Moviment: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - efecte és veu + efecte es veu |
jerarquia d'encapçalaments |
||
Línia 39:
: <math>\mathbf{x} = \int {\mathbf{v}\cdot dt}</math>
== Percepció del moviment ==
La percepció del moviment és la resposta del sistema visual en funció del temps. Tenim dos tipus de respostes segons l'estat de l'estímul: la resposta lenta i la resposta ràpida.
=== Les cèl·lules del nervi òptic ===
Al 1974 es van descobrir dos tipus de cèl·lules en el nervi òptic que responien de manera diferent als estímuls lluminosos. Aquestes eren dos tipus de respostes del sistema visual davant la permanència o la transitorietat dels estímuls.
Línia 52:
==== Resposta ràpida ====
És la resposta que el nostre sistema visual ofereix als estats d'estimulació
El centelleig es dona quan l'ull observa una llum d'una determinada freqüència que s'encén i s'apaga periòdicament. Segons la
Quan dos estímuls lluminosos es troben molt propers en el temps es produeix un efecte d'emmascarament visual, on el segon pertorba la percepció del primer; és a dir, actua com a màscara. Aquest efecte es veu de manera molt clara en el món del cinema. Si entre dos fotogrames hi interposem un fotograma blanc s'anul·larà la sensació de moviment; en canvi, si en comptes d'interposar un fotograma blanc ho fem amb un de negre, la imatge no es veurà distorsionada gràcies a l'absència d'estímuls lluminosos que provoquin un emmascarament. Per tant, podrem percebre la seqüència en moviment. Aquí, retrobem de nou l'efecte de la persistència retiniana, ja que moltes teories (una de les quals em esmentat anteriorment) responsabilitzen l'emmascarament visual d'anul·lar aquest fenomen.
Línia 66:
Donem el cas que se’ns mostrin dos punts lluminosos propers en l’espai que s’encenguin i s’apaguin periòdicament. Segons l’interval que separi aquesta interrupció, podrem percebre l’escena com si fos un únic punt que es desplaça per l’espai. És el que anomenem efecte Beta.
Per contra, l’efecte Alfa es dona quan se’ns mostren dos punts lluminosos de mida diferent en el mateix espai (superposats). De nou, segons el temps que tardin en encendre’s de nou, podem percebre
El conjunt d’ambdós efectes s’anomenen [[Fenomen phi|efecte phi]] que consisteix en una sèrie de processos post-retinians que permeten que interpretem imatges fixes com a moviment sotmetent-les a una velocitat molt alta.<ref>{{Ref-web|url=https://www.studocu.com/es/document/universitat-de-les-illes-balears/massmedia-y-lenguajes-audiovisuales/apuntes/massmedia-lecture-notes-1/2760897/view|títol=Massmedia - Lecture notes 1 - 20254: Massmedia y Lenguajes Audiovisuales - StuDocu|consulta=2018-12-11}}</ref> Els psicòlegs de la Gesalt estableixen que percebem moviment malgrat que cap estímul estigui movent-se realment. Per tant, la nostra percepció no depèn només de l’estímul sino de l’experiència total del moviment i la reorganització que en fem.<ref>{{Ref-llibre|títol=Fem psicologia. Una orientació per als futurs psicòlegs|url=https://books.google.es/books?id=pJY9bKcpqegC&pg=PA34&lpg=PA34&dq=moviment+phi&source=bl&ots=zLPO25m4sb&sig=car2302qFMjP95BYPoNVCCQMx78&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwji7MH1o5jfAhUD2aQKHZ8cDtEQ6AEwDHoECAoQAQ#v=onepage&q=moviment%20phi&f=false|llengua=ca|data=2000|editorial=Edicions Universitat Barcelona|isbn=9788483382042}}</ref> Gràcies a aquest efecte entenem que l'atribut més important per transmetre moviment, per sobre del color i la forma, és la lluminositat.
Línia 73:
La projecció cinematogràfica consisteix en separar un seguit d'imatges fixes per moments de foscor d'una certa freqüència. Un cop escollim la freqüència que eviti el [[centelleig]] (fenomen propi en els primers anys del cinema) i, per tant, evitem la sensació de fragmentació de la seqüència, obtindrem una sensació de llum contínua i una consecutivitat.
La càmera cinematogràfica té en compte la persistència retiniana per a obtenir un nombre d'imatges estàtiques per segon que sigui suficient perquè l'espectador les percebi com a moviment i no com una successió. A l'
Com que la seqüència d'imatges fixes que configuren un moviment en el cinema són bastant semblants, els mecanismes perceptius que hi intervenen són els mateixos que per la percepció de moviment real. Segons aquesta teoria, fisiològicament no podríem distingir el cinema de la realitat.
| |||