Montgolfier: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
#viquiestirada |
|||
Línia 26:
El [[15 de gener]] de [[1991], el globus ''Virgin Pacific Flyer'' va completar el vol més llarg en un globus aerostàtic quan Per Lindstrand (nascut a [[Suècia]], però resident al Regne Unit) i [[Richard Branson]] del Regne Unit van volar a 7.671,91 km de [[Japó]] al nord de [[Canadà]]. Amb un volum de 74.000 metres cúbics, el sobre de globus va ser el més gran mai construït per a una embarcació d’aire calent. Dissenyat per volar en les [[corrent en jet|corrents en jet]] transoceànics, el Pacific Flyer va registrar la velocitat de terra més ràpida per a un globus tripulat a 394 km/h. El registre de durada més llarga va ser definit pel psiquiatre suís [[Bertrand Piccard]], nét d'[[Auguste Piccard]]; i el britànic [[Brian Jones]], que va volar en el ''Breitling Orbiter 3''. Va ser el primer viatge sense escales a tot el món en globus. El globus va sortir de [[Château-d'Oex]], [[Suïssa]], l'[[1 de març]] de [[1999]] i va aterrar a les 1:02 de la matinada el [[21 de març]] al desert egipci a uns 480 quilòmetres al sud del [[El Caire|Caire]]. Els dos homes van superar els registres de distància, resistència i temps, viatjant 19 dies, 21 hores i 55 minuts. Steve Fossett, que va volar en solitari, va superar el rècord de temps més breu viatjant per tot el món el [[3 de juliol]] de [[2002]] en el seu sisè intent,<ref>{{cite web |url=https://www.theguardian.com/travel/2016/sep/16/experience-flew-solo-round-world-hot-air-balloon |title=Experience: I flew solo around the world in a hot-air balloon |newspaper=The Guardian |date=17 September 2016|author=Fedor Konyukhov |accessdate= 17 September 2016}} Article by Konyukhov describing the experience.</ref> en 320 hores i 33 minuts.<ref name=record-ballooning>{{cite web |url=http://www.fai.org/record-ballooning |title=Balloon World Records |publisher=Fédération Aéronautique Internationale |accessdate=17 September 2016 |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20160908172221/http://www.fai.org/record-ballooning |archivedate=8 September 2016 |df= }} Steve Fossett and Fedor Konyukhov, both sub-class AM-15.</ref> Fedor Konyukhov va volar en solitari al voltant del món en el seu primer intent en un globus híbrid d'aire calent/heli de l'11 al 23 de juliol de [[2016]]<ref>{{cite web |url=https://www.fai.org/records?f%5B0%5D=field_record_sport%3A2027 |title=Fédération Aéronautique Internationale|website=Fédération Aéronautique Internationale|date= 20 June 2019 |author= |accessdate= 20 June 2019}}</ref> amb un temps de volta al món de 268 hores i 20 minuts.<ref name=record-ballooning/>
==Construcció==
Un globus aerostàtic per a vols tripulats utilitza una bossa de gas feta amb tela d'una sola capa (anomenada "sobre"), amb una obertura a la part inferior anomenada boca o gola. S'adjunta al sobre una cistella o góndola per portar els passatgers. Muntat per sobre de la cistella i centrat a la boca es troba el "cremador", que injecta una flama al sobre, escalfant l'aire de dins. L'escalfador o el cremador està alimentat per [[propà]], un gas liquat emmagatzemat en recipients a pressió, similar als [[Cilindre de gas|cilindres]] de [[Carretó elevador|carretons elevats]] d'alta pressió.<ref>{{cite web |url=http://www.pilotoutlook.com/balloon_flying/balloon_propane_tanks |title=Balloon Propane Tanks |publisher=Pilot Outlook |quote=Propane tanks used in hot air balloons are mainly constructed of either aluminum (Evan was here) he was the first to do this or stainless steel. Most aluminum tanks are vertical 10-gallon cylinders (DOT 4E240), built primarily for forklift trucks. |accessdate=2010-06-05 |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20110610072003/http://www.pilotoutlook.com/balloon_flying/balloon_propane_tanks |archivedate=2011-06-10 |df= }}</ref><ref>{{cite web |url=http://www.propane101.com/propanecylinders.htm |title=Propane Cylinders |publisher=Propane 101 |quote=Cylinders in liquid service are commonly found on forklifts.
| accessdate = 2010-06-05}}</ref>
===Sobre===
Els globus moderns d'aire calent solen estar fets de materials com niló anti-estrips o [[PET|dacron]] (un [[polièster]]).<ref name="eballoon">{{cite web |url=http://www.eballoon.org/balloon/envelope.html |title=Eballoon.org |accessdate=2006-12-21}}</ref>
[[Fitxer:yellow.balloon.inflation.arp.jpg|thumb|right|Un globus d'aire calent és inflat parcialment amb aire fred provinent d'un ventilador de gasolina, abans que el cremador de gas propà s'utilitzi per a la inflació final.]]
Durant el procés de fabricació, el material es talla en panells i es cusen junts, juntament amb cintes de càrrega estructurals que porten el pes de la góndola o la cistella. Les seccions individuals, que s’estenen des de la gola fins a la corona (a la part superior) de l’envoltura, es coneixen com a seccions de "gores" o "gores". Els sobres poden tenir tan sols 4 gores o fins a 24 o més.<ref name="Head">{{cite web |url=http://home.att.net/~headballoons/second.htm |title=Head Balloons |accessdate=2007-01-12}}</ref>
Els sobres solen tenir un anell de corona a la part superior. Es tracta d’un cèrcol de metall llis, normalment d’alumini, i té un diàmetre d’uns 0,30 m aproximadament. Les cintes de càrrega verticals del sobre s’adhereixen a l’anella de la corona.
A la part inferior del sobre, les cintes de càrrega verticals es cusen en bucles connectats a cables (un cable per cinta de càrrega). Aquests cables, sovint anomenats cables aèris, estan connectats a la cistella per [[mosquetons]].
== Articles relacionats ==
* [[Rozière]]
| |||