aconseguir millors condicions per part dels italians, els iugoslaus van decidir cedir per tal d'evitar la ruptura de les negociacions.{{sfn|Lederer|1963|p=305}} Davant la derrota electoral de Wilson als Estats Units i el suport franco-britànic als italians, els delegats iugoslaus no van veure una altra sortida. Sabien a més que el Govern italià estava disposat a aplicar unilateralment les disposicions del Tractat de Londres si no s'arribava a cap acord.
Finalment, el tractat fou signat per tots dos països a la petita vil.la de [[Rapallo]], a la costa de la [[Ligúria]], el {{Data inici|12|11|1920}}. La redacció final reflectia les exigències italianes a la zona nord mentre concedia la majoria del sud als iugoslaus.{{sfn|Reeves|1921|p=254}} Pel Nord, la frontera s'assemblava
Pel que fa a Fiume, tots dos Estats es van comprometre a reconèixer la seva independència perpètuamenA propòsit de la Dalmàcia, el regne iugoslau va rebre la major part del territori, a excepció de la ciutat de [[Zara (marca)|Zara]] (en croata, ''Zadar'') i els seus voltants, i les illes de [[Lagosta]] (en [[Croat (llengua)|croat]], Lastovo); [[Cherso]] (en croata Cres); Lusin en croata ''Lošinj'') i Pelagosa (en croata, ''Palagruža''), que s'incorporaven a a Itàlia.{{sfn|Lederer|1963|p=307}}
| |||