Precambrià: diferència entre les revisions

{{Precambrià}}El '''Precambriàprecambrià'''<ref name="Nom">{{ref-web|títol= Precambrià | url = http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0052636 |editor= GEC}}</ref> és el [[supereó]] no oficial que precedeix l'[[eó]] [[Fanerozoicfanerozoic]]. Comprèn el temps des de la formació de la [[Terra]] fa 4.500 milions d'anys fins a l'evolució de fòssils macroscòpics de closca dura en abundància, que marca l'inici del [[Cambriàcambrià]], el primer [[període geològic]] de la primera [[era geològica|era]] del Fanerozoicfanerozoic, fa uns 542 milions d'anys.

Es coneix ben poc sobre el Precambriàprecambrià, malgrat que representa unes set vuitenes parts de la [[història de la Terra]], i pràcticament tot el que se'n sap ha estat descobert a les últimes quatre o cinc dècades. El [[registre fòssil]] del Precambriàprecambrià és pobre, i els pocs [[fòssils]] que s'hi troben (com ara els [[estromatòlit]]s) tenen una utilitat limitada per la [[bioestratigrafia]]. Moltes roques precambrianes han sofert una [[roca metamòrfica|metamorfosi]], cosa que n'amaga els orígens, mentre que les altres o bé han estat destruïdes per l'erosió o bé romanen enterrades a sota dels estrats [[fanerozoic]]s.

El terme «Precambrià»''precambrià'' és una mica obsolet, però encara se l'utilitza habitualment en els àmbits de [[geologia]] i [[paleontologia]]. Durant un curt temps, també se l'anomenà «Criptozoiccriptozoic». Sembla probable que tard o d'hora sigui substituït pels termes «[[Proterozoicproterozoic]]», «[[Arqueàarqueà]]» i «Hadeàhadeà» i es converteixi en un terme obsolet (vegeu ''[[taula dels temps geològics]]'').

No se sap amb certesa quan sorgí la vida, però el carboni trobat en unes roques de 3.800 milions d'anys d'antiguitat a l'oest de [[Groenlàndia]] podria ser d'origen orgànic. S'han trobat bacteris de més de 3.460 milions d'anys ben preservats a l'[[Austràlia Occidental]]. A partir d'aquesta data, el registre fòssil del Precambriàprecambrià es torna bastant abundant.

Fa uns 544 milions d'anys aparegué una col·lecció de formes amb molta diversitat, començant al Precambriàprecambrià més tardà amb una «[[petita fauna amb closca]]» i acabant al [[Cambriàcambrià inferior]] amb una «[[Esquists de Burgess|fauna de Burgess]]» molt diversificada i bastant moderna. Aquesta ràpida [[radiació evolutiva|radiació]] es coneix com a «[[explosió cambriana]]».

El coneixement que es té dels [[plaques tectòniques|moviments tectònics]] del Precambrià és bastant confús. Generalment es creu que la majoria de les masses continentals de la [[Terra]] es fusionà en un únic [[supercontinent]] fa uns 1.000 milions d'anys. El supercontinent, conegut com a «[[Rodínia]]», es fragmentà fa uns 600 milions d'anys. Hi hagué uns quants [[glaciació|períodes glacials]] que començaren tan aviat com l'[[Huroniàhuronià]], fa uns 2.200 milions d'anys. El més estudiat és la [[glaciació esturtiana-varangiana]], que podria haver portat les glaceres fins al mateix [[línia equatorial|equador]], creant una «[[Terra bola de neu]]».

Quan les formes de vida desenvoluparen la [[fotosíntesi]], començà a produir-se oxigen en grans quantitats, causantque va causar una crisi ecològica anomenada «la [[catàstrofe de l'oxigen]]». L'oxigen quedà immediatament atrapat en reaccions químiques, especialment amb [[ferro]], fins que les superfícies oxidables s'exhauriren. Després d'això, es desenvolupà l'atmosfera moderna rica en oxigen. Les roques més antigues contenen [[formacions de ferro bandat]] que es degueren dipositar quan el ferro i l'oxigen es combinaren per primera vegada.

* [http://www.scotese.com/precambr.htm Paleomapa del Precambriàprecambrià]